Publicitat

Les lliçons d’Hollande

spot_img

Publicat el 7.5.2018 13:31

La Mirada Política

Roger Rosich

L’expresident francès François Hollande acaba de presentar el seu llibre de balanç de mandat quan no fa ni un any que va abandonar la presidència de la República francesa. L’ha anomenat amb el títol banal Les lliçons del poder. Hi reivindica el seu període, mostrant-se orgullós de moltes de les seves polítiques (la gestió econòmica o la intervenció militar a Mali), deplora l’exhibició de la seva vida privada i… admet en alguns errors comesos. Hi parla també de totes les coneixences fetes de líders mundials, de Merkel a Putin, explicant-ne anècdotes i aportant una mirada personal.

Publicitat

I, sí, clar, entra, des del balcó d’on s’ho mira tot, a donar algunes “lliçons” al seu successor, Emmanuel Macron, del qual critica la visió “monàrquica” de la presidència de la República, no el considera un socialdemòcrata, i ve a dir que no hauria guanyat si no fos per tots els errors dels altres: la manca d’unió a l’esquerra i el candidat erroni de la dreta. En això té una part de raó; però en tindria més si ho digués sense ressentiment. Narrant, a demés, com es va resignar a posar una papereta a la segona volta pel seu propi Brutus somrient i encisador.

Publicitat

La publicació del llibre post-mandat, en forma de memòries, no és cap novetat, és quelcom habitual de tot exlíder polític. Un cop retirat, publicar un llibre explicant la seva experiència i vivències. Llibres on s’expliquen grans veritats amagades, mitges-veritats per dissimular i mentides ben encadenades. A França, a demés, és un fenomen molt habitual, essent un país on es publiquen moltíssims llibres de polítics o sobre polítics, i molts es venen molt bé.

El llibre de l’expresident Hollande és una mena de resposta a les visions pòstumes pèssimes del seu període. Un llibre per treure pit, continuar amb el seu somriure i continuar, en part, present. Continuar present després de tota una llarga vida política a la qual ja no hi queda futur.

I és que a l’enfonsat Partit Socialista francès avui ja no l’esperen per a res. Ha estat realment desaparegut de l’escena pública. Sols va reaparèixer el dia que va anar a votar a l’elecció del nou primer secretari del PS; però no va anar al recent congrés de la formació per revalidar el nou líder i iniciar una nova etapa.
També ha anat sortint en alguns reportatges de la premsa rosa on es deia que l’expresident ja no s’amagava de la seva relació amb l’actriu Julie Gayet. Una relació de la qual tampoc s’amaga en el llibre.

En definitiva, Hollande publica un llibre per si mai els francesos troben a faltar el que va ser anomenat “l’heroi normal” després de l’hiperactiu president Sarkozy (ara hiperactiu als jutjats); però de tan normal va ser avorrit i, de lliçons, en pot donar ben poques…

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Recepta: crema de castanyes

Fàcil de fer i saborosa ara que -per fi- arriba el fred habitual de novembre

Finalitzen les obres d’urbanització de la part superior de la Via Augusta

Les actuacions han permès millorar la mobilitat del carrer, dotar al barri de més zona verda i implantar un nou mobiliari

Sobreviure a les agressions i a les pors: Casa Orlandai posa en comú patiments i històries de superació

En l'abordatge emocional de fets traumàtics és important trobar mecanismes per a compartir el dolor i les estratègies per fer col·lectives les vivències i exigir respostes a les institucions

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí