Publicitat

Les lliçons d’Hollande

spot_img

Publicat el 7.5.2018 13:31

La Mirada Política

Roger Rosich

L’expresident francès François Hollande acaba de presentar el seu llibre de balanç de mandat quan no fa ni un any que va abandonar la presidència de la República francesa. L’ha anomenat amb el títol banal Les lliçons del poder. Hi reivindica el seu període, mostrant-se orgullós de moltes de les seves polítiques (la gestió econòmica o la intervenció militar a Mali), deplora l’exhibició de la seva vida privada i… admet en alguns errors comesos. Hi parla també de totes les coneixences fetes de líders mundials, de Merkel a Putin, explicant-ne anècdotes i aportant una mirada personal.

Publicitat

I, sí, clar, entra, des del balcó d’on s’ho mira tot, a donar algunes “lliçons” al seu successor, Emmanuel Macron, del qual critica la visió “monàrquica” de la presidència de la República, no el considera un socialdemòcrata, i ve a dir que no hauria guanyat si no fos per tots els errors dels altres: la manca d’unió a l’esquerra i el candidat erroni de la dreta. En això té una part de raó; però en tindria més si ho digués sense ressentiment. Narrant, a demés, com es va resignar a posar una papereta a la segona volta pel seu propi Brutus somrient i encisador.

Publicitat

La publicació del llibre post-mandat, en forma de memòries, no és cap novetat, és quelcom habitual de tot exlíder polític. Un cop retirat, publicar un llibre explicant la seva experiència i vivències. Llibres on s’expliquen grans veritats amagades, mitges-veritats per dissimular i mentides ben encadenades. A França, a demés, és un fenomen molt habitual, essent un país on es publiquen moltíssims llibres de polítics o sobre polítics, i molts es venen molt bé.

El llibre de l’expresident Hollande és una mena de resposta a les visions pòstumes pèssimes del seu període. Un llibre per treure pit, continuar amb el seu somriure i continuar, en part, present. Continuar present després de tota una llarga vida política a la qual ja no hi queda futur.

I és que a l’enfonsat Partit Socialista francès avui ja no l’esperen per a res. Ha estat realment desaparegut de l’escena pública. Sols va reaparèixer el dia que va anar a votar a l’elecció del nou primer secretari del PS; però no va anar al recent congrés de la formació per revalidar el nou líder i iniciar una nova etapa.
També ha anat sortint en alguns reportatges de la premsa rosa on es deia que l’expresident ja no s’amagava de la seva relació amb l’actriu Julie Gayet. Una relació de la qual tampoc s’amaga en el llibre.

En definitiva, Hollande publica un llibre per si mai els francesos troben a faltar el que va ser anomenat “l’heroi normal” després de l’hiperactiu president Sarkozy (ara hiperactiu als jutjats); però de tan normal va ser avorrit i, de lliçons, en pot donar ben poques…

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]