Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Les restes d’un sanatori antituberculós mai utilitzat a les Planes

Durant la guerra va ser destruït, a excepció de les aigüeres, i actualment rep el nom de Castell per la seva estètica

Publicat el 21.1.2023 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al cor del barri de Can Rectoret, al carrer Júpiter número 7, es pot observar un edifici abandonat i ruïnós. Una construcció que havia estat les aigüeres d’un sanatori antituberculós. Aquest centre hospitalari va ser impulsat al seu dia per la societat Sanatori del Tibidabo, que estava presidida pel farmacèutic Salvador Andreu. El conegut empresari va ser promotor de la urbanització del Tibidabo.

Un projecte que va aparèixer a conseqüència de la gran mortaldat que en aquell temps provocava la tuberculosi. Una malaltia que precisament va posar fi a la vida del Rei Alfons XII, i que no tenia cap sistema curatiu fins que l’any 1882, Robert Heinrich Hermann Koch, un metge i microbiòleg alemany, va descobrir l’organisme que la produïa. Per a la curació, es buscava que els pacients fossin internats en sanatoris relativament aïllats.

Publicitat

Un projecte que pretenia així dotar la ciutat uns mitjans curatius mitjançant procediments moderns, situant-la en l’àmbit d’altres grans centres existents a l’estranger. La finca de Can Rectoret provenia d’una més gran anomenada Can Castellví de la Riera Rectoret. El 1903 es va vendre la finca a la societat Sanatori del Tibidabo. El projecte del sanatori va ser encarregat a Joan Rubió i Bellver que el va construir entre 1903 i 1905, i paradoxes de la història, mai no es va arribar a utilitzar com a sanatori. Durant la guerra va ser destruït, a excepció d’aquest cos de les aigüeres.

L’edifici que actualment queda en peu d’aproximadament 250 m², està construït amb parets de maó vist, i destaca per les torres circulars amb cobertes còniques, revestides en trencadís. Una estètica que li ha valgut el nom del Castell. Joan Rubió i Bellver (1871-1952) va ser un arquitecte de reconegut prestigi a la nostra ciutat, obres seves són la casa Roviralta o Frare Blanc i l’ampliació de l’Escola Industrial. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i deixeble destacat d’Antoni Gaudí.

Dibuix de l’edifici del Sanatori a les Planes © Jaume de Oleza

La construcció es deu a Josep Bayó i Font, un mestre constructor, que durant molts anys va dur a terme importants obres de Gaudí, com la Casa Batlló i la Casa Milà, entre d’altres. Durant anys aquest edifici va estar abandonat i ocupat en diverses ocasions. Les entitats veïnals de Can Rectoret han reclamat la rehabilitació d’aquest singular edifici, catalogat amb nivell C al Catàleg del patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època
spot_img

Els flamencs es maquillen: el sorprenent secret del seu color rosa

El seu característic color rosa depèn del que mengen i també els ajuda a trobar parella i reproduir-se

Districte prohibeix els concerts de Festa Major a Casa Orlandai després de gairebé 20 anys

Sarrià - Sant Gervasi comunica un dia abans de la Festa Major que la normativa acústica impedeix els concerts al pati d'en Marcel, tot i haver-ne autoritzat dos a l'estiu

On la memòria es fa gespa: el CP Sarrià celebra 75 anys d’història i barri

El Teatre de Sarrià aplega veïns, familiars i figures de l'entitat en una jornada que connecta la memòria del club amb els reptes de futur i amb un emotiu homenatge a Josep Calderó -“Pitu”-

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí