Publicitat

Les restes d’un sanatori antituberculós mai utilitzat a les Planes

Durant la guerra va ser destruït, a excepció de les aigüeres, i actualment rep el nom de Castell per la seva estètica

Publicat el 21.1.2023 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al cor del barri de Can Rectoret, al carrer Júpiter número 7, es pot observar un edifici abandonat i ruïnós. Una construcció que havia estat les aigüeres d’un sanatori antituberculós. Aquest centre hospitalari va ser impulsat al seu dia per la societat Sanatori del Tibidabo, que estava presidida pel farmacèutic Salvador Andreu. El conegut empresari va ser promotor de la urbanització del Tibidabo.

Un projecte que va aparèixer a conseqüència de la gran mortaldat que en aquell temps provocava la tuberculosi. Una malaltia que precisament va posar fi a la vida del Rei Alfons XII, i que no tenia cap sistema curatiu fins que l’any 1882, Robert Heinrich Hermann Koch, un metge i microbiòleg alemany, va descobrir l’organisme que la produïa. Per a la curació, es buscava que els pacients fossin internats en sanatoris relativament aïllats.

Publicitat

Un projecte que pretenia així dotar la ciutat uns mitjans curatius mitjançant procediments moderns, situant-la en l’àmbit d’altres grans centres existents a l’estranger. La finca de Can Rectoret provenia d’una més gran anomenada Can Castellví de la Riera Rectoret. El 1903 es va vendre la finca a la societat Sanatori del Tibidabo. El projecte del sanatori va ser encarregat a Joan Rubió i Bellver que el va construir entre 1903 i 1905, i paradoxes de la història, mai no es va arribar a utilitzar com a sanatori. Durant la guerra va ser destruït, a excepció d’aquest cos de les aigüeres.

L’edifici que actualment queda en peu d’aproximadament 250 m², està construït amb parets de maó vist, i destaca per les torres circulars amb cobertes còniques, revestides en trencadís. Una estètica que li ha valgut el nom del Castell. Joan Rubió i Bellver (1871-1952) va ser un arquitecte de reconegut prestigi a la nostra ciutat, obres seves són la casa Roviralta o Frare Blanc i l’ampliació de l’Escola Industrial. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i deixeble destacat d’Antoni Gaudí.

Dibuix de l’edifici del Sanatori a les Planes © Jaume de Oleza

La construcció es deu a Josep Bayó i Font, un mestre constructor, que durant molts anys va dur a terme importants obres de Gaudí, com la Casa Batlló i la Casa Milà, entre d’altres. Durant anys aquest edifici va estar abandonat i ocupat en diverses ocasions. Les entitats veïnals de Can Rectoret han reclamat la rehabilitació d’aquest singular edifici, catalogat amb nivell C al Catàleg del patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

La truiteria Flash Flash

Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar

L’Ajuntament posa en marxa una enquesta per recollir els hàbits de mobilitat de les Planes

L'objectiu de la iniciativa és aconseguir la participació del veïnat per traçar un full de ruta per a les actuacions a curt, mitjà i llarg termini
spot_img

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí