Publicitat
spot_img

Les restes d’un sanatori antituberculós mai utilitzat a les Planes

Durant la guerra va ser destruït, a excepció de les aigüeres, i actualment rep el nom de Castell per la seva estètica

Publicat el 21.1.2023 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al cor del barri de Can Rectoret, al carrer Júpiter número 7, es pot observar un edifici abandonat i ruïnós. Una construcció que havia estat les aigüeres d’un sanatori antituberculós. Aquest centre hospitalari va ser impulsat al seu dia per la societat Sanatori del Tibidabo, que estava presidida pel farmacèutic Salvador Andreu. El conegut empresari va ser promotor de la urbanització del Tibidabo.

Un projecte que va aparèixer a conseqüència de la gran mortaldat que en aquell temps provocava la tuberculosi. Una malaltia que precisament va posar fi a la vida del Rei Alfons XII, i que no tenia cap sistema curatiu fins que l’any 1882, Robert Heinrich Hermann Koch, un metge i microbiòleg alemany, va descobrir l’organisme que la produïa. Per a la curació, es buscava que els pacients fossin internats en sanatoris relativament aïllats.

Publicitat

Un projecte que pretenia així dotar la ciutat uns mitjans curatius mitjançant procediments moderns, situant-la en l’àmbit d’altres grans centres existents a l’estranger. La finca de Can Rectoret provenia d’una més gran anomenada Can Castellví de la Riera Rectoret. El 1903 es va vendre la finca a la societat Sanatori del Tibidabo. El projecte del sanatori va ser encarregat a Joan Rubió i Bellver que el va construir entre 1903 i 1905, i paradoxes de la història, mai no es va arribar a utilitzar com a sanatori. Durant la guerra va ser destruït, a excepció d’aquest cos de les aigüeres.

L’edifici que actualment queda en peu d’aproximadament 250 m², està construït amb parets de maó vist, i destaca per les torres circulars amb cobertes còniques, revestides en trencadís. Una estètica que li ha valgut el nom del Castell. Joan Rubió i Bellver (1871-1952) va ser un arquitecte de reconegut prestigi a la nostra ciutat, obres seves són la casa Roviralta o Frare Blanc i l’ampliació de l’Escola Industrial. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i deixeble destacat d’Antoni Gaudí.

Dibuix de l’edifici del Sanatori a les Planes © Jaume de Oleza

La construcció es deu a Josep Bayó i Font, un mestre constructor, que durant molts anys va dur a terme importants obres de Gaudí, com la Casa Batlló i la Casa Milà, entre d’altres. Durant anys aquest edifici va estar abandonat i ocupat en diverses ocasions. Les entitats veïnals de Can Rectoret han reclamat la rehabilitació d’aquest singular edifici, catalogat amb nivell C al Catàleg del patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

Coco Comin: “Les escoles de dansa són un espai de creixement personal i de cohesió social”

Entrevistem a la fundadora de l'escola del carrer Benet Mateu, referent del jazz americà i del musical, que ja ha format tres generacions d’artistes

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí