Publicitatspot_img
spot_img

Les restes d’un sanatori antituberculós mai utilitzat a les Planes

Durant la guerra va ser destruït, a excepció de les aigüeres, i actualment rep el nom de Castell per la seva estètica

Publicat el 21.1.2023 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al cor del barri de Can Rectoret, al carrer Júpiter número 7, es pot observar un edifici abandonat i ruïnós. Una construcció que havia estat les aigüeres d’un sanatori antituberculós. Aquest centre hospitalari va ser impulsat al seu dia per la societat Sanatori del Tibidabo, que estava presidida pel farmacèutic Salvador Andreu. El conegut empresari va ser promotor de la urbanització del Tibidabo.

Un projecte que va aparèixer a conseqüència de la gran mortaldat que en aquell temps provocava la tuberculosi. Una malaltia que precisament va posar fi a la vida del Rei Alfons XII, i que no tenia cap sistema curatiu fins que l’any 1882, Robert Heinrich Hermann Koch, un metge i microbiòleg alemany, va descobrir l’organisme que la produïa. Per a la curació, es buscava que els pacients fossin internats en sanatoris relativament aïllats.

Publicitat

Un projecte que pretenia així dotar la ciutat uns mitjans curatius mitjançant procediments moderns, situant-la en l’àmbit d’altres grans centres existents a l’estranger. La finca de Can Rectoret provenia d’una més gran anomenada Can Castellví de la Riera Rectoret. El 1903 es va vendre la finca a la societat Sanatori del Tibidabo. El projecte del sanatori va ser encarregat a Joan Rubió i Bellver que el va construir entre 1903 i 1905, i paradoxes de la història, mai no es va arribar a utilitzar com a sanatori. Durant la guerra va ser destruït, a excepció d’aquest cos de les aigüeres.

L’edifici que actualment queda en peu d’aproximadament 250 m², està construït amb parets de maó vist, i destaca per les torres circulars amb cobertes còniques, revestides en trencadís. Una estètica que li ha valgut el nom del Castell. Joan Rubió i Bellver (1871-1952) va ser un arquitecte de reconegut prestigi a la nostra ciutat, obres seves són la casa Roviralta o Frare Blanc i l’ampliació de l’Escola Industrial. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i deixeble destacat d’Antoni Gaudí.

Dibuix de l’edifici del Sanatori a les Planes © Jaume de Oleza

La construcció es deu a Josep Bayó i Font, un mestre constructor, que durant molts anys va dur a terme importants obres de Gaudí, com la Casa Batlló i la Casa Milà, entre d’altres. Durant anys aquest edifici va estar abandonat i ocupat en diverses ocasions. Les entitats veïnals de Can Rectoret han reclamat la rehabilitació d’aquest singular edifici, catalogat amb nivell C al Catàleg del patrimoni Arquitectònic de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

Notícies relacionades

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

El convent de les monges Mercedàries, un tresor arquitectònic de Sant Gervasi

L’antic convent i col·legi de les Mercedàries Missioneres conserva un destacat conjunt historicista vinculat als arquitectes Joan Martorell, Joan Baptista Pons i Trabal i Bernat Pejoan

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910
spot_img

La casa que no veia

Un nou relat de Maria Àngels Viladot

Fotogaleria | Traces Literàries – Presentació de la novel·la «Putxet» d’Oscar Lorente

La presentació de la novel·la d’Oscar Lorente al Casal de Barri Espai Putxet s’emmarca en el cicle Traces Literàries del districte

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí