L’art d’Observar / opinió
Pau Farràs Ribas
La tècnica de treball de camp per excel·lència de l’antropologia és l’observació participant. Generalment implica desplaçar-se a un context aliè al llarg d’una mica més d’un any per copsar globalment les vivències dels membres d’un grup humà posant atenció tant als esdeveniments quotidians com als estacionals, els habituals i els excepcionals, els individuals i els col·lectius. De vegades, la immersió en una cultura diferent de la d’origen, fins i tot pot comportar haver d’aprendre una nova llengua. És, doncs, un treball molt exigent. Hi ha dos moments especialment crítics: l’inici de l’experiència, quan els investigadors s’immergeixen en la cultura a estudiar, i el final, quan els antropòlegs es proposen d’explicar i de fer comprendre la cultura estudiada. Es tracta de dos moment en què la tensió entre l’estar dins i fora del camp d’observació és més intensa i, probablement, més molesta. És costós situar-te a cavall de dues maneres diferents d’entendre el món i entendre-les totes dues des de l’experiència. L’antropòleg polonès Bronislaw Malinowski, considerat el pare de l’observació participant, en un dels seus llibres més coneguts, Els argonautes del Pacífic Occidental (publicat el 1922 i editat en català per Edicions 62 l’any 1986), ens diu precisament que la tasca dels antropòlegs és “captar el punt de vista del nadiu, la seva relació amb la vida, comprendre la seva visió del seu món” (les cursives són de Malinowski).
Aprendre a llegir la cultura
Clifford Geertz, antropòleg californià, entén la cultura com un text amb significats que els nadius “llegeixen” constantment i que els antropòlegs han d’aprendre a llegir. Així, doncs, els antropòlegs, en iniciar un treball de camp, han de posar una especial atenció a registrar tot allò que observen tal com ha estat vist, fent l’esforç de defugir les categoritzacions intel·lectuals de la pròpia cultura d’origen. Caldrà recollir els fets observats sense elaborar-los ni interpretar-los, buidant-los de significat, sense “cuinar-los”, limitant-se a identificar els “ingredients”. Primer caldrà identificar les “lletres” del nou abecedari cultural i, a poc a poc, aniran sorgint. des de dins de la cultura estudiada, les paraules, les frases i la comprensió. La primera fase d’immersió en la nova cultura, tot i que resulta una experiència d’estranyesa força incomoda, sobretot si es fa l’esforç de comprometre’s a fons en la comprensió d’allò que té sentit pel grup humà estudiat tot prescindint dels referents teòrics propis, és essencial. És la que permetrà identificar aquells aspectes als quals els nadius no donen importància per tant avesats com hi estan i no en parlaran mai, però que són claus per anar copsant les seves particularitats i les categoritzacions del seu món des de la seva perspectiva.
Transmetre la cultura estudiada
Comunicar als futurs lectors la cultura estudiada, és un altre dels moments crítics de la tasca dels antropòlegs. Aquest és el moment de construir un pont entre les categories i els valors propis i els de la cultura aliena. Les primeres etnografies eren treballs de “salvament” de les cultures amenaçades per l’occidentalització. Darrerament, en canvi, el focus dels informes etnogràfics s’ha orientat a il·luminar el diàleg intercultural. Segons els antropòlegs experimentals i l’etnografia reflexiva, el treball etnogràfic és un treball artístic i científic a la vegada. Aquests no descarten considerar els sentiments i les reaccions personals experimentats durant el treball de camp i no descarten fer ús de noves maneres de mostrar la cultura objecte d’estudi sempre que ajudin a arribar més profundament al lector i a permetre una comprensió rica i complexa de la cultura estudiada
Pau Farràs Ribas, www.nodre.com
