Publicitat

L’hotel d’insectes

Publicat el 29.6.2018 16:00

Explorar el jardí / biologia

Alceu Francisco Tabalipa

La meva història amb els hotels d’insectes va començar l’any 2014. Vaig construir uns nius per a insectes a la meva petita terrassa amb la intenció d’observar i estudiar —sóc biòleg—, les espècies que podien aparèixer a un àtic al cor de la ciutat. Vaig poder observar insectes com abelles fusteres, blaus, borinots i altres insectes però cap marieta.

©Alceu Francisco Tabalipa

Després de dos anys d’observació i recollir informació sobre com facilitar aquests habitacles, vaig iniciar aquest treball amb la intenció que els hotels compleixin amb el seu primer objectiu: ajudar els insectes beneficiosos en risc d’extinció. No obstant això, també tinc el desig que sigui educatiu i decoratiu, ja que cada hotel té el seu propi disseny.

Publicitat

Sembla que les primeres caixes per a observació d’insectes es van fer a Anglaterra, al començament del segle XIX. Molt més tard a França adquireixen formats de cases i reben el nom de La Maison des Insectes o hotel d’insectes, amb la finalitat de protegir espècies que col·laboren en la pol·linització.

Aquesta activitat comporta un procés de transferència del pol·len des dels estams de la flor fins a l’estigma (a les angiospermes) on germina i fecunda els òvuls de la flor, fent possible la producció de llavors i fruits; i en el control biològic de plagues alimentant-se de pugons, cotxinilles, llimacs, mosques blanques, ous d’àcars i altres predadors de les flors i horts.

Avui molts d’aquests insectes beneficiosos són a la Llista vermella d’espècies en extinció de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). Les abelles i vespes solitàries, marietes, crisopes, carabus són inofensius i molt importants. Moltes escoles a França o Bèlgica instal·len als seus patis els hotels d’insectes com a material educatiu. A Catalunya ja es fa el mateix, però encara hi ha molta por i resistència.

©Alceu Francisco Tabalipa

La presència d’aquests insectes aporta un conjunt de beneficis de vital importància en els ecosistemes. La instal·lació d’hotel d’insectes a balcons, terrasses i jardins dins el context urbà permetrà desenvolupar les poblacions d’aquestes espècies tan importants.

D’altra banda, l’hotel s’ha d’instal·lar a prop, tan a prop com sigui possible, de plantes silvestres riques en flors com el romaní, el card silvestre, l’espígol, la santonina, la sàlvia, les calèndules… així com arbustos natius i arbres, per cobrir els requisits alimentaris dels insectes.

A través de la pàgina web: bio-ideas.site123.me, es pot veure els diferents models i obtenir més informació sobre un hotel d’insectes, o escriure a bio-ideas@outlook.es

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Un oasi urbà: com convertir un balcó en un petit jardí

Transformar un balcó en un petit jardí no depèn tant de l’espai disponible com de saber treure’n profit amb criteri i creativitat

El poder relaxant de cuidar un hort o un jardí

Regar, plantar, treure males herbes… són tasques senzilles que, fetes amb calma, acaben tenint un punt gairebé meditatiu

Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea

L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits
spot_img

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

Mor Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix i cosí del poeta

Personatge entranyable a Sarrià, ens ha deixat aquest divendres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí