Publicitat
spot_img

L’hotel d’insectes

Publicat el 29.6.2018 16:00

Explorar el jardí / biologia

Alceu Francisco Tabalipa

La meva història amb els hotels d’insectes va començar l’any 2014. Vaig construir uns nius per a insectes a la meva petita terrassa amb la intenció d’observar i estudiar —sóc biòleg—, les espècies que podien aparèixer a un àtic al cor de la ciutat. Vaig poder observar insectes com abelles fusteres, blaus, borinots i altres insectes però cap marieta.

©Alceu Francisco Tabalipa

Després de dos anys d’observació i recollir informació sobre com facilitar aquests habitacles, vaig iniciar aquest treball amb la intenció que els hotels compleixin amb el seu primer objectiu: ajudar els insectes beneficiosos en risc d’extinció. No obstant això, també tinc el desig que sigui educatiu i decoratiu, ja que cada hotel té el seu propi disseny.

Publicitat

Sembla que les primeres caixes per a observació d’insectes es van fer a Anglaterra, al començament del segle XIX. Molt més tard a França adquireixen formats de cases i reben el nom de La Maison des Insectes o hotel d’insectes, amb la finalitat de protegir espècies que col·laboren en la pol·linització.

Aquesta activitat comporta un procés de transferència del pol·len des dels estams de la flor fins a l’estigma (a les angiospermes) on germina i fecunda els òvuls de la flor, fent possible la producció de llavors i fruits; i en el control biològic de plagues alimentant-se de pugons, cotxinilles, llimacs, mosques blanques, ous d’àcars i altres predadors de les flors i horts.

Avui molts d’aquests insectes beneficiosos són a la Llista vermella d’espècies en extinció de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). Les abelles i vespes solitàries, marietes, crisopes, carabus són inofensius i molt importants. Moltes escoles a França o Bèlgica instal·len als seus patis els hotels d’insectes com a material educatiu. A Catalunya ja es fa el mateix, però encara hi ha molta por i resistència.

©Alceu Francisco Tabalipa

La presència d’aquests insectes aporta un conjunt de beneficis de vital importància en els ecosistemes. La instal·lació d’hotel d’insectes a balcons, terrasses i jardins dins el context urbà permetrà desenvolupar les poblacions d’aquestes espècies tan importants.

D’altra banda, l’hotel s’ha d’instal·lar a prop, tan a prop com sigui possible, de plantes silvestres riques en flors com el romaní, el card silvestre, l’espígol, la santonina, la sàlvia, les calèndules… així com arbustos natius i arbres, per cobrir els requisits alimentaris dels insectes.

A través de la pàgina web: bio-ideas.site123.me, es pot veure els diferents models i obtenir més informació sobre un hotel d’insectes, o escriure a bio-ideas@outlook.es

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així vivien (i sobrevivien) els humans durant l’edat de pedra

De caçadors nòmades a agricultors sedentaris: un viatge pels orígens de la humanitat i la revolució que ho va canviar tot

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí