Publicitat

L’hotel d’insectes

spot_img

Publicat el 29.6.2018 16:00

Explorar el jardí / biologia

Alceu Francisco Tabalipa

La meva història amb els hotels d’insectes va començar l’any 2014. Vaig construir uns nius per a insectes a la meva petita terrassa amb la intenció d’observar i estudiar —sóc biòleg—, les espècies que podien aparèixer a un àtic al cor de la ciutat. Vaig poder observar insectes com abelles fusteres, blaus, borinots i altres insectes però cap marieta.

Publicitat
©Alceu Francisco Tabalipa

Després de dos anys d’observació i recollir informació sobre com facilitar aquests habitacles, vaig iniciar aquest treball amb la intenció que els hotels compleixin amb el seu primer objectiu: ajudar els insectes beneficiosos en risc d’extinció. No obstant això, també tinc el desig que sigui educatiu i decoratiu, ja que cada hotel té el seu propi disseny.

Publicitat

Sembla que les primeres caixes per a observació d’insectes es van fer a Anglaterra, al començament del segle XIX. Molt més tard a França adquireixen formats de cases i reben el nom de La Maison des Insectes o hotel d’insectes, amb la finalitat de protegir espècies que col·laboren en la pol·linització.

Aquesta activitat comporta un procés de transferència del pol·len des dels estams de la flor fins a l’estigma (a les angiospermes) on germina i fecunda els òvuls de la flor, fent possible la producció de llavors i fruits; i en el control biològic de plagues alimentant-se de pugons, cotxinilles, llimacs, mosques blanques, ous d’àcars i altres predadors de les flors i horts.

Avui molts d’aquests insectes beneficiosos són a la Llista vermella d’espècies en extinció de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). Les abelles i vespes solitàries, marietes, crisopes, carabus són inofensius i molt importants. Moltes escoles a França o Bèlgica instal·len als seus patis els hotels d’insectes com a material educatiu. A Catalunya ja es fa el mateix, però encara hi ha molta por i resistència.

©Alceu Francisco Tabalipa

La presència d’aquests insectes aporta un conjunt de beneficis de vital importància en els ecosistemes. La instal·lació d’hotel d’insectes a balcons, terrasses i jardins dins el context urbà permetrà desenvolupar les poblacions d’aquestes espècies tan importants.

D’altra banda, l’hotel s’ha d’instal·lar a prop, tan a prop com sigui possible, de plantes silvestres riques en flors com el romaní, el card silvestre, l’espígol, la santonina, la sàlvia, les calèndules… així com arbustos natius i arbres, per cobrir els requisits alimentaris dels insectes.

A través de la pàgina web: bio-ideas.site123.me, es pot veure els diferents models i obtenir més informació sobre un hotel d’insectes, o escriure a bio-ideas@outlook.es

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí