Publicitat

L’impacte emocional d’un diagnòstic clínic

Si bé és cert que un diagnòstic clar ens pot ajudar a fer front a la malaltia, no podem oblidar l’impacte psicològic i el fort cop emocional que se’n deriva

spot_img

Publicat el 4.11.2019 6:30

Gent Gran

Guillem Martín

Sovint, ja sigui de manera informal —amb familiars i amics— o com a professional, ens trobem amb les inquietuds i dubtes que es troben les persones en fases incipients de malalties encara no diagnosticades.

Publicitat

Les malalties neurodegeneratives es manifesten de manera diversa, tant en simptomatologia com en intensitat. Tanmateix, totes tenen en comú un fet: la intensitat emocional del diagnòstic. És habitual que des de la Fundació Uszheimer ens trobem amb famílies que necessiten la confirmació d’un diagnòstic, d’un nom, a un procés neurodegeneratiu que tot just s’ha iniciat. Durant aquest procés de prediagnòstic, tant les persones afectades com les famílies es mostren angoixades (de forma subjectiva podríem dir que en ocasions aquestes últimes en major grau), desorientades i necessitades d’ajuda per afrontar l’incert present i futur que tenen al davant. El fet de poder comunicar un diagnòstic de manera clara pot ajudar la persona malalta i el seu entorn en diversos aspectes. Per una banda, podrem posar fi a aquesta situació de dubte constant i podrem començar a reunir eines per poder afrontar la situació. I per altra banda, podrem ajudar a comprendre millor els dèficits cognitius i els processos emocionals que acompanyen la malaltia. Així mateix, podrem oferir eines per planificar aspectes legals de la nostra vida (voluntats anticipades, poders, herències…).

Publicitat

Si bé és cert que un diagnòstic clar ens pot ajudar a fer front a la malaltia, no podem oblidar l’impacte psicològic i el fort cop emocional que se’n deriva. Sovint, la persona que encara no ha estat diagnosticada presenta un quadre depressiu, derivat de la consciència dels seus lleus dèficits. Tot i que potser per la resta del seu entorn no són evidents, la persona que els pateix veu limitat el seu dia a dia en situacions quotidianes (seguir el fil d’un llibre o d’una pel·lícula, no oblidar detalls de converses…). Tota aquesta situació, acompanyada de l’impacte del diagnòstic, pot portar a la persona malalta i el seu entorn a desenvolupar sentiments de por i desconcert, que poden anar acompanyats de canvis en la vida laboral (tant en pacients joves com en familiars), en la situació econòmica i en les relacions socials.

És, per tant, una situació delicada, comunicar un diagnòstic d’una malaltia, i més si té un important component d’estigmatització social, com pot ser la malaltia d’Alzheimer. Per aquest motiu, des de la Fundació Uszheimer treballem perquè tant les persones malaltes com el seu entorn puguin afrontar de la manera més confortable possible tot aquest intens i delicat procés.

Guillem Martín és psicòleg de la Fundació Uszheimer

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Dia Mundial de l’Alzheimer: el poder de la presència

El 21 de setembre planteja un doble objectiu: fomentar la comprensió de la malaltia i donar resposta a les necessitats de les persones afectades i aquelles que les cuiden

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

L’impacte dels joves en l’envelliment actiu

"Els contactes intergeneracionals afavoreixen els lligams entre generacions i promouen el sentiment d’il·lusió i utilitat de les persones grans en la societat": l'article de la Fundació Ushzeimer
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí