Societat
Jesús Mestre
S’ha iniciat la celebració del centenari de l’escola Institut Tècnic Eulàlia (ITE), que s’allargarà al llarg d’un any. L’acte inicial es va fer el dissabte 25 d’octubre a l’escola de Sarrià, concretament a la sala d’actes i al jardí presidit per l’emblemàtica palmera. L’activitat tenia com a objectiu facilitar la trobada d’antics mestres i alumnes, el retrobament entre gent que feia molts anys que no es veia. La gran majoria eren exalumnes anteriors a la fusió amb l’escola Frederic Mistral, el 1995, que van anar a l’ITE els anys seixanta, setanta i vuitanta.
La sala d’actes presentava un aspecte magnífic, totalment plena. Jaume Clotet i Marta Viladot van anar presentant una llarga llista de convidats que anaven explicant diversos aspectes del ITE. Va donar la benvinguda l’actual director, Alex Losada de Torre, i a continuació van parlar la senyora Jordana, familiar de la fundadora, Dolors Jordana, acompanyada de Xesco Carrera Jordana. Romà Panadès, pintor i dibuixant, va presentar la imatge del centenari i recordà com era l’escola a finals del franquisme; el poeta Francesc Parcerisas, president del comitè organitzatiu del centenari, va fer la intervenció amb més contingut; i van seguir Joan Roca Sagarra, Lutxi Almodòvar Morales, directora general i presidenta de Patronal de la Fundació Collserola. La cloenda la va posar Maria Eugènia Gay, regidora del districte de Sarrià – Sant Gervasi.
Parcerisas va valorar la importància dels fundadors, el pedagog mallorquí Bartomeu Oliver i la mestra reusenca Dolors Jordana en un moment molt difícil, l’any 1925 en plena dictadura de Primo de Rivera. La fundaren a partir de quatre eixos fonamentals: una escola moderna, vinculada al moviment de l’Escola Nova; laica, tot i que moderadament catòlica; mixta, aspecte que es va saber mantenir al llarg del franquisme; i catalana, ja que les classes es feien en català. Aquests eixos es van aconseguir mantenir després de la Guerra Civil, tot i que Oliver i Jordana es van haver d’exiliar a Veneçuela, on van emprendre nous projectes pedagògics tot i que van mantenir contactes amb l’escola de Sarrià. Aquí, mestres com Josep i Mercè Campmany, Mercè Bonet o Mercè Crehuet (que, a 105 anys era present a la sala) varen mantenir el projecte i els valors fundacionals vius.
L’Institut Tècnic Eulàlia i Sarrià
Bartomeu Oliver i Dolors Jordana fundaren el seu projecte pedagògic a Sarrià, en un edifici que a les dècades finals del segle XIX es va construir per allotjar el Parque de la Montaña, al passeig de la Bonanova, una mena de parc d’atraccions pioner a la Barcelona de l’època i que posteriorment, a partir de 1909, fou la seu de la Real Escuela de Ingenieros Electricistas. El 1925 s’hi va fundar l’ITE, però pocs anys després, pel curs 1931-1932, l’escola es trasllada a can Mora, una casa senyorial situada al passeig de la Reina Elisenda de Montcada, al peu del torrent de Can Caralleu.
Can Mora era la residència d’Alexandre Pons i Serra, empresari i polític, mort el 1907. Era net de Josep M. Serra i Muñoz i Dorotea de Chopitea, que tenien la residència al costat, a l’altre costat del torrent. La família Pons i Serra formava part de l’alta burgesia barcelonina i tenia molt bona relació amb les famílies que vivien al carrer de la Duquessa d’Orleans, conegut popularment a Sarrià com el “carrer dels senyors”, com ara els Tous, Sant, Romaní, Mercader, Amat, Balcells, Ainaud, etc. Una burgesia il·lustrada i catalanista, que segurament també va connectar amb el projecte pedagògic del ITE.
La vinculació de l’ITC amb Sarrià era evident pel contacte amb el comerç del barri i famílies que hi portaven alumnes, tot i que la majoria procedien del centre de Barcelona. Oliver i Jordana tenien la residència en una casa prop de l’escola. Com va assenyalar Joan Roca Sagarra en la seva intervenció, un dels moments més crítics de la trajectòria de l’ITE va ser quan l’escola es fusionà amb l’escola Frederic Mistral, fundada el 1967 al Tibidabo, entrant a formar part a la Fundació Collserola, constituïda l’any anterior. Per Roca, tot i la desconfiança que aquesta unió va crear entre els alumnes i les seves famílies, probablement era la via per modernitzar i per aconseguir que els valors del ITE sobrevisquessin.
Després de la foto de família indispensable en aquests actes, mestres i exalumnes van poder gaudir de converses d’on brollaven records i memòria amb una copa de vi blanc i un vermut, a redós de la històrica palmera. Era l’objectiu principal d’una activitat que obre un programa amb molts actes significatius. El pròxim, la Cerimònia d’homenatge a l’Institut Tècnic Eulàlia, serà l’11 de febrer de 2025 al monestir de Pedralbes.
