Història
Carme Rocamora
El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat al carrer Ràfols 10-20, al barri de Sarrià, la que podria ser la primera fossa de la Guerra Civil espanyola a la capital catalana.
La troballa s’ha fet en el decurs de les obres de construcció de dos edificis d’habitatges, on es van localitzar unes restes òssies humanes associades a un enterrament. El passat 27 de maig la direcció facultativa de l’obra va sol·licitar la presència dels tècnics arqueòlegs del Servei d’Arqueologia de Barcelona per tal de confirmar la rellevància arqueològica de la troballa efectuada durant el procés d’excavació d’un pou de fonamentació, tal i com queda establert a la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Tal com marca la llei, els tècnics del servei d’arqueologia van elaborar el projecte d’intervenció arqueològica i l’empresa d’arqueologia contractada per la promoció s’han fet càrrec del control i seguiment arqueològic de la resta de treballs, així com la documentació de l’enterrament localitzat.
Els treballs han permès confirmar l’existència d’una fossa en un dels talls d’un pou de fonamentació, i s’han pogut recuperar les restes òssies de dos individus adults cobertes amb calç viva.
En un primer moment va semblar que aquest enterrament podria estar relacionat amb l’església del Sagrat Cor de Sarrià, que es localitza a escassos 50 metres vers al sud, possiblement una zona d’inhumacions per a morts per malalties infeccioses, degut a la presència de calç viva cobrint el finat. Era habitual l’ús de calç viva per enterrat els morts causats per infeccions com el còlera.
El crani que està ben conservat té un orifici d’entrada d’una bala a l’os occipital
No obstant això, i d’una manera molt provisional, els treballs arqueològics rebel·len que es tractaria de la inhumació de dos individus adults (entorn els 30 anys) en una sola fossa de planta rectangular i coberts amb calç. Els individus estaven disposats un damunt de l’altre. El crani que està ben conservat té un orifici d’entrada d’una bala a l’os occipital. Al maxil·lar hi ha algunes peces dentàries d’or. Alguns dels pocs objectes que s’han documentat a l’entorn de les inhumacions (cremallera, botó, sivelles…) fan pensar que es tractaria d’algunes de les primeres persones represaliades de la guerra civil espanyola a Barcelona.
L’equip d’arqueologia segueix treballant al solar fent el control dels rebaixos de terra per si es localitzen d’altres restes arqueològiques d’aquest mateix moment o de fases històriques anteriors.
La troballa ha estat comunicada a la Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia per tal que d’acord amb l’article 7 de la Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, que es farà càrrec de l’estudi antropològic i genètic de les mateixes.
D’acord amb la normativa vigent, si s’arriba a determinar la identitat de les restes òssies humanes trobades, aquestes hauran de ser restituïdes, junt amb tots els objectes materials associats, a la seva família; en cas de no poder-ne determinar la identitat, hauran de ser inhumades en un cementiri de Barcelona.
