Cultura
El Jardí
Un dels mèrits artístics de l’Òpera de Cambra de Barcelona ha estat completar el cicle de les cinc farses venecianes de Gioachino Rossini. Però aquest assoliment, en realitat, s’acabarà d’arrodonir ara, perquè L’occasione fa il ladro es representarà amb l’orquestra que exigeix la partitura del compositor de Pesaro. El director musical de la companyia, Assunto Nese, explica a El Jardí que fa vuit anys la van representar en el concert de cloenda d’unes classes magistrals organitzades per l’Acadèmia Barcelona Concertante. En aquella ocasió la música la va interpretar ell mateix al violí, acompanyat del pianista Josep Buforn. Més tard, l’any 2015, fou el tercer títol de la temporada inaugural de l’Òpera de Cambra de Barcelona i llavors, es va preparar una reducció de la partitura per a quartet de corda i piano. Ara, Assunto Nese agafarà la batuta per dirigir la versió original amb l’Orquestra Barcelona Concertante, en una producció completament nova amb què finalitza la 7a temporada d’Òpera de Cambra al Teatre de Sarrià.
Serà la primera vegada que els cantants seleccionats interpreten aquesta òpera. “La joventut i el talent de tots ells afavoreix l’adequació del repertori rossinià als nous temps”, segons explica Nese. A la seva flexibilitat per interioritzar les pautes dels directors hi afegeixen la seva pròpia aportació personal i col·lectiva que permet “projectar cap al futur aquest patrimoni cultural.”
Segons la directora d’escena, Anna Ponces, ofereix una lectura plena d’enginy i un muntatge ambiciós: “L’occasione fa il ladro es construeix sobre el clàssic argument de l’intercanvi de maletes, un argument que ha funcionat en cinema, teatre o literatura, tant per la comèdia com pel thriller”. El seu objectiu ha estat buscar un context on aquest argument sigui versemblant per a l’espectador actual i on aflori la comèdia.
La història comença enmig d’una tempesta rossiniana amb tres personatges arrecerats en un hostal de camí cap a Nàpols. “Jo em vaig quedar amb l’essència de la idea: la tempesta i l’aixopluc provisional i ho he traslladat al mig d’una carretera que va a Naples (Florida), on la màfia italiana tenia bastant activitat als anys seixanta”, apunta Ponces. En aquest context, els matrimonis concertats, l’intercanvi de maletes i altres equívocs de l’obra resulten creïbles i, a més, és un entorn que juga a favor de la comicitat del llibret i de l’esperit festiu de l’òpera.
El projecte escenogràfic va començar a partir del treball de dos grups d’alumnes d’Elisava, l’Escola Universitària de Disseny que col·labora amb l’OCB des de fa quatre temporades. Després, la construcció es va realitzar a Brava Performing Arts, fàbrica de creació d’òpera situada a la Bisbal d’Empordà. Segons el professor d’Elisava i escenògraf, Carles Berga, per la majoria d’alumnes sol ser la seva primera aproximació al món de l’escenografia i de l’òpera: “Sempre acaben sorpresos gratament dels resultats obtinguts, aporten la frescor i l’atreviment del novençà que ignora les dificultats pràctiques de plasmar les idees inicials”. També l’assistent de vestuari, Núria Cardoner, ha seguit de molt prop tot el procés per aportar la indumentària adient a una posada d’escena que es podria qualificar de “llampant.”
La mirada fresca que planteja Anna Ponces s’alia amb la tasca del director artístic, Raúl Giménez, garant de la pulcritud vocal i estilística rossiniana. No oblidem que Giménez és un dels don Alberto (el rol de tenor de L’occasione fa il ladro) més celebrats des del ressorgiment impulsat pel Festival Rossini de Pesaro.
La història de l’obra
L’occasione fa il ladro és una farsa o burletta per musica en un acte estrenada a Venècia l’any 1812. El llibretista, Luigi Prividali, va adaptar una comèdia d’Eugène Scribe i Gioachino Rossini, que tenia llavors vint anys, sembla que va compondre la música en només onze dies.“Et pots sentir orgullós d’haver criat un jove que, en pocs anys, serà el brindis d’Itàlia i la gent veurà que Cimarosa no ha mort, sinó que el seu geni ha passat a Rossini”. Amb aquestes paraules s’adreçava l’empresari Antonio Cera a la mare del compositor, Anna Guidarini, arran l’èxit aclaparador de L’inganno felice (Gener de 1812), confirmació de l’obtingut, dos anys abans, amb La cambiale di matrimonio. Però la relació entre Cera i Rossini no va ser pas idíl·lica. Rossini havia acceptat sucosos encàrrecs des de Ferrara i Milà i també del gran teatre venecià, La Fenice. L’esgotament provocat per l’excés de treball —Rossini va estrenar cinc òperes en 1812— el feien endarrerir el lliurament de les partitures compromeses amb el Teatre de San Moisè i Antonio Cera va començar a irritar-se. A més, Rossini no estava del tot satisfet amb la tasca dels llibretistes oficials del teatre, Gaetano Rossi i Giuseppe Foppa. Llavors va ser quan va aparèixer en escena Luigi Prividali (1771-1844), un advocat enamorat del teatre, que desitjava obrir-se camí com a dramaturg i que passaria a la història com l’autor del llibret de L’occasione fa il ladro, estrenada el vint-i-quatre de novembre de 1812. Amb el temps, Prividali signaria una vintena de textos teatrals i faria d’empresari teatral, però sobretot excel·liria com a crític musical, tasca en la qual mai va dissimular la seva estima i admiració pel compositor de Pesaro.
Fitxa artística:
Títol original: L’occasione fa il ladro, ossia Il Cambio della valigia
Traducció: L’ocasió fa el lladre, o El canvi de la maleta
Compositor: Gioachino Rossini
Llibretista: Luigi Prividali
Personatges:
Berenice: Natalia Pérez
Don Parmenione: Jan Antem
Comte Alberto: Alberto Ballesta
Ernestina: Lucía Iglesias
Martino: Pau Armengol / Alejandro Baliñas
Don Eusebio: Elías Ongay
Pinxos del capo: Jorge Agustí i Òscar Tramunt
Equip artístic:
Direcció musical: Assunto Nese
Direcció artística i vocal: Raúl Giménez
Direcció d’escena: Anna Ponces
Pianistes repertoristes: Viviana Salisi i Miquel Villalba
Cover de Berenice: Alba Martínez Nieto
Orquestra: Barcelona Concertante
Violí I: Helena Muñoz, Anna Follia Jan Omedes i Xavier González
Violí II: Víctor Pérez, Rubén Méndez i Inés Sanchis
Viola: Soledad Vicente i Víctor Mateo
Cello: Svetlana Tovstukha i Carlos Sánchez
Contrabaix: Mònica Serra
Flauta i flautí: Mirjam Plas
Oboès: Roberto Ordax i Enric Tudela
Clarinets: Eduardo Javier i Laia Queralt
Fagot: Josep Joaquim Sanchis
Trompa: Aleix Garcia
Clavicèmbal: Viviana Salisi
Disseny i construcció d’escenografia: Escola Universitària
de Disseny i Enginyeria, Elisava. Tutor: Carles Berga
Amb la col·laboració de BRAVA! Performing Arts en la construcció
Alumnes d’Elisava: Claudia Blanes, Yara González, Antonio
Ramal, Coral Rodríguez i YueShang Zheng
Videocreació: Melissa Estaba
Vestuari: Núria Cardoner
Ajudant de vestuari: Iolanda Paternoy
Regidora: Ainoa Higon
Il·luminació: Ramón Pasqual i Anna Ponces
Tècnic de llums: Ramón Pasqual
Perruqueria i maquillatge: Kiona Vioque
Sobretítols: Víctor Oller
Fotògraf: Antoni Bofill
Realització audiovisual: Lluïsa Sallent
Càmeres: Guillem Gandol
Continguts: Joan Montón
Disseny Gràfic: Tàctica
DURADA TOTAL DE L’ESPECTACLE: 1H 30 MINUTS
ESPECTACLE EN ITALIÀ AMB SOBRETÍTOLS EN CATALÀ
Una producció de l’Òpera de Cambra de Barcelona
