Magels Landet: “Els ulls són les finestres intel·ligents del nostre cos”

Gent del barri

Estem assegudes a la terrassa de la Fundació Miró parlant d’art i arquitectura. Després de visitar la seva exposició, hem sortit a xerrar una estona. Magels Landet m’explica els seus projectes artístics. És una artista intel·ligent, sensible i lluitadora.

Quins mitjans utilitzes per crear les teves obres?

Sobretot l’escultura. Però també el collage, el dibuix, la fotografia i les instal·lacions. Va per projectes i per etapes. A cada moment treballo el mitjà que em potencia més la creativitat.

Sembla que la tècnica del collage havia quedat oblidada…

És curiós com les coses tornen. Després de tanta digitalització, tornem als orígens. S’està potenciant l’art i l’expressió mitjançant el paper.

La figura de les finestres està molt present a les teves obres.

Sempre. Les meves escultures han estat espais amb finestres i ulls. El sentit de la comunicació és molt potent per mi. El diàleg entre les persones és bàsic. Aquestes finestres em potenciaven poder volar, poder expandir-me, poder sortir fora.

I els ulls?

En una altra etapa, vaig passar a la transformació de les finestres dels habitacles a les finestres de la nostra persona. Els ulls són les finestres intel·ligents del nostre cos.

Aquesta bonica metàfora és ara acollida per la Fundació Miró en la seva darrera exposició, La Ricarda (dues mirades). Magels Landet sempre ha estat vinculada al barri de Sant Gervasi. Des de petita hi ha viscut i actualment també hi té el seu taller.  

Com entens l’art?

És una norma de vida. Com respirar. Sense art em faltaria l’alè, no sabria viure.  És una eina molt valuosa per esbrinar els misteris de la condició humana.

Aquesta percepció ha canviat durant la teva trajectòria?

Ha anat evolucionant. He anat adquirint una responsabilitat de ser artista. M’he adonat que l’art permet denunciar subtilment i lluitar per un canvi en la societat.

“Denunciaria la situació de la immigració, la de la dona en la societat… Tinc projectes en els dos àmbits” 

Què denunciaries ara?

Denunciaria la situació de la immigració, la de la dona en la societat… Tinc projectes en els dos àmbits. 

La Magels va donar fa tres anys una de les seves obres (Tòtem I) als Jardins de Vil·la Florida. L’artista explicava que el tòtem es relaciona amb els humans i la natura transmetent un missatge d’acceptació, tolerància i integració d’altres cultures en la nostra societat.

 T’has trobat amb dificultats pel fet de ser dona?

Claríssimament. La dona ha d’explicar tres vegades més. També ha hagut de ser tres vegades més bona per aconseguir atenció. Afortunadament, avui està canviant.

“La dona ha d’explicar tres vegades més. També ha hagut de ser tres vegades més bona per aconseguir atenció. Afortunadament, avui està canviant”

D’on treus la inspiració?

M’agrada pensar que la sensibilitat de l’artista va absorbint l’entorn. Després ho passes tot  cap al teu colador i ho expresses a través del teu art.

Ara Magels Landet exposa a la Fundació Miró un seguit de fotografies de La Ricarda. Precisament, el districte de Sarrià – Sant Gervasi ha estat el vincle d’unió entre ella i la casa de la família Gomis-Bertrand, projecte de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana.

Què vas sentir quan vas anar a La Ricarda?

Va ser una troballa. És una casa molt singular. Jo no vaig anar amb la intenció de fer un reportatge. Soc amiga del col·legi amb la Marita, una de les filles dels propietaris. Vam decidir visitar la casa i em vaig emportar la càmera sense una idea fixa. Jo soc escultora, però utilitzo la fotografia com a mitjà d’expressió artística.

Què transmeten les teves fotografies de la casa?

Les fotografies fan que els elements arquitectònics perdin la seva funcionalitat i es transformin en murals. Prenen un sentit artístic i l’exposició juga a transportar-los en aquest camí, fins que tornen a formar part de la casa.

També es combinen amb fotografies antigues…

A l’exposició es crea un diàleg amb les fotografies de Joaquim Gomis. La Martina Millà, comissaria de l’exposició, n’ha fet la selecció.

Mirant cap al futur, on t’agradaria arribar?

M’agradaria arribar al reconeixement de la meva trajectòria. Han estat 30 anys d’un treball de dedicació i molt d’esforç.