Publicitatspot_img
spot_img

‘Maragall a casa’ recorda el poeta

Publicat el 8.5.2017 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

Jep Barceló en el paper de Joan Maragall.
Fotografia de Juanjo Compairé

La Casa Arxiu Joan Maragall, al carrer Alfons XII, és l’escenari de Maragall a casa un espectacle en el qual, a partir dels poemes, els articles i la correspondència del poeta Joan Maragall es recorre tota la seva vida. El menjador de la seva casa de Sant Gervasi es converteix en l’entorn perfecte per relatar les vivències d’aquest poeta, que va néixer a mitjans del segle XIX i que al llarg dels seus 51 anys d’existència va lluitar per educar a la nova burgesia industrial i comercial barcelonina, fent-los veure que hi ha coses molt més importants que els diners: l’art en totes les seves dimensions (i sobretot a través de l’escriptura), la bellesa intrínseca de la naturalesa o la força de l’esperit que revitalitza i proporciona energia per afrontar qualsevol situació.

L’actor Jep Barceló interpreta un Maragall eufòric, enamorat, enèrgic, trist o cansat però sempre disposat a mostrar al món la seva visió de les coses, ja sigui a través dels seus dolços poemes o dels seus fervents articles en la premsa de l’època. Valent-se d’elements musicals diversos o veus en off simulant personatges, ens endinsa en els triomfs i les derrotes polítiques de Joan Maragall, en els seus amors fracassats i en la més bella història d’amor: la que va viure amb Clara Noble la seva dona i mare dels seus tretze fills.

Publicitat

Durant prop d’una hora i mitja revivim en la nostra pròpia pell les inquietuds d’aquest home avançat a la seva època, i coneixem els costums d’antany, amb importants pinzellades a alguns contemporanis seus: Unamuno, Enric Prat de la Riba, Josep Solé i Miquel entre d’altres. L’abast dels fets narrats en primera persona per un Jep Barceló que ressalta les característiques d’un Maragall que va ser a més de poeta i escriptor, fill, marit i pare.

Al final queda latent que malgrat la tristesa i frustració que li va causar la seva lluita política per no assolir tot allò que anhelava, si que va aconseguir canviar el sentit d’algunes idees pansides, per desembocar en un nou pensament que fins i tot avui continua vigent

Notícies relacionades

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí