Publicitat

‘Maragall a casa’ recorda el poeta

spot_img

Publicat el 8.5.2017 16:00

Arts i lletres

Marta Trius

Jep Barceló en el paper de Joan Maragall.
Fotografia de Juanjo Compairé

La Casa Arxiu Joan Maragall, al carrer Alfons XII, és l’escenari de Maragall a casa un espectacle en el qual, a partir dels poemes, els articles i la correspondència del poeta Joan Maragall es recorre tota la seva vida. El menjador de la seva casa de Sant Gervasi es converteix en l’entorn perfecte per relatar les vivències d’aquest poeta, que va néixer a mitjans del segle XIX i que al llarg dels seus 51 anys d’existència va lluitar per educar a la nova burgesia industrial i comercial barcelonina, fent-los veure que hi ha coses molt més importants que els diners: l’art en totes les seves dimensions (i sobretot a través de l’escriptura), la bellesa intrínseca de la naturalesa o la força de l’esperit que revitalitza i proporciona energia per afrontar qualsevol situació.

Publicitat

L’actor Jep Barceló interpreta un Maragall eufòric, enamorat, enèrgic, trist o cansat però sempre disposat a mostrar al món la seva visió de les coses, ja sigui a través dels seus dolços poemes o dels seus fervents articles en la premsa de l’època. Valent-se d’elements musicals diversos o veus en off simulant personatges, ens endinsa en els triomfs i les derrotes polítiques de Joan Maragall, en els seus amors fracassats i en la més bella història d’amor: la que va viure amb Clara Noble la seva dona i mare dels seus tretze fills.

Publicitat

Durant prop d’una hora i mitja revivim en la nostra pròpia pell les inquietuds d’aquest home avançat a la seva època, i coneixem els costums d’antany, amb importants pinzellades a alguns contemporanis seus: Unamuno, Enric Prat de la Riba, Josep Solé i Miquel entre d’altres. L’abast dels fets narrats en primera persona per un Jep Barceló que ressalta les característiques d’un Maragall que va ser a més de poeta i escriptor, fill, marit i pare.

Al final queda latent que malgrat la tristesa i frustració que li va causar la seva lluita política per no assolir tot allò que anhelava, si que va aconseguir canviar el sentit d’algunes idees pansides, per desembocar en un nou pensament que fins i tot avui continua vigent

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics
spot_img

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]