19.4 C
Sant Gervasi
| Divendres 25 de setembre de 2020 |

Maragall: “El meu principal rival és la indiferència social per fer front a les desigualtats”

El Jardí entrevista Ernest Maragall (Esquerra Republicana), alcaldable a les eleccions municipals per Barcelona del 26-M

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Eleccions Municipals 26-M

Carme Rocamora

Ens trobem amb l’alcaldable dels republicans, Ernest Maragall, prop de casa seva, al barri de Galvany, un dia en què encara no sap que el seu partit guanyarà les eleccions generals a Catalunya. En aquest districte hi va viure de petit, també hi va passar la infància i la joventut, tot i que la maduresa la va viure a Les Corts i la segona a l’Eixample, després va tornar als carrers del barri.  

Pocs moments abans que comencin les votacions i que exerceixi el vot a l’Escola Infant Jesús, ve acompanyat de la seva dona, que amb una escena ben humana mentre realitzem les fotografies, li diu que no posi les mans a la butxaca per la foto: “Que no surts tant maco!”.

Publicitat

El candidat em diu que viu de lloguer, en un pis on el vespre de l’entrevista ha aprofitat per mirar un partit de l’NBA, i declara que acostuma a desplaçar-se amb transport públic, cotxe privat i moto de campanya. L’últim cop que va agafar un avió va ser per anar a Ginebra a veure la Marta Rovira i l’última compra, uns llibres per regalar perquè per Sant Jordi no va tenir temps. D’una persona en valora la sinceritat, i d’un oponent polític, que debati amb arguments. A què li té por? “A mi mateix”.

DIGUI’M…

Un carrer: Brusi

Una plaça: Cardona

Un parc: Jardins Moragas

Un barri: Sant Gervasi

Un personatge il·lustre: Joan Maragall

Quin és el seu principal rival?

La indiferència social per fer front a les desigualtats i a les complexitats d’una ciutat com Barcelona.

Com ha evolucionat el barri des de la seva infantesa?

El districte té els barris que més han conservat la seva essència, i han millorat la seva qualitat. És bastant igual que quan era petit, no hi ha hagut cap gran obra més enllà de la ronda de Dalt. Sí que quan jo era nen, per la Via Augusta hi passava el tren, i recordo anar a l’escola resseguint-ne les vies.

El districte està oblidat pel que fa a inversions?

Més que oblidat, els seus barris sempre han estat associats a un nivell de renda mitjana-alta i hi ha hagut un menor dèficit estructural. Però a hores d’ara comença a ser cada cop menys cert: hi ha gent amb renda mitjana i amb dèficits explícits, i queden per fer grans operacions de compensació d’equilibri urbà.

“Cal seure amb les entitats i veïns i fer immediatament un Pla d’Equipaments per aquest mandat”

Es compromet a incrementar la inversió?

La biblioteca de Sarrià és el primer punt en el nostre programa i espero que coincidim amb les altres candidatures, així serà més fàcil que s’assoleixin els acords imprescindibles. També calen casals per a gent gran, centres per a joves i decidir què fem amb l’edifici de La Rotonda. L’important, més que la llista concreta d’inversions, és la manera en què ho afrontem. Cal seure amb les entitats i veïns i fer immediatament un Pla d’Equipaments per aquest mandat. Cal un exercici de complicitat explícit per poder planificar i ordenar les decisions.

Ernest Maragall de camí a l’entrevista © Elena Bulet

Cal treure el vehicle privat?

Hem d’anar cada cop amb més claredat cap a la reducció d’emissions i cap a un nou model de mobilitat global a la ciutat. Una part de la concentració de vehicles al districte ve de fora de la ciutat, i per tant aquí hem de fer un tractament específic, creant una part fiscal d’estímul positiu i dissuasori. Ens hem de començar a acostumar a un canvi profund de la cultura de la mobilitat, i el cotxe privat per usos com anar a l’escola ha de desaparèixer progressivament. Perquè això sigui possible, cal que hi hagi prou transport públic, així com un bus de barri per accedir als centres de salut. Hem de tornar a anar a peu a l’escola, amb rutes segures. Això seria en el fons la millor política de des del punt de vista de la salut, la congestió i per descomptat la contaminació.

L’L9 també seria una aposta per reduir els cotxes?

Sí, clarament. Ho és de ciutat però resulta ser-ho també pel districte. De totes maneres, amb això no n’hi hauria prou, perquè hi ha pendents altres connexions en aquesta ciutat, una d’elles la de les dues branques dels Ferrocarrils de la Generalitat. Si fem això estarem apoderant molt la xarxa global de transport de la ciutat, amb més punts d’enllaç.

“Hem de saber repartir correctament l’espai públic i això es fa reduint el cotxe privat”

És necessari acabar de desenvolupar la xarxa de carril bici?

El primer que hem de fer és aconseguir que les voreres siguin per als vianants. A partir d’aquí, hem de saber repartir correctament l’espai públic, i això es fa reduint el cotxe privat i reservant espais amb sentit comú per on han de passar les bicicletes, sempre dialogant amb el ciutadà.

Està a favor de les superilles?

La superilla s’ha convertit en una marca negativa. Jo preferiria parlar de pacificació, reducció de contaminació, limitació del trànsit privat…

Cal impulsar el comerç de proximitat?

No és un servei urbà més o una necessitat genèrica de la ciutadania, sinó part de la identitat històrica. El comerç de proximitat és el que ofereix millor servei als veïns. Barcelona no vol ser i no ha de ser una ciutat franquícia. Les que hi són, ja està bé que hi siguin, però han de saber què significa estar a Barcelona i contribuir amb els eixos comercials i assumir responsabilitats compartides. Esperem poder arribar a graus d’exigència i d’acords amb aquesta part comercial que fins ara ha estat menys solidària i corresponsable amb la ciutat. També cal que abordem el tema de la distribució de mercaderies del comerç online, no hem de permetre que es creguin amb el dret d’invadir carrers i voreres sense límits. Cal fer una fiscalitat dissuasòria i que el comerç online compensi els costos que genera en contaminació.

Ernest Maragall en l’entrevista amb Carme Rocamora © Elena Bulet

Com se solcuiona la sortida de joves del barri que no poden pagar el lloguer?

Hem de fer tot el possible perquè els joves es puguin quedar, perquè tothom tingui oportunitats i accés a un habitatge digne en el lloc de la ciutat que prefereix. Però no soc massa partidari de fer compartiments de barri. Entenc la cultura d’orgull de barri, és molt legítima i cal protegir-la, però és obvi que una ciutat global com Barcelona ha de poder oferir oportunitats i accessibilitat a tot arreu. Amb un transport públic adequat, aquest debat seria diferent perquè podríem fer habitatge fins i tot fora de la ciutat, a l’Àrea Metropolitana. Al cap i a la fi la decisió de l’habitatge és en relació al temps i la distància entre la residència i el lloc de treball. Tot i això, hi ha una sèrie d’elements de la política d’habitatge que cal desplegar per la via regulatòria, com la limitació de l’increment dels preus del lloguer. També cal incorporar en el mercat habitatges de propietat pública, però hem de reduir molt significativament el temps que passa entre la tria de l’ús d’un sòl públic per construir habitatge social, fins que es poden entregar les claus. Ara passen entre quatre i set anys; deixem-ho en entre dos i tres. Podem parlar de fer 15.000 habitatges en dos mandats per tot Barcelona.

“La millor resposta és que les ocupacions no siguin necessàries”

Què en pensa de les ocupacions que han dut a terme joves, fent casals populars?

La millor resposta és que les ocupacions no siguin necessàries, perquè això voldrà dir que tothom té l’oportunitat de gaudir d’espais on associar-se i desenvolupar les seves activitats. Dit això, cal gestionar adequadament els drets de tothom i no podem tancar els ulls davant d’alteracions de drets custodiats d’uns i altres. En qualsevol cas, sempre hi ha d’haver una capacitat de diàleg i d’acords amb els col·lectius.

Cal fer arribar el turisme fins aquest districte?

Sí. Per què no? De fet, comencen a arribar. Aquí tenim tot el concepte Collserola que està per treballar i descobrir, evidentment amb molta cura i respecte per no deixar-nos endur cap al terreny invasiu.

Quin ha de ser el paper de l’Ajuntament vers accions de l’extrema dreta?

Hem de guanyar en positiu, fent política que els desacrediti i faci inútil qualsevol plantejament basat en ideologies de rebuig o que s’aprofitin de la frustració de la desigualtat social. Bona part del creixement de l’extrema dreta té a veure amb les condicions econòmiques i socials que hem anat deixant entre tots que es produeixin. L’habitatge i el salari mínim en són un exemple. El problema de l’habitatge són preus de lloguer molt alts confrontats amb salaris molt baixos, i aquí cal actuar en les dues bandes de la qüestió. La posició de l’Ajuntament és treballar per la dignitat i l’equitat i que tothom tingui possibilitats de desplegar la seva vida en les millors condicions. Si això es dóna, els plantejaments radicals de l’extrema dreta queden automàticament sense base. Després queden els temes més estricament ideològics associats a la xenofòbia o el racisme, però passa una mica el mateix, si les polítiques d’integració i interculturalitat són potents i donen els seus fruits, totes aquestes apel·lacions quedaran desacreditades.

“Aquest districte té dèficits però alhora una responsabilitat social, cultural i educativa amb la resta de la ciutat”

Per què li convé al districte que sigui alcalde?

Soc del districte i per tant el tinc al cap i al cor. Això no ha d’implicar derivar cap a un element d’avantatge, però sí de sensibilitat, proximitat i coneixement. És hora d’atendre’l. Aquest districte té dèficits que hem de veure com compensem, però alhora té una responsabilitat social, cultural i educativa amb la resta de la ciutat. La concentració educativa hauria de donar lloc a un compromís del districte amb la ciutat, exportant valors, actituds, i ajudant a recuperar equitat al conjunt de la ciutat.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.