Societat
Sofia Puvill Balcells
La Sala Foix de la Casa Orlandai es va omplir de gom a gom el dimecres al vespre amb motiu de la xerrada sobre el suïcidi “Parlem-ne”, organitzada per Les Veus de la República. Va comptar amb les intervencions de Maria Bascompte, supervivent i treballadora de la Casa; David Clusa, psiquiatre i cap del Departament de Salut Mental de la Fundació Sant Pere Claver; i Glòria Balañà, professora de l’Institut del Teatre i de l’Obrador de la Sala Beckett. Totes aquestes veus buscaven precisament parlar d’una qüestió que demana a crits més presència en espais públics per poder-ne fomentar la prevenció.
Segons dades del Departament de Salut, l’any 2020 a Catalunya -l’últim any del qual se’n tenen dades contrastables-, 556 persones es van suïcidar, 414 homes i 142 dones. El suïcidi i les autolesions són la primera causa de mort dels homes i les dones d’entre 15 i 44 anys, unes dades amb una tendència a l’alça, especialment en la població més jove.
Supervivent de suïcidi i víctima del sistema
La primera part de la trobada la va encapçalar el testimoni de Bascompte, supervivent i membre de l’Associació Veïnal de Sarrià i de la Casa Orlandai. Va exposar els problemes i les mancances del sistema amb què s’ha topat i el sentiment de culpabilitat que, sovint, inculquen a la persona que arriba demanant ajuda. “Sembla que per ells ets una molèstia, t’has de resignar, però sense desmoralitzar-te”, apuntava. “El que no pot ser és que no parlem del que de veritat importa, del que m’angoixava, de com es podia prevenir”.
Una de les qüestions que va abordar en el seu relat va ser sobre la falta presència de la qüestió als mitjans, que no en parlen prou. Ella ho identificava amb “el temut efecte o síndrome de Werther”, que té a veure amb el personatge de la novela Penas del joven Werther. Quan es va publicar, el nombre de suïcidis va augmentar. Va assenyalar també diverses paraules i un tipus de dialèctica que moltes vegades s’utilitza per referir-se a les persones que estan patint o que tenen algun trastorn, un discurs que banalitza la gravetat dels casos i sobretot les fereix. “També cal evitar les prescripcions del tipus, ‘tu saps que el sol va molt bé per l’humor’?”, va dir enmig d’una rialla per l’absurditat de la qüestió. “La societat està donant senyals, és una qüestió de responsabilitat col·lectiva exigir que es compleixi el PRESC, el pla de prevenció del suïcidi”, va afegir.
La cultura posa de manifest una problemàtica estesa
Tot seguit va prendre la paraula Balañà, professora de l’Institut del Teatre i de l’Obrador de la Sala Beckett. Al llarg de la seva intervenció va anar destapant els problemes actuals de la societat comparant-los amb personatges d’obres històriques, com per exemple de Hamlet. Un dels casos, el de l’Ofèlia, amant de Hamlet, i el seu confinament en una cambra degut al patriarcat i les pressions que l’envolten. Què suposa per una jove de la seva classe social i amb les expectatives que tenen sobre ella conviure en un ambient com el que es planteja? Balañá també va recomanar l’obra No m’oblideu mai, sobre el suïcidi juvenil. Basada en testimonis reals i representada l’any 2019 a la Sala Beckett de la mà del dramaturg Llàtzer Garcia.
Per cada tres homes que se suïciden, ho fa una dona
Finalment Clusa, psiquiatre i cap del Departament de Salut Mental de la Fundació Sant Pere Claver, va copsar una situació actual que el preocupa. “Les úniques dades que tenim són de l’any 2020, cap del 2021 i menys del 2022”, va exposar. “Sabem que el 2021 ha augmentat la mortalitat i en el 2022 anem pel mateix camí, però encara no sabem les causes de mort”, deia Clusa. Són informacions que han de passar per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i, segons afirma el doctor, és un llarg procés burocràtic. Un dels fets que va impactar més en la xerrada va ser la constatació que es té la percepció que el suïcidi és més freqüent en dones que homes, però els números demostren per cada tres homes que se suïciden ho fa una dona. Després, al torn de preguntes, el cap de Salut Mental va mostrar-se crític quan va ser preguntat per les eines i els recursos que hi ha a disposició de la població a l’hora de tractar els casos que poden detectar-se d’ara en avant. “És cert que molts efectes de la pandèmia sorgeixen a posteriori”.
Per cloure la sessió, es va obrir un torn de paraula per al públic, que va poder preguntar i va agrair especialment a Bascompte la seva valentia i el seu discurs que va fer emocionar a diverses persones, que van compartir experiències properes. La sala també va reclamar que s’entomés el suïcidi amb tota la responsabilitat que mereix des de l’administració pública.
