Racó del Veí
M.Rosa Prats
Catalunya ha viscut quatre dies d’extrema tensió amb la borrascla ‘Gloria’. La causa ha estat la pluja desmesurada que ha provocat inundacions, el desbordament de rius i la caiguda de roques i arbres. I, tristament, morts i desapareguts. Avui, però, puc estar contenta, ja que al meu barri de Sarrià, per sort, no s’hi ha hagut de lamentar cap accident malgrat el temporal viscut.
Però dit això, cal fer un parell de reflexions al respecte. Per un costat, tot i que alguns no ho volen reconèixer, hi ha les conseqüències d’un fenomen global com és el canvi climàtic. Calen actuacions a petita i gran escala per mirar de buscar solucions a aquest gran problema. Però per un altre costat, hi són les actuacions que ajuden a minimitzar les conseqüències que generen aquests episodis. I sens dubte, no serà per la ‘bona actuació’ que fa l’Ajuntament cada certs anys.
Els arbres plantats a la via pública, com els plataners, els poden més o menys cada dos o tres anys. La tala consisteix en podar les branques que hi ha a la perifèria i alguna que altra més. I aquí s’ha acabat la feina, ja han complert! Anys enrere, la poda consistia en tallar totes les branques, deixant únicament el tronc central i les branques principals. És a dir, deixaven l’arbre sense cap branca petita. D’aquesta manera totes elles creixien noves i precioses a la primavera. I així, les voreres estaven sempre netes perquè no hi havia fulles seques, cosa que ara passa totalment a l’inrevés. Les conseqüències d’aquestes podes fetes amb un sistema modern, tenen el risc que quan fa una ventada i els carrers estan plens de petites branques i de fulles, aquestes volen per tot arreu i acaben endutes pel vent i la pluja, i aterren als desguassos.
Durant aquests episodis de pluges, encara és més necessari que els desguassos evacuïn el màxim d’aigua, tant per la circulació de vehicles com pel desplaçament de vianants. Aquests darrers fan exercicis gimnàstics per no caure en els bassals al mateix temps que miren d’evitar els esquitxos dels cotxes.
Sarrià és un barri, on encara, els que hi vivim, diem que avui baixem a Barcelona. Que privilegiats que som! Si el cuidem, serem un bon exemple per a tothom.
