Publicitat
spot_img

Dol per la mort de la gestora cultural Berta Sureda a 65 anys

Barcelonina d'arrels mallorquines, va residir durant molts anys al barri de Sarrià abans de marxar a Palma, on ha mort d'un càncer aquest diumenge

Publicat el 25.6.2024 6:30

Societat

El Jardí

La gestora cultural Berta Sureda (Barcelona, 1959 – Palma, 2024) ha mort a 65 anys, víctima d’un càncer fulminant. Barcelonina d’arrels mallorquines, residia al barri de Sarrià fins fa poc temps, quan va decidir anar a viure a Palma. A la capital catalana va exercir, entre altres, com a comissionada de Cultura a l’Ajuntament del 2015 al 2016 sota el mandat de l’alcaldessa Ada Colau, fins que el PSC va entrar al govern i va perdre el càrrec.

A través d’X, l’antic Twitter, l’actual alcalde de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, lamentava la notícia de la mort de Sureda, produïda aquest diumenge a la tarda.

Publicitat
https://twitter.com/jaumecollboni/status/1805293050563789092

Llicenciada en Història de l’Art, Sureda també exercir com a coordinadora d’exposicions del Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB) i va treballar al Museu Reina Sofia, a Madrid. Membre del consell assessor de l’Obra Cultural Balear, a Barcelona també va ser l’encarregada de coordinar el nou projecte de la Fàbrica de Creació i del Centre d’Art Fabra i Coats.

https://twitter.com/cececebe/status/1805170633082302866

Berta Sureda era filla del centenari Josep Lluís Sureda i Carrión, mort fa un any.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí