Publicitat
spot_img

Muley Hafid, la casa modernista que fa de seu del Consolat de Mèxic

L'arquitectura va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1911 i li deien popularment “la torre de l'àrab”

Publicat el 18.11.2024 9:00

Cultura

Miquel Ribera del Pueyo

Al número 55 del passeig de la Bonanova hi ha una casa amb una història interessant. Un bon dia, passant per davant d’aquesta casa original, quan anava cap a l’antic Institut Universitari Dexeus, vaig veure un gran cartell que anunciava una promoció de pisos. Vaig trucar immediatament al bon amic professor Joan Bassegoda i Nonell, director de la Reial Càtedra Gaudí, que va moure els fils perquè la casa no fos enderrocada, encara que el jardí es va reduir, víctima de l’especulació immobiliària. La casa es va restaurar i actualment és la seu del consolat mexicà.

A aquesta casa modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch el 1911, li deien popularment “la torre de l’àrab”, com sempre em comentava la meva parenta, escriptora i periodista, Joaquima Caballol, que va viure molts anys a prop, al passeig de la Bonanova cantonada amb Anglí (a més, els Caballol Moreu eren molt amics de Puig i Cadafalch i els va fer la reforma de la finca Moreu de Santa Elena d’Agell). Aquest sobrenom era encertat, atesa la procedència de Muley Hafid (Fez 1876 – Enghien les Bains 1937), que en realitat es deia Abd al-Hafid, fill de Hassan I de la dinastia alauita i que va ser califa de Marràqueix, a més de sultà del Marroc de 1908 a 1912. Aquest mateix any signà el Tractat de Fez, que va donar el control del Marroc a França, va ser desterrat a aquest mateix país i el va succeir en el càrrec el seu germà Yusuf. Va tornar després d’un temps al Marroc, on va ser confinat al palau del Sultanat de Tànger.

Publicitat

Quan va fer estada a Barcelona, en el seu llarg desterrament, feu moltes donacions a diverses institucions. Fins i tot havia llançat monedes d’or a la Rambla, com a gratitud a la ciutat que el va acollir, quan s’hostatjava a l’Hotel Oriente, abans de la construcció de la casa i participava activament en els esdeveniments socials de la ciutat. Entre altres coses va regalar l’elefanta Júlia, que va substituir el popular Avi. L’any 1915 va viatjar a Sitges, on també va fer generoses donacions a l’Hospital de Sant Joan i a la parròquia de la vila.

A la casa, que deien que tenia pintures d’Opisso, hi va viure poc temps, ja que va marxar a França amb la seva parella el 1916 i va traspassar a l’estació termal d’Enghien les Bains, a prop de París, el 1937.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer
spot_img

Obiols rellotgers es trasllada a Canet de Mar després de 45 anys de servei a Sarrià

Societat Ana Rubió Jiménez La botiga Obiols Rellotgers, situada al carrer Benet Mateu, 62, ha abaixat la persiana després de 45 anys d’activitat al barri de Sarrià. El taller, fundat l’any 1980 per...

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí