Publicitat
spot_img

Muley Hafid, la casa modernista que fa de seu del Consolat de Mèxic

L'arquitectura va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1911 i li deien popularment “la torre de l'àrab”

Publicat el 18.11.2024 9:00

Cultura

Miquel Ribera del Pueyo

Al número 55 del passeig de la Bonanova hi ha una casa amb una història interessant. Un bon dia, passant per davant d’aquesta casa original, quan anava cap a l’antic Institut Universitari Dexeus, vaig veure un gran cartell que anunciava una promoció de pisos. Vaig trucar immediatament al bon amic professor Joan Bassegoda i Nonell, director de la Reial Càtedra Gaudí, que va moure els fils perquè la casa no fos enderrocada, encara que el jardí es va reduir, víctima de l’especulació immobiliària. La casa es va restaurar i actualment és la seu del consolat mexicà.

A aquesta casa modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch el 1911, li deien popularment “la torre de l’àrab”, com sempre em comentava la meva parenta, escriptora i periodista, Joaquima Caballol, que va viure molts anys a prop, al passeig de la Bonanova cantonada amb Anglí (a més, els Caballol Moreu eren molt amics de Puig i Cadafalch i els va fer la reforma de la finca Moreu de Santa Elena d’Agell). Aquest sobrenom era encertat, atesa la procedència de Muley Hafid (Fez 1876 – Enghien les Bains 1937), que en realitat es deia Abd al-Hafid, fill de Hassan I de la dinastia alauita i que va ser califa de Marràqueix, a més de sultà del Marroc de 1908 a 1912. Aquest mateix any signà el Tractat de Fez, que va donar el control del Marroc a França, va ser desterrat a aquest mateix país i el va succeir en el càrrec el seu germà Yusuf. Va tornar després d’un temps al Marroc, on va ser confinat al palau del Sultanat de Tànger.

Publicitat

Quan va fer estada a Barcelona, en el seu llarg desterrament, feu moltes donacions a diverses institucions. Fins i tot havia llançat monedes d’or a la Rambla, com a gratitud a la ciutat que el va acollir, quan s’hostatjava a l’Hotel Oriente, abans de la construcció de la casa i participava activament en els esdeveniments socials de la ciutat. Entre altres coses va regalar l’elefanta Júlia, que va substituir el popular Avi. L’any 1915 va viatjar a Sitges, on també va fer generoses donacions a l’Hospital de Sant Joan i a la parròquia de la vila.

A la casa, que deien que tenia pintures d’Opisso, hi va viure poc temps, ja que va marxar a França amb la seva parella el 1916 i va traspassar a l’estació termal d’Enghien les Bains, a prop de París, el 1937.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí