Dilluns 11, agost 2025
28.5 C
Sant Gervasi
27 C
Sarrià
Publicitat

Ni se os ocurra hacernos llorar nunca más

spot_img

Publicat el 2.10.2017 13:42

Opinió

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

Lo de ayer ha traspasado todo. Y sí, ha sido muy importante. Dicen que a partir de ahora todo el mundo sabe qué está pasando. Pero esto no puede ser. No es el comienzo de nada, porque llevamos muchos años en todo esto. Ningún principio, esto es solo el final. El desenlace. Ya es suficiente.

Publicitat

Ya no quiero tenerme que justificar nunca más por lo que defiendo. Ya no quiero tener que pedir perdón por querer ser lo que quiero ser. No quiero más debates porque ya he escuchado durante suficientes años a las otras partes. Catalunya no se merece esto.

Publicitat

Han conseguido hacerme temblar, hacerme tener la lágrima a flor de piel y la angustia en el pecho. Han conseguido que la rabia me comiera y que las sonrisas de después de votar fueran el único aire para respirar.

Y a pesar de los heridos que tenemos, las vulneraciones de derechos humanos que hemos visto, la vergüenza que es que las personas hayamos de sufrir física y mentalmente para proteger unas urnas, restan inmóviles. Consideran que han sido proporcionales. Acusan al gobierno catalán por haber hecho que lo que las urnas el 27 de septiembre pidió que hicieran. Y sólo vosotros, los que no habéis querido negociar, los medios de comunicación que habéis trabajado desde la manipulación y no desde el periodismo, el Partido Popular, el PSOE y Ciudadanos, sois los responsables de nuestras lágrimas, de las heridas, de los miedos.

Pero nunca más aceptaremos tener miedo, porque ya no hay ningún diálogo que plantear. Porque habéis demostrado que sois la antidemocrácia cruel, la violencia indiscriminada, la irresponsabilidad política. Porque culpáis a las víctimas de ser agredidas. Porque no tenéis corazón, ni cabeza y no os duele haber visto el dolor de vuestros ya nunca más ciudadanos. Habéis aplaudido cada golpe. No merecéis ser personajes de nuestra democracia. Nunca más, contra nadie.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]