Opinió
Joan Buscà i Ambrós
Hem tancat el 2021 amb una inflació (IPC) rècord del 6,5%. El més alt des del 1992. Però el del mes de març del 2022 l’IPC va ser del 9,8%, record des de 1985. Les causes són ben conegudes: encariment del preu de les matèries energètiques (electricitat, gas, benzina, carburants i derivats), primeres matèries (aliments bàsics, com l’oli, pa, ous, carn, etc.). El fort encariment del transport junt amb l’augment dels preus de l’habitatge, provocant l’inici d’una “bombolla immobiliària”, són un dels principals culpables d’aquest descontrol econòmic. Sense oblidar l’impacte i la incertesa que genera el conflicte Ucraïna-Rússia.
Enfront d’aquesta situació, calen respostes en l’àmbit d’agents econòmics i socials i, en particular, polítics. Un dels principals protagonistes hauria de ser la política fiscal. Aprovació de mesures que ajudin els col·lectius més vulnerables, com els autònoms, petites empreses, comerç, transport, etc. rebaixant els tipus impositius dels impostos. No serà suficient, però ajudarà. Com ha sigut la publicació del Reial decret 6/2022, el 29 de març, que compensa alguns preus d’energies combustibles (benzina, gasoil, etc.) o rebaixa els contractes de lloguers al 2% que s’actualitzin durant tres mesos: abril, maig i juny del 2022.
El Banc Central Europeu (BCE) avança l’enduriment de la política monetària en el curt termini, pujant el tipus d’interès abans que fineix-hi l’any 2022. Aquestes mesures afectaran directament els préstecs bancaris, hipoteques, etc.
L’IPC 2022 i l’impacte en les pensions
La Constitució (article 50) deixa molt clar que les pensions han de ser actualitzades cada any perquè no perdin el seu valor adquisitiu. Alerta, perquè aquests índexs d’inflació sobrepassen amb escreix l’increment aprovat el passat gener per actualitzar les pensions per al 2022 en un 2,5%. Com que no hi ha indicis que la inflació baixi de forma imminent en els mesos vinents, la mitja a finals de l’any probablement superarà l’increment del 2,5% i les pensions hagin de ser actualitzades en el 2022. Un argument semblant es pot fer servir per a l’actualització dels salaris dels convenis col·lectius. És un tema que s’està parlant en les taules de treball de les patronals, sindicats i govern.
Aquest gruix d’incerteses econòmiques comporta revisar a la baixa les previsions de creixement, per les economies catalana, espanyola i europea. El mes d’abril, el creixement del PIB a Catalunya se situa en el 4,8%, una reducció de l’1,5% en comparació a les previsions de gener i d’un 3,6% per al 2023. El mateix podem dir per l’economia espanyola i europea.
L’índex de confiança empresarial es frena per l’augment de la incertesa, focalitzada principalment pel conflicte entre Ucraïna i Rússia. El sector de l’hostaleria és l’únic que millora les expectatives per la resta de l’any, fonamentada per la reactivació del turisme, tant local com internacional, i per la recuperació de Fires i Congressos, com el Mobile i la Fira de l’Audiovisual ISE, que acaba de tancar amb més de 45.000 assistents a Barcelona.
Acabem amb una bona notícia: la creació d’ocupació es manté forta. L’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya al passat mes de març va arribar als 3,5 milions de persones. Una xifra històrica!
Joan Buscà i Ambrós és economista
