Publicitat
spot_img

No val enganyar!

"Portem a Catalunya més de vuit anys seguits de dèficits en inversions i en particular en les infraestructures"

Publicat el 10.11.2022 6:00

Opinió

Joan Buscà i Ambrós, economista

El passat mes d’octubre, el govern espanyol va aprovar els pressupostos Generals d’Espanya per l’any 2023. Com sempre, les inversions es regionalitzen per comunitats autònomes. A Catalunya es van assignar 2.309 milions €. És una xifra superior en un 3,1% a la d’aquest any 2022. Aquesta inversió a Catalunya pel 2023 representa un 17,2% del PIB de Catalunya que aporta a l’Estat, quan el vigent Estatut de Catalunya estableix que les inversions a Catalunya han de ser cada any equivalents al percentatge del PIB de Catalunya que aporta a l’Estat. És a dir, aproximadament un 19%.

Una cosa són xifres pressupostades i un altre les executades. No val enganyar! Per exemple, la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE) acaba de publicar, per comunitats autònomes, les dades de les inversions executades durant el primer semestre del 2022. Aquestes dades mostren que les inversions a Catalunya en el primer semestre del 2022 va ser d’un 16% sobre què inicialment s’havia pressupostat. En xifres absolutes a Catalunya només s’han invertit 1.417,2 milions €. El 16% executat a Catalunya és inferior al 25% de la mitja de tot l’Estat i està molt lluny del 52% de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Publicitat

Inversions de l’Estat a Catalunya

Com es pot veure clarament en el gràfic adjunt portem a Catalunya més de vuit anys seguits de dèficits en inversions i en particular en les infraestructures. En la revisió dels pressupostos generals de l’Estat es veu clarament que existeix una cronificació dels dèficits en l’apartat d’Inversions a Catalunya. Catalunya en la penúltima comunitat autònoma amb la llista de dèficits.

L’execució real de l’Estat sobre les inversions pressupostades a Catalunya torna a quedar-se curta. Aquesta vegada la ferida és encara més profunda si es fa la comparativa amb la resta de Comunitats, especialment amb Madrid. Així, a Catalunya l’any 2021, dels 2.068 milions previstos només se’n van materialitzar 739 (35,77% del total). Unes xifres que contrasten amb la situació de la capital espanyola, on es va superar en 952 els milions pressupostats inicialment, arribant al 184% d’execució. D’aquesta manera, la inversió real executada per l’Estat a Madrid va acabar sent gairebé tres vegades superior en termes absoluts a la Catalunya. Els 739,8 milions suposen aproximadament el 9% de tota la inversió regionalitzable, tot i que el pes català en PIB hauria de ser pràcticament el doble, que és el que s’estableix en l’Estatut de Catalunya.

En l’Informe també es detecta un cronificat dèficit en les empreses públiques a Catalunya. En particular, Adif que gestiona les infraestructures de rodalies a Catalunya. Pel 2022, Adif espera executar 174 milions/€, és el 20,5% del previst inicialment en els pressupostos generals de l’Estat pel 2022.

La Generalitat calcula en 12.383 milions/€ el dèficit acumulat d’inversions de l’Estat a Catalunya en els últims deu anys.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Quan Nadal em torna a trobar 

El relat de Maria Àngels Viladot

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Uns Pastorets feministes i empoderats: l’espectacle de Vallvidrera torna a triomfar per Nadal

Aquest any, en la 24a edició, s'ha mostra un canvi generacional on es dona protagonisme als més petits i a les dones de 50 anys, que decideixen emprendre un viatge per trobar-se a si mateixes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí