Publicitat

La plaça Artós: de principal entrada a l’antiga vila de Sarrià a punt de trobada de l’extrema dreta

El 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades van finançar la construcció d'una font per donar més rellevància a l'indret

spot_img

Publicat el 11.2.2024 20:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

A mitjan segle XIX, el que avui és la plaça Artós tan sols era un encreuament de carrers i de la carretera de Barcelona que penetrava a la vila de Sarrià pel que avui és el carrer Bonaplata, abans precisament carrer de Barcelona. En aquest encreuament hi havia poques cases, entre elles el mas de Can Prat, on Dom Joan Bosco va residir durant la seva estada a Sarrià el 1886, o la finca i casa d’estiueig de Delfí Artós i Mornau, que el 1859 va cedir uns terrenys de la Torre Artós per promoure la urbanització de la zona i poder engrandir la plaça. Això va propiciar que el 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades, el seu marit, decidissin finançar la construcció d’una font per donar més rellevància a l’indret. La font comptava amb una base de pedra i s’hi va afegir una columna de ferro amb un fanal de dos braços. Llavors era normal que els punts d’aigua estiguessin il·luminats.

Publicitat

En ser la principal entrada a la vila, la casa que queda al nord, fent cantonada al carrer de Bonaplata i Major, feia la funció de burot o punt de pagament dels consums, un impost que hi va haver fins al segle XIX que grava la introducció de queviures a una vila o ciutat. A la fotografia es pot veure com es feia una d’aquestes transaccions. Les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX, hi hagué pocs canvis, excepte la construcció de les escoles professionals dels Salesians, l’església de Maria Auxiliadora i la transformació de Can Gironella en el col·legi de salesianes de Santa Dorotea. El 1936 es va començar l’obertura del carrer dels Vergós cap a les Tres Torres, però la guerra va paralitzar les obres. Les alineacions de la plaça es van modificar després de la Guerra Civil, el 1946, i van permetre l’ampliació de la plaça cap al sud-oest i la connexió del carrer dels Vergós i altres carrers de l’indret. També es feren uns jardins amb el nom de Dorotea de Chopitea, benefactora de Dom Bosco, dedicació aprovada el 1960.

Publicitat

Actualment, la plaça Artós és un actiu centre comercial i, ocasionalment, centre de reunió i de manifestacions de partidaris de la dreta més extrema. En diversos blocs d’edificis construïts després de la guerra entre el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer de Capità Arenas, hi resideixen famílies que tenen l’origen en membres de les forces de seguretat que es van desplaçar a Barcelona en aquell període.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues
spot_img

Tres dies de portes obertes inauguren els actes pel 700è aniversari del Monestir de Pedralbes

Acompanyat d'Illa i Gay, l'alcalde Jaume Collboni reivindica el Monestir de Pedralbes com a "part de l'ànima de Barcelona"

Atlàntic

"M’agrada la possibilitat de perdre’m dintre d’una pel·lícula o d’un llibre i que no m’estiguin agafant de la maneta tota l’estona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí