Publicitat
spot_img

La plaça Artós: de principal entrada a l’antiga vila de Sarrià a punt de trobada de l’extrema dreta

El 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades van finançar la construcció d'una font per donar més rellevància a l'indret

Publicat el 11.2.2024 20:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

A mitjan segle XIX, el que avui és la plaça Artós tan sols era un encreuament de carrers i de la carretera de Barcelona que penetrava a la vila de Sarrià pel que avui és el carrer Bonaplata, abans precisament carrer de Barcelona. En aquest encreuament hi havia poques cases, entre elles el mas de Can Prat, on Dom Joan Bosco va residir durant la seva estada a Sarrià el 1886, o la finca i casa d’estiueig de Delfí Artós i Mornau, que el 1859 va cedir uns terrenys de la Torre Artós per promoure la urbanització de la zona i poder engrandir la plaça. Això va propiciar que el 1873 Francesca Vilardell i Joan Frederic Muntades, el seu marit, decidissin finançar la construcció d’una font per donar més rellevància a l’indret. La font comptava amb una base de pedra i s’hi va afegir una columna de ferro amb un fanal de dos braços. Llavors era normal que els punts d’aigua estiguessin il·luminats.

En ser la principal entrada a la vila, la casa que queda al nord, fent cantonada al carrer de Bonaplata i Major, feia la funció de burot o punt de pagament dels consums, un impost que hi va haver fins al segle XIX que grava la introducció de queviures a una vila o ciutat. A la fotografia es pot veure com es feia una d’aquestes transaccions. Les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX, hi hagué pocs canvis, excepte la construcció de les escoles professionals dels Salesians, l’església de Maria Auxiliadora i la transformació de Can Gironella en el col·legi de salesianes de Santa Dorotea. El 1936 es va començar l’obertura del carrer dels Vergós cap a les Tres Torres, però la guerra va paralitzar les obres. Les alineacions de la plaça es van modificar després de la Guerra Civil, el 1946, i van permetre l’ampliació de la plaça cap al sud-oest i la connexió del carrer dels Vergós i altres carrers de l’indret. També es feren uns jardins amb el nom de Dorotea de Chopitea, benefactora de Dom Bosco, dedicació aprovada el 1960.

Publicitat

Actualment, la plaça Artós és un actiu centre comercial i, ocasionalment, centre de reunió i de manifestacions de partidaris de la dreta més extrema. En diversos blocs d’edificis construïts després de la guerra entre el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer de Capità Arenas, hi resideixen famílies que tenen l’origen en membres de les forces de seguretat que es van desplaçar a Barcelona en aquell període.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor
spot_img

Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

L’equip de sincronitzada està format per 12 dones de mitjana edat, 5 exolímpiques i 8 amateurs

“Ni idea”, “No serà un ‘aparcadero de niños'”: l’Ajuntament admet desconèixer quin serà el futur de la Biblioteca de Vallvidrera i del Cívic

El malestar del veïnat creix davant d'un projecte indefinit, amb dos milions d'euros pressupostats, que posa en risc la continuïtat de les activitats del Vázquez Montalban

El panettone

"Els autèntics reis del panettone a casa nostra continuen sent els italians i les seves botigues de productes made in Italy. A Sarrià en tenim unes quantes, potser perquè en certa manera ja som indiscutiblement el Little Italy de Barcelona": l'opinió d'Aitor Romero Ortega

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí