Publicitat

L’entrada de la Dra. Núria López-Ribalta a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

El Dr. Felip González celebra l'ingrés i el discurs de ll'artista, pedagoga, gestora cultural i activista de l’art de l’esmalt a la institució

spot_img

Publicat el 26.12.2023 7:00

El Racó del Veïnat

Dr. Felip González, professor de l’ESDAPC campus Llotja

La catedràtica d’ensenyaments artístics de l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja -ubicada al barri de la Bonanova-, la Dra. Núria López-Ribalta, va defensar amb un discurs el passat 20 de desembre a la sala d’actes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi ubicada a la Casa de la Llotja de Mar, la seva entrada a la institució com a acadèmica electa.

Publicitat

La Dra. Núria López-Ribalta, alumna i professora de la Llotja i actual coordinadora dels CFGS d’esmalts artístics, és deixeble i continuadora del llegat d’Andreu Vilasís -creador del departament d’Esmalts artístics de la Llotja-, incansable conservadora del patrimoni, galerista, investigadora i promotora i difusora de l’art de l’esmalt.

Publicitat

Reprenent de nou el discurs d’ingrés, Ribalta va pretendre encetar un debat sobre els prejudicis sistèmics i endogàmics del món de l’art envers a les anomenades arts menors, com ara l’art de l’esmalt. En aquest sentit, el seu discurs titulat Els límits de l’art. L’esmalt contemporani com a mitjà d’expressió pictòrica, va fer un recorregut per aartistes pioners de l’art de l’esmalt contemporanis i catalans, sota l’objectiu de legitimar i defensar l’art d’esmaltar com a llenguatge artístic, conceptualització i procediment plàstic, que res té que envejar d’altres expressions plàstiques com ara la pintura, l’escultura o el gravat.

Finalment, la Dra. Pilar Vélez, com a encarregada de donar resposta a la Dra. Ribalta, va reafirmar que l’acadèmica electa és una artista, pedagoga, gestora cultural i vertadera activista de l’art de l’esmalt. La seva incorporació a l’Acadèmia ha de servir com punt d’inflexió i eradicació de l’estigmatització de l’art, envers a la tradicional i prejuiciosa divisió de les arts majors i menors..

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Salvador Puig Antich, 50 anys després

Era al carrer on calia defensar la vida del militant anarquista i no amb trucades telefòniques, escriu Andreu Pagès a 'El Racó del Veïnat'
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí