Publicitat

Núria Pompeia: dibuixant, escriptora i feminista

Va denunciar la discriminació de les dones, l'obligada assumpció de la cura de la llar i la família i la seva explotació com a objecte sexual o mà d'obra barata

spot_img

Publicat el 13.7.2021 7:00

Cultura

Laura Tremosa

Crec que estava embarassada de la meva filla petita quan a l’aparador de la llibreria Ancora i Delfin, ja desapareguda, vaig veure un llibre titulat Maternasis. L’autora era Núria Pompeia. Després de quatre embarassos, jo estava molt sensible respecte al tema de la maternitat, sobretot pels comentaris, sempre edulcorats. El vaig comprar. Era un llibre bàsicament gràfic, amb una mirada tendra i crítica a la vegada sobre el mite de la maternitat. El vaig llegir en una nit. Per fi algú reflectia sentiments i experiències en què m’hi sentia representada.

Publicitat

Poc després vaig conèixer la Núria, el seu irònic sentit de l’humor, la seva capacitat d’engrescar enfront de les dificultats i l’amiga sempre disposada a llargues xerrades sobre mil temes diferents.

Publicitat

La Núria Pompeia va ser una de les pioneres en el món del dibuix humorístic, llavors dominat per homes. El seu treball, concretat en nombrosos llibres i col·laboracions, va denunciar la discriminació de les dones, l’obligada assumpció de la cura de la llar i la família i la seva explotació com a objecte sexual o mà d’obra barata. Amb traços ràpids, senzills, plens de vitalitat, ironia i expressivitat, va denunciar la hipocresia de la societat burgesa, la manipulació dels febles per part dels diferents sectors de poder o els abusos de la societat de consum.

De totes maneres, tan important com la seva obra, fou l’estreta vinculació que va tenir amb els moviments d’alliberament de la dona, des del període conegut com el tardofranquisme fins al final de la seva vida. Bé podria dir-se que era una activista en tots els sentits: de dia, xerrades en les vocalies de dones de les associacions de veïns dels barris; al vespre, llapis i paper.

Ara que sembla que es farà realitat la desitjada biblioteca de Sarrià, molts sarrianencs hem pensat que seria molt merescut que portés el seu nom. Perquè la relació de la Núria Pompeia amb el barri i amb els llibres i el món editorial era molt estreta. Encara que va néixer a l’Eixample de Barcelona, des del 1952, quan es va casar, fins al 2016, any de la seva mort, va viure a Sarrià. Era el seu barri. En coneixia la vida, els seus carrers, les botigues, el mercat… Podria dir-se que inclús coneixia cadascun dels arbres que omplen les places i parcs. Estimava aquest lloc, i per ella era casa seva.

I parlant de llibres, va treballar com a grafista des dels anys 60 en l’Editorial Kairós i com a cap de secció d’il·lustració a l’editorial Labor. Va ser redactora cap de revistes com Por Favor i Saber. Com a dibuixant d’humor gràfic, va col·laborar amb Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dunia, El Mundo, Diari de Barcelona i en les publicacions estrangeres Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Va dirigir i presentar Quart Creixent, un programa de TVE dedicat a les dones, i també va ser directora de la Casa Elizalde a Barcelona.

Però no sols ha deixat tota aquesta obra gràfica. També va trobar temps per escriure tres novel·les: Cinc cèntims (1981), Inventari de l’últim dia (1986) i Mals endreços (1998). I a tot això vull afegir que la Núria va ser també una gran lectora, molt bona consellera sobre llibres per a nosaltres.

L’any 2000, va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona; el 2003 la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional, atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. I el 2007 li van atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Dibuixant i il·lustradora, escriptora i dona feminista, la Núria Pompeia és ben recordada no sols a Sarrià, sinó a Barcelona i més enllà, com a representant d’una generació de dones que, trencant tòpics, va obrir el camí a les que ens han seguit en la recerca d’un nou rol a la societat. En aquests últims temps, precisament gràcies a les noves generacions, la seva obra ha estat objecte d’estudi: s’ha inclòs en diferents tesis doctorals al nostre país i a França. El MNAC ha adquirit els originals de Maternasis, el seu llibre emblemàtic de 1967.

La seva esmentada estreta relació amb Sarrià, el seu amor als llibres i la seva tan variada com important obra, bé la fan mereixedora que la nostra desitjada biblioteca porti el nom de Núria Pompeia.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Districte “valorarà alternatives” per millorar l’espai d’estudi i l’horari de la Biblioteca J.V. Foix davant les queixes

Gay nega que existeixin problemes d'"ocupació" però admet que contemplen obrir un nou lloc d'estudi a l'auditori

La nova Biblioteca de Sarrià aixeca polèmica: veïns demanen allargar l’horari d’obertura

No fa ni una setmana que està oberta i ja hi ha queixes sobre les limitacions que ofereix de cara al veïnat

Artistes sarrianencs reten homenatge a J.V. Foix en la inauguració de l’auditori Carme Serrallonga

L'1 de febrer, en el marc de l'obertura de la nova biblioteca, la sala polivalent acull el veïnat en un acte commemoratiu

“Feia molt que l’esperàvem i és molt maca”: així s’ha viscut la inauguració de la Biblioteca J.V. Foix de Sarrià

L'acte multitudinari ha celebrat l'obertura de l'edifici públic, que combina la literatura amb el suport digital
spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

3 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]