Cultura
Jesús Mestre Campi
A l’Exposició Universal de París de 1878, Occident va descobrir l’art tradicional del Japó que, fins aleshores, havia quedat reclòs a l’illa. Entre les obres d’art que van arribar a París — i que van desfermar el moviment de l’orientalisme arreu d’Europa i propiciar el “modern style” (l’Art Nouveau, el Modernisme)—, hi havia obres fetes per Ōtagaki Rengetsu (Kyoto 1791-1875), una monja budista de Kyoto.
Al Monestir de Pedralbes hi ha una exposició dedicada a Rengetsu, “La lluna de lotus”, tal com es tradueix el nom que ella mateixa va triar, a 33 anys, quan va fer-se monge. S’ha de considerar tot un esdeveniment: és la primera exposició que es fa a Europa de l’obra de Rengetsu, considerada al Japó com una de les poetes més grans del segle XIX. A més de poeta, va ser ceramista, pintora i experta cal·lígrafa, un art molt valorat al seu país. Aquesta mostra, que es podrà veure a Pedralbes fins al mes d’abril, ha estat possible per la col·laboració amb la Col·lecció NAEJ, i la dedicació entusiasta dels dos comissaris: el doctor, professor d’història de l’art i especialista en art oriental, Ricard Bru, i l’especialista en estudis budistes i en la figura d’Ōtagaki Rengetsu, John Stevens.
https://twitter.com/MPedralbesBCN/status/1488475465920638981?s=20&t=-YXerwy-i-1vsmNYTO5OWw
Els poemes de Rengetsu, els waka, són intemporals, ja que sobretot lloen l’esplendorosa natura de Kyoto: la caiguda de les fulles dels aurons i castanyers, el fet de voleiar dels pètals de les flors dels cirerers o de les pruneres, el color de les albergínies, el vol de les oques salvatges, els brams dels cérvols, la lluna a la tardor… Les expressions de la natura que el budisme converteix en formes per explicar la veritat. Rengetsu va començar a escriure els waka en rotlles de paper i tela, amb una preciosa cal·ligrafia i els acompanya de pintures que juguen amb les formes sinuoses de les lletres. La poeta, però, estava necessitada d’ingressos i aprèn a fer ceràmica, una artesania amb més sortida comercial i que li va permetre el sosteniment fins a la mort. A les ceràmiques hi escriu els seus waka, que a poc a poc, es fan populars a la regió de Kyoto. I ella, que vivia en humils cabanes prop dels monestirs, va guanyant reconeixement.
L’exposició “La lluna de lotus”, continuadora de l’aposta per l’art i espiritualitat de les dones que Pedralbes va començar amb la mostra “Charlotte Salomon”, el 2018-2019, proposa una visita poc convencional. La poesia esdevé el mitjà per apreciar l’art figuratiu, les pintures i les ceràmiques, i la cal·ligrafia és l’element que uneix les dues expressions. La càrrega espiritual dels waka es converteix en art en les pintures dels rotllos o en les ceràmiques, especialment aquelles dedicades a la cerimònia del te. Mitjançant 76 waka, l’exposició condueix pels diversos aspectes del personatge: Rogetsu, poeta; la cal·ligrafia; la ceràmica; la cerimònia del te; teteres per a te sencha; ceràmiques per a sake; l’art com a pràctica espiritual; la natura, i finalment, obres en col·laboració amb altres artistes.. En aquest darrer espai, s’exposa diverses obres fetes amb pintors o ceramistes japonesos de renom, com Nakajima Raisho, Tomioka Tessai o, sobretot, Wada Gesshin. Les col·laboracions amb aquests reconeguts artistes de l’època, permeten situar a Rengetsu a dalt de tot de la poesia i de l’art japonès. És un obsequi poder fruir d’aquesta exposició en un lloc tan adient com la Sala de la Reina de Pedralbes
