Publicitat

Ous i botifarra, un plat molt popular

spot_img

Publicat el 8.1.2018 9:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

L’ou de gallina forma part de la nostra alimentació des de l’època més primitiva. Es tracta d’una menja de molt bon nodriment ja que conté greixos de qualitat i proteïnes essencials, a més d’aportar a l’organisme minerals i nombroses vitamines. En aquests darrers anys s’havia aconsellat de restringir el consum d’ous, car sembla que fan pujar els nivells de colesterol; tanmateix, alguns científics ho han desmentit recentment i han assenyalat que, en una dieta sana i equilibrada no hi poden faltar els ous, puix que són un complement ideal en els nostres àpats. Tanmateix, si ingerim ous de manera excessiva i poc equilibrada, a més de fer els àpats amb un excés de proteïna i greixos animals i, sobretot, quan mengem els ous fregits, és a dir, en forma “d’ou ferrat” i acompanyats de cansalada, aleshores sí que en comptes de beneficiosos seran nocius per al nostre organisme!
A l’hora de cuinar cal tenir sempre ben present la procedència dels ous, i s’han de preferir els posats per una gallina que hagi pogut córrer a l’aire lliure i pondre ous a ritme natural, puix que són molt diferents dels ous de granja avícola on les gallines, engabiades, es veuen forçades a pondre un ou de manera molt seguida, i que són encara modificats amb l’afegit de colorants i d’hormones.

Publicitat

Les botifarres

Publicitat

Els ous durs combinen molt bé amb les botifarres, que en temps passats fou una menja molt estimada pels estaments populars. A Catalunya, país de fonda tradició cristiana, des d’èpoques molt pretèrites, ha menjat amb plaer la carn de porc com a signe identitari, ja fos embotida, salada o confitada, amb plats tan típics com ara els cargols amb costella i botifarra desfeta.

Pel que fa a les botifarres, cal assenyalar que es tracta d’una carn capolada i embotida dins d’un budell, normalment de porc, amb nombroses tipologies o varietats, essent molt apreciades les botifarres anomenades “del perol”, que si les sofregim a la paella amb una mica d’oli d’oliva, i combinades amb ous del país o amb fesols, en resultarà un plat saborós i esplèndid. En efecte, durant el temps hivernal és molt plaent de menjar aquesta botifarra “del perol” ben esparracada, passada per la paella, barrejada amb bròquil i patata i, sobretot, és molt adient per acompanyar el freginat de col i patata que, popularment, ara hom anomena trinxat.

A casa nostra els ous remenats amb botifarra crua i els ous durs amb samfaina són un conjunt de plats molt populars i, en temps tardoral, hi ha el costum de menjar els ous remenats amb bolets. Si Déu vol, a l’article vinent us vull parlar del destacat lloc de la ceba en la nostra tradició culinària.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

Neix una associació a Collserola per situar la creativitat al centre de la vida veïnal

Collserola Creativa ja compta ja amb 32 socis i fa una crida a la participació per seguir construint una oferta cultural col·lectiva i arrelada al territori

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]