22.4 C
Sant Gervasi
| Dilluns 21 de setembre de 2020 |

Parar, respirar i tornar a començar

És una sort saber estar amb un mateix i no necessitar el reconeixement de ningú per estar bé

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

El Racó del Veïnat

Marta Trius

Quan ja portem 15 dies confinats a casa tot comença a veure’s de manera diferent. Una de les coses que més em fascinen de l’ésser humà és la seva capacitat per a adaptar-se a les situacions difícils. La sensació general és que més o menys tots ens anem acostumant a estar tancats i estem aprenent a conviure primer amb nosaltres mateixos i després amb els altres (tant dins com fora de casa).

Parlo amb amics i família i qui més qui menys sap d’algú que s’ha contagiat del Covid-19: un ex sogre, el pare d’un amic, la germana d’una companya de treball etc… Sento els comentaris de la gent i em paro a reflexionar sobre les preocupacions globals i personals: a alguns els produeix molta ansietat no saber fins quan estarem confinats, uns altres estan tan preocupats per no contagiar-se que quan surten al carrer es tapen de tal manera que pràcticament no se’ls reconeix, la majoria està inquiet per el què passarà després i pocs, molt pocs a hores d’ara, estan convençuts que això és una estratègia econòmica de la Xina i els EUA o s’atreveixen a continuar afirmant que és una mica més que una grip comuna.

Publicitat

El mòbil continua traient foc tot i que sembla que les flames s’han calmat una mica i ja tenim alguna estona (curta) de respir sense acudits, vídeos, notícies o queixes als xats cap a la classe política.

Al marge encara n’hi han que continuen buscant trucs per a allargar el trajecte al supermercat per no ser sancionats per la policia que vigila incansable la mobilitat ciutadana, i continua posant denúncies a tot aquell que incompleix les normes de l’estat d’alarma decretat pel Govern central.

Vist tot això, em continuo despertant cada matí donant-me tot l’ànim que puc i pensant que això passarà i tornarem a la nostra vida anterior. No obstant aixó dia sí i dia també vénen al meu cap milions de preguntes, com per exemple si realment la vida serà exactament igual després d’això, o si tots aprendrem ni que sigui una mica d’aquesta experiència tan surrealista o si podrem oblidar fàcilment la sensació d’absoluta pèrdua de llibertat a la que estem sotmesos ara. Hi ha moments en els quals em quedo mirant a l’infinit i em dic a jo mateixa que això no és més que un malson del qual despertaré en qualsevol moment, llavors em pessigo i m’adono que no, que això és la vida real, és l’aquí i l’ara.

En aquests 15 dies he après moltes coses, a organitzar-me perquè el dia no se’m faci etern, a aprofitar les hores amb activitats diferents: físiques, mentals, d’oci, gastronòmiques, culturals, musicals, humorístiques… i he arribat a la conclusió que és una sort saber estar amb un mateix i no necessitar el reconeixement de ningú per a estar bé. Per a mi, com per a la majoria, no poder sortir quan em ve de gust és difícil, no obstant això hi ha moments en els quals agraeixo aquesta oportunitat que em brinda la vida per a parar, respirar, agafar aire i tornar a començar.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.