23 C
Sant Gervasi
| Dissabte 20 d'agost de 2022 |
Publicitat

Pensions insostenibles!

"La crisi financera (2008), la de l’euro (2010), l’arribada de refugiats (2015), el Brexit i l'ascens al poder de Trump (2016), la pandèmia (2020) i la invasió russa d’Ucraïna (2022)", opinió de Joan Buscà

Publicitat

Opinió

Joan Buscà i Ambrós

L’augment desenfrenat de la inflació (IPC) porta les pensions a una situació crítica el 2022. Si la inflació mitjana del 2022 acaba en un 6 %, el govern espanyol estarà obligat per la Constitució (article 50) a actualitzar les pensions cada any perquè els beneficiaris no perdin el seu valor adquisitiu. L’augment aplicat a les pensions per a l’any 2022 ha estat del 2,5 %. Aquest augment no previst ni pressupostat suposaria pel govern una despesa extra de 15.800 milions/€. En els anys vinents, aquesta situació pot empitjorar quan es jubilin les generacions del baby boom (1957-1977). Poden ser uns 7,7 milions de treballadors que es converteixin en pensionistes.

Crisi seriosa

Des del 2005, la Unió Europea (UE) ha hagut d’afrontar tot un seguit de crisis importants: la crisi financera (2008), la de l’euro (2010), la invasió russa a Crimea (2014), l’ar- ribada de refugiats (2015), el Brexit (2016), l’ascens al poder de Trump (2016) la pandèmia de la covid (2020), i ara la invasió russa d’Ucraïna (2022). Aquesta concatenació de crisis és insostenible, i la UE pateix una crisi seriosa. El passat 9 de maig es va presentar a Brussel·les una proposta sobre “El futur de la UE”. Els analistes van tractar el naixement de la UE a la geopolítica: “La UE hauria de ser capaç d’arribar a una remodelació de la seva arquitectura institucional.” La proposta és favorable a la construcció d’una Europa de geometria i velocitats variables. És una vella i efímera iniciativa de “confederació europea”, reivindicada per François Mitterrand el 1989, després de la caiguda del mur de Berlín.

No es compleix

Publicitat

El pressupost de Catalunya per a l’any 2021 preveia una inversió en infraestructures per un valor de 2.070 mili- ons/€. Només s’han executat 739,8 milions/€, un 35,8 % menys. Per exemple, per al 2021, les inversions en Rodalies estaven pressupostades en 707 milions/€, però tan sols se n’han executat el 23,9 %. En els darrers sis anys, s’han deixat d’executar més de 3.600 milions/€ d’inversió pública que estaven inicialment pressupostades. I del 2013 al 2020, l’Estat només ha executat un 67,4 % de les inversions totals previstes al territori. La inversió pública pressupostada per al 2022 és de 2.230 milions/€. Aquesta xifra és substancialment inferior al pes que representa Catalunya sobre el PIB del conjunt de l’Estat, que és d’un 19 % i molt inferior al que representa la població de Catalunya en el total de l’Estat, que és el 16 %.

Aquesta mala gestió econòmica en infraestructures perjudica seriosament el creixement, la competitivitat, l›economia, les empreses, la indústria i també del benestar dels 7,7 milions de persones que viuen a Catalunya.

Malgrat aquestes xifres i aquest càstig econòmic, anem bé

Publicitat

La posició estratègica de Catalunya és important a escala logística. Els ports catalans s’han situat entre els més rellevants d’Europa: són els que més valor afegit aporten. El 75 % del transport marítim del Mediterrani passa per davant de Catalunya, i per la Jonquera cada dia passen 16.000 camions de mercaderies. La pregunta és: qui frena i retalla les inversions de Catalunya, si amb més infraestructures seria extremadament més rendible?

Joan Buscà i Ambrós és economista

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.