Opinió
Joan Buscà i Ambrós
L’augment desenfrenat de la inflació (IPC) porta les pensions a una situació crítica el 2022. Si la inflació mitjana del 2022 acaba en un 6 %, el govern espanyol estarà obligat per la Constitució (article 50) a actualitzar les pensions cada any perquè els beneficiaris no perdin el seu valor adquisitiu. L’augment aplicat a les pensions per a l’any 2022 ha estat del 2,5 %. Aquest augment no previst ni pressupostat suposaria pel govern una despesa extra de 15.800 milions/€. En els anys vinents, aquesta situació pot empitjorar quan es jubilin les generacions del baby boom (1957-1977). Poden ser uns 7,7 milions de treballadors que es converteixin en pensionistes.
Crisi seriosa
Des del 2005, la Unió Europea (UE) ha hagut d’afrontar tot un seguit de crisis importants: la crisi financera (2008), la de l’euro (2010), la invasió russa a Crimea (2014), l’ar- ribada de refugiats (2015), el Brexit (2016), l’ascens al poder de Trump (2016) la pandèmia de la covid (2020), i ara la invasió russa d’Ucraïna (2022). Aquesta concatenació de crisis és insostenible, i la UE pateix una crisi seriosa. El passat 9 de maig es va presentar a Brussel·les una proposta sobre “El futur de la UE”. Els analistes van tractar el naixement de la UE a la geopolítica: “La UE hauria de ser capaç d’arribar a una remodelació de la seva arquitectura institucional.” La proposta és favorable a la construcció d’una Europa de geometria i velocitats variables. És una vella i efímera iniciativa de “confederació europea”, reivindicada per François Mitterrand el 1989, després de la caiguda del mur de Berlín.
No es compleix
El pressupost de Catalunya per a l’any 2021 preveia una inversió en infraestructures per un valor de 2.070 mili- ons/€. Només s’han executat 739,8 milions/€, un 35,8 % menys. Per exemple, per al 2021, les inversions en Rodalies estaven pressupostades en 707 milions/€, però tan sols se n’han executat el 23,9 %. En els darrers sis anys, s’han deixat d’executar més de 3.600 milions/€ d’inversió pública que estaven inicialment pressupostades. I del 2013 al 2020, l’Estat només ha executat un 67,4 % de les inversions totals previstes al territori. La inversió pública pressupostada per al 2022 és de 2.230 milions/€. Aquesta xifra és substancialment inferior al pes que representa Catalunya sobre el PIB del conjunt de l’Estat, que és d’un 19 % i molt inferior al que representa la població de Catalunya en el total de l’Estat, que és el 16 %.
Aquesta mala gestió econòmica en infraestructures perjudica seriosament el creixement, la competitivitat, l›economia, les empreses, la indústria i també del benestar dels 7,7 milions de persones que viuen a Catalunya.
Malgrat aquestes xifres i aquest càstig econòmic, anem bé
La posició estratègica de Catalunya és important a escala logística. Els ports catalans s’han situat entre els més rellevants d’Europa: són els que més valor afegit aporten. El 75 % del transport marítim del Mediterrani passa per davant de Catalunya, i per la Jonquera cada dia passen 16.000 camions de mercaderies. La pregunta és: qui frena i retalla les inversions de Catalunya, si amb més infraestructures seria extremadament més rendible?
Joan Buscà i Ambrós és economista
