Opinió
Sindicat d’Habitatge de Cassoles
Aquest 23-N serà un dia històric pel moviment d’habitatge i el conjunt del país. Desenes de milers de persones deixarem molt clar que s’ha acabat. S’ha acabat que uns pocs visquin de la nostra misèria enriquint-se amb les nostres llars i els nostres barris. S’ha acabat haver de destinar la meitat del salari per cases en mal estat mentre hi ha milers de pisos buits i companyes dormint al carrer. S’ha acabat tenir pobles i ciutats amb centenars de milers de places i pisos turístics que destrueixen els nostres barris i el nostre territori. El 23 de novembre, Barcelona serà l’epicentre d’una mobilització que vol transformar de manera radical la realitat del mercat immobiliari amb un missatge clar i contundent: prou especulació, prou preus abusius.
Les dades sobre la situació actual parlen per si soles i dibuixen un panorama de profunda emergència habitacional. A Barcelona, el preu mitjà del lloguer supera els 1.193 euros mensuals, una quantitat que condemna milers de famílies a l’ofec econòmic. Les joves han de destinar més del 100% del seu sou per accedir a un habitatge, convertint l’emancipació en una quimera impossible. La radiografia és demolidora: en els últims 15 anys, la meitat de les compres d’habitatge han estat protagonitzades per inversors amb 8 pisos o més. El 60% de les compres de pisos es paguen al comptat, sense necessitat d’hipoteca. Mentrestant, Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’estat, amb gairebé 4.000 processos en la primera meitat de l’any.
Darrere d’aquestes xifres hi ha persones. Persones com la Gladys, una companya del sindicat que després de patir violència de gènere i aconseguir que el seu maltractador marxi de casa el 17 de desembre s’enfronta a un desnonament al barri on fa 10 anys que viu. Un lloguer de 1.150 euros que no pot assumir, amb humitats a l’habitació del seu fill, i alternatives que li ofereixen com canviar de pensió cada 15 dies. La Gladys és un exemple més de com el sistema immobiliari destrueix vides i trenca comunitats. Malauradament, les nostres companyes no són les úniques que pateixen un sistema que especula amb les nostres vides. Un sistema que genera un districte amb lloguers de més de 1.200 euros mensuals, en una ciutat que cada dia desnona quatre famílies. Sabem que hi ha centenars de persones que dia rere dia viuen amb por de perdre casa seva i la seva vida en un barri que han volgut fer hostil per nosaltres.
Aquesta situació té uns culpables molt clars i unes institucions públiques còmplices de permetre que les nostres llars siguin mercaderies amb les que especular. Que l’habitatge sigui un negoci implica jugar amb les nostres vides. Per això dissabte no és només una manifestació. És l’inici d’un nou cicle d’organització llogatera. Un moment per dir prou a un sistema que condemna milers de famílies a l’exclusió residencial. El missatge és clar: som la majoria, estem organitzades i hem dit prou. Ens trobem dissabte als carrers de Barcelona i cada dilluns a Vil·la Urània amb el Sindicat d’Habitatge de Cassoles. Perquè ningú hagi de marxar de casa seva.
