Ciència
Marta Trius
Si pensem en un cos celeste amb un intens camp magnètic, segurament ens vingui al cap un púlsar: són estels de neutrons de 10 a 30 quilòmetres de diàmetre, que emeten una radiació periòdica i que podríem denominar com els rellotgesmés estables de l’univers.
Amb aquestes premisses la doctora Nanda Rea, de l’equip de l’Institut de Ciències de l’Espai de Barcelona (IEEC-CSIC), va explicar les característiques i la funcionalitat d’aquests estels en la conferència Púlsars: monstres magnètics, ones gravitacionals i GPS per a viatges interestel·lars, que va tenir lloc al Centre Cívic Vil·la Urània el passat mes de juny. Segons va comentar la Dra. Rea els púlsars són els cossos celestes amb major velocitat que existeixen, i no només això sinó que a més són el cercle més rodó conegut de l’Univers. “Entre les seves característiques caldria destacar igualment que són els detectors d’ones gravitacionals més econòmics que hi ha, així com el test de relativitat general més precís que tenim”, va puntualitzar Nanda.
Quan parlem de púlsars podem referir-nos també a sistemes binaris. És a dir, als sistemes de dos púlsars i fins i tot més. Explicava la Dra. Rea que “el 1992 l’astrònom Aleksander Wolzczan i el radioastrònom Dale Frail van descobrir el primer multisistema planetari al voltant d’un púlsar, un descobriment de gran envergadura que ha ajudat a l’estudi d’aquests estels de neutrons.” Per concloure la conferència es van oferir diversos exemples de l’aplicació dels púlsars com a sistema GPS de l’espai profund, sent un dels més importants la sonda Voyager que la NASA va llançar fa 35 anys i que en l’actualitat està a punt d’endinsar-se a l’espai interestel·lar. En definitiva, podem afirmar que els púlsars són regals còsmics i rellotges exactes molt importants per provar teories alternatives.
