Publicitat
spot_img

Púlsars: els rellotges més precisos que tenim

Publicat el 16.10.2018 16:00

Ciència

Marta Trius

Si pensem en un cos celeste amb un intens camp magnètic, segurament ens vingui al cap un púlsar: són estels de neutrons de 10 a 30 quilòmetres de diàmetre, que emeten una radiació periòdica i que podríem denominar com els rellotgesmés estables de l’univers.

Amb aquestes premisses la doctora Nanda Rea, de l’equip de l’Institut de Ciències de l’Espai de Barcelona (IEEC-CSIC), va explicar les característiques i la funcionalitat d’aquests estels en la conferència Púlsars: monstres magnètics, ones gravitacionals i GPS per a viatges interestel·lars, que va tenir lloc al Centre Cívic Vil·la Urània el passat mes de juny. Segons va comentar la Dra. Rea els púlsars són els cossos celestes amb major velocitat que existeixen, i no només això sinó que a més són el cercle més rodó conegut de l’Univers. “Entre les seves característiques caldria destacar igualment que són els detectors d’ones gravitacionals més econòmics que hi ha, així com el test de relativitat general més precís que tenim”, va puntualitzar Nanda.

Publicitat

Quan parlem de púlsars podem referir-nos també a sistemes binaris. És a dir, als sistemes de dos púlsars i fins i tot més. Explicava la Dra. Rea que “el 1992 l’astrònom Aleksander Wolzczan i el radioastrònom Dale Frail van descobrir el primer multisistema planetari al voltant d’un púlsar, un descobriment de gran envergadura que ha ajudat a l’estudi d’aquests estels de neutrons.” Per concloure la conferència es van oferir diversos exemples de l’aplicació dels púlsars com a sistema GPS de l’espai profund, sent un dels més importants la sonda Voyager que la NASA va llançar fa 35 anys i que en l’actualitat està a punt d’endinsar-se a l’espai interestel·lar. En definitiva, podem afirmar que els púlsars són regals còsmics i rellotges exactes molt importants per provar teories alternatives.

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Ràdio Farró celebra la Setmana de la Ciència 2024 amb una jornada dedicada a la divulgació científica

Ràdio Farró celebra la Setmana de la Ciència 2024 amb una jornada dedicada a la divulgació científica

‘Fugir de les tenebres’: ciència, política i comunicació després de la covid

Un llibre de lectura fàcil i amena que interpel·la el lector, fa posar la guàrdia alta i obliga a revisar creences pròpies

IQS col·labora en la investigació de la teràpia gènica amb nanopartícules per a la distròfia muscular de Duchenne

Investigadors de centre universitari IQS treballen des de 2014 en col·laboració amb l'Associació Duchenne Parent Project Espanya

Tornen els espectacles de Barcelona Districte Cultural

Es projectarà una pel·lícula d'animació a Vil·la Urània i el Centre Cívic de Sarrià s'incorpora al programa a partir d'octubre
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí