Cultura
Roser Díaz
En l’escenari tan especial de l’església de Nostra Senyora de Pompeia, a la Diagonal de Barcelona, es va presentar, el passat 30 de maig, el darrer llibre del doctor en Història i Arxiver dels Caputxins, fra Valentí Serra de Manresa. L’acte es va desenvolupar en el mateix escenari on se celebrà l’exposició commemorativa dels 125 anys de la restauració de la Província de frares menors a Catalunya. Per commemorar aquest fet, un conjunt de panels explicatius distribuïts al voltant de la nau central ens apropaven a la vida diària i al desenvolupament institucional de l’orde caputxí a Catalunya i Mallorca.
Acompanyats del ministre general dels Caputxins, fra Roberto Genuin; del cap de la província d’Espanya fra Carlos Coca; el de la província de Portugal; presidits pel ministre provincial dels caputxins de Catalunya, fra Jesús Romero, la presentació va esdevenir un apropament a la història i els costums d’aquesta ordre. Els Caputxins es van consolidar com a ordre de frares menors a partir d’una reforma de l’any 1525, mitjançant una butlla de l’any 1528 del papa Clement VII, qui els va reconèixer com els hereus de la forma de vida de Sant Francesc.
En l’acte estava present la jerarquia de l’orde caputxí. A la taula des d’on es coordinava l’acte seien fra Josep Àngel Echeverría, vicari provincial de la Província d’Espanya, historiador especialitzat en el segle XIX, degà de la Facultat de Teologia de Vitòria, qui en va fer una àmplia i detallada introducció històrica de l’expansió, desamortització i posterior restauració de l’ordre al nostre país. I també la doctora Maria Ángeles Pérez Samper, catedràtica emèrita d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de la Història i professora fra Valentí en els seus anys universitaris. Ella ens va fer l’aproximació al llibre: “És un llibre de síntesi: Molt àgil, té una molt bona didàctica històrica acompanyada del sentiment de la vida interior caputxina”.
Podem conèixer, a través de la seva lectura, la intrínseca relació dels principis de l’ordre amb el món exterior, tant Europeu com d’ultramar quan tracta l’expansió missionera a Veneçuela o al Putumayo amazònic.
L’obra s’estructura, inicialment, en una primera part, ordenada de forma temporal, que arrenca des de l’evolució de la vida religiosa dels frares menors a Itàlia l’any 1525, fins a la seva arribada l’any 1578 a la península Ibèrica. “Una història petita paral·lela a la història gran”, ens diu La doctora Samper, enquadrant la vàlua de la intrahistòria Caputxina en els fets més importants dels darrers 400 anys.
El llibre ens passeja pels grans conflictes: guerra de Successió, desamortització, abolició de les ordres, restauració, sempre enriquint la història des d’una perspectiva nova que a manera de simbiosi obliga els religiosos a viatjar en el temps al ritme de la convulsa historiografia dels darrers segles.
El llibre també ens passeja pel món Caputxí a Barcelona, des de l’antic convent de Santa Madrona, passant pel desamortitzat convent de Santa Eulàlia, a Sarrià, (1836), fins a la fundació de l’actual Convent Caputxí, el del Pedralbes baix, ressorgit de les cendres del primer convent (1897) cremat l’any 1936. Ens presenta el desaparegut Convent de Mont Calvari o la referència històrica del gran Convent de Santa Madrona ubicat on avui tenim situada la plaça Reial. Ens parla de la nova etapa de recuperació i ressorgiment després de la Guerra Civil, tractant fets com la Caputxinada de 1966, o la influència que va suposar pels caputxins el dictamen de la nova constitució eclesiàstica generada a través del gran concili del Vaticà II que acabà l’any 1965.
Una segona part ens acosta a temes més concrets: és un recull de les tasques que omplen la vida conventual. Des del món missioner, fins al compromís social amb els estaments populars.
En síntesi, és una obra que vol oferir a tots nosaltres la història de l’orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds apropar-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat.
El protagonista: Fra Valentí
Per aconseguir una lectura més completa de l’obra hem de conèixer al seu escriptor. Fra Valentí Serra de Manresa és un erudit dins de l’orde caputxí. Doctorat en història i arxiver, ha dedicat tota la seva vida a aprofundir en el coneixement tant de la història com de les tradicions intrínseques dels frares.
Com ell diu: “Soc de la Catalunya pagesa”. Va néixer a Manresa en el si d’una família camperola, això l’ha marcat, ja que, aprofitant el seu coneixement de la terra i les plantes, s’ha convertit en un expert en herbes remeieres que conrea a l’hort del seu actual convent, el de Sarrià, on també desenvolupa tasques d’arxiver, la qual cosa li permet estudiar la documentació original per enriquir el seu coneixement historiogràfic, del qual fa divulgació a través de diferents mitjans.
Va tenir la seva primera aproximació al món caputxí l’any 1980 i professà la Regla de Sant Francesc el 1982. L’any 1987 va ser ordenat sacerdot a Arenys de Mar (el primer convent restaurat a Catalunya). La seva aportació és tant institucional com cultural, ja que ha editat un conjunt de llibres on explica petites històries de la vida quotidiana caputxina, “Els Caputxins i les herbes remeieres” o “Missa et mensa. Els secrets de la Cuina conventual”, entre altres.
Fra Valentí també contribueix a les tasques divulgatives a través de les seves enriquidores intervencions a ràdio Estel i a l’emissora Fes ta festa. Ara ens presenta aquest llibre àgil, amè, que ens acompanya per la història d’una Europa durant 400 anys, vista des del prisma d’un orde religiós conventual però molt proper a la realitat quotidiana, especialment la dels més desafavorits.
Una altra mirada, molt interessant, des d’on conèixer la nostra història.