El Racó del Veí
Jordi Llorach i Cendra
Tinc el convenciment que Barcelona ha progressat per haver protagonitzat alguns esdeveniments importants. Així, l’enderrocament de les muralles, el Pla Cerdà, les exposicions de 1888 i 1929 o les olimpíades de 1992 són exemples d’actuacions destacades en urbanisme, en infraestructures o en el progrés econòmic de la ciutat.
Però, tret d’aquestes macroactuacions puntuals, la ciutat no s’ha beneficiat de gaires planificacions, i ha progressat només amb projectes pensats amb escassa perspectiva –per exemple, les endèmiques mancances en infraestructures de transport subterrani i ferroviari- estructurats amb excessiva irresponsabilitat –entre d’altres, l’urbanisme especulatiu- o executats amb evident interès electoralista -el tramvia per la Diagonal, com a mostra-.
A més, per raons més polítiques que tècniques, l’escassa planificació projectada ha estat aplicada amb poca visió global, ja que no es pot obviar que Barcelona forma part d’una realitat geogràfica més gran: l’Àrea Metropolitana. El resultat de tot plegat és que ni Barcelona ni la denominada Gran Barcelona encara no tenen gaire clar què volen ser quan siguin grans.
S’apropen eleccions municipals, i els polítics faran discursos electoralistes farcits de promeses. Convindria, doncs, que algú expliqués amb sinceritat i amb valentia la realitat de la situació i proposés endegar una planificació de la ciutat que permetés a mig termini recuperar el temps perdut i obtenir un territori més racional, més ordenat. Seria possible que algun partit inclogui en el seu programa electoral la planificació de Barcelona i els seus entorns sense que hi hagi cap esdeveniment destacat? Veurem.
