Dimarts 19, març 2024
14.8 C
Sant Gervasi
15.6 C
Sarrià
Publicitat

Recomanacions musicals per a la carta als Reis

Els nous treballs de The Crab Apples, Maria Cinta i els madrilenys Morgan, recomanats pel crític cultural Eduard Sant i Chalois

Publicat el 3.1.2022 5:30

Cultura

Eduard Sant i Chalois @Eduard_Sant

S’apropen les festes nadalenques, i per tant, és habitual veure una estampa típica per aquestes dates: els infants i (i els adults, confessem-ho) que escriuen les seves respectives cartes als Reis Mags d’Orient. A part de les joguines i dels videojocs de moda, patinets, bicicletes, colònies, roba, aparells tecnològics, en força casos hi apareixen escrites peticions de novetats discogràfiques, ja sigui en format CD o LP.

Publicitat

Amb aquest article, i seguint el rastre iniciat l’any passat per aquestes mateixes dates, us voldria recomanar tres novetats discogràfiques publicades aquest any 2021 que deixarem endarrere.

Publicitat

THE CRAB APPLES “CRAP” ( DSK pop, 2021)

Naturals de Sant Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) i amb ja una dècada de carrera, Carla Gimeno (veu), Laia Alsina (guitarra elèctrica), Laia Martí (baix) i ampliat per Mauro Cavallero (bateria) és sens dubte una de les propostes més interessants del panorama musical a casa nostra. Sense fer soroll i a força de picar pedra, disc darrere disc, The Crab Apples van ampliant el seu currículum musical. Enguany, i després que el confinament de la primavera del 2020 els fes retardar l’agenda de publicació del seu nou treball (ho van anar suplint presentant temes del disc), la primavera passada va veure a la llum el seu tercer LP per títol Crap (col·loquialment en anglès significa merda). Aquest títol és un joc de paraules perquè aquí a casa nostra sovint les menciones com a Crap Apples (Pomes de Merda). 

Sota la producció de Víctor Valiente (músic de bandes com Standstill, Sidonie o MUCHO), a través dels vuit temes barrejant l’anglès i el castellà, al llarg de 25 minuts que conforma Crap, The Crab Apples han elaborat un disc atrevit, més madur, afegint-hi al seu habitual estil pop uns tocs d’electrònica, com samplejos que emulen sintetitzadors. Això els hi permet donar aquests tocs més foscos que demanen les temàtiques de les peces (temàtiques més universals, sobre el que els fa ràbia o els entristeix de la societat actual. 

En fi, ens trobem davant del treball que els permetrà fer un salt endavant en la seva trajectòria. 

MARIA CINTA SIRENA URBA (BLAU/DISCMEDI 2021)

La cantautora barcelonina Maria Cinta, considerada al seu moment, en plena adolescència, com a nena prodigi de la música catalana i posteriorment una cantautora de culte, ha trencat el silenci discogràfic aquest 2021 després de catorze anys des del darrer recopilatori i disset des del seu treball en castellà, Carta a La Havana. Ho fa amb la publicació de Sirena Urbana (Blau/Discmedi, 2021).

Al llarg de poc més de vint minuts, a Sirena Urbana, Maria Cinta, acompanyada per Toni Pastor (guitarres, mandolina i producció), dels germans Agustí i Miquel Àngel Aguiló (piano i violoncel) i del músic suec establert a Mallorca Marko Lohidakari (contrabaix) ha elaborat un treball curt de sis temes com si fossin petits relats de to poètic. A partir del seu estil característic sumat a sons mediterranis i brasilers, Maria Cinta narra en quatre temes d’elaboració pròpia històries relacionades amb l’ecologisme, feminisme i uns carrers fosc en el molt recomanable tema homònim del títol. Així mateix, completa el treball dues versions. La primera és Nem a Lua, Nem o Sol, Nem Eu del músic brasiler Lenine cantant en aquesta ocasió a duo amb Manel Joseph.

La segona versió és Que Reste-t-il de nos Amours de Charles Trenet en clau bossa nova, que segons va confessar la mateixa Maria Cinta a una entrevista a Enderrock, la dedica a la seva mare, d’origen francès, ja que li posava aquesta cançó quan era petita.

El resultat final és un curt però emotiu i intens treball d’una figura de la música catalana que, pels motius que siguin, injustament ha quedat relegada en un segon pla. 

MORGAN THE RIVER AND THE STONES (NORTH RECORDS)

Els madrilenys Morgan són una banda de rock amb tocs de soul fundada l’any 2012 i comandada per la compositora, cantant, frontwoman i teclista Carolina -Nina- De Juan.

De mica en mica, i gràcies a dos excel·lents treballs discogràfics – North (North Records, 2016) el disc de debut i Air (North Records 2018) i un directe, Home (Live at Circo Price), enregistrat el gener del 2020 a aquesta sala madrilenya i publicat a Spotify i Youtube, Morgan s’han convertit en uns dels grups revelació i emergents de la música feta a Espanya. A part de la qualitat dels seus treballs, aquesta categoria s’ha anat accentuant gràcies a uns directes potents amb una banda molt bona i sobretot el carisma i la potencial vocal de Nina de Juan.

Aquest passat 14 octubre, Morgan va publicar el seu tercer treball, “The River And The Stone”, que el presentaran al Palau de la Música Catalana el pròxim 4 de febrer dins el marc del Festival del Mil·lenni.

Enregistrat a l’estudi Le Manoir de Lénon a França i produït per Campi Campón, amb Stuart White (Beyoncé) i Colin Leonard a les mescles, The River And The Stones és sens dubte un disc ambiciós en el bon sentit de la paraula. En la recerca de fer un salt considerable en la carrera de la banda madrilenya al llarg de deu temes, Morgan fan un viatge en què barregen el seu so particular de rock, pop i soul amb sonoritats ben americanes com el blues, el folk i fins i tot el gòspel. Destaquen especialment tres temes: Hopeless Prayer (tema que obre el disc), The River i, sobretot, una hipnòtica Alone (és un encert que fos escollida com a presentació del disc).

Potser alguns consideraran que amb The River And The Stones Morgan han perdut la seva essència inicial per entrar en el món més comercial, més produït. Doncs, si aquest és el peatge que han de passar, benvinguda comercialitat. Tret de sorpresa majúscula, segurament estem davant d’una de les bandes cridades a sonar fort en els propers anys. Esperem que no només a la Península Ibérica sinó més enllà. Si fossin nascuts per exemple a Manchester, ja serien caps de cartell en els principals festivals i omplirien sales.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.