12.9 C
Sant Gervasi
| Dimecres 21 d'abril de 2021 |

Recomanacions musicals confinades per regalar aquestes festes, per Eduard Sant

Aquesta publicació és una manera de recordar tres destacades novetats discogràfiques d’aquest període de pandèmia

Cultura

Eduard Sant i Chalois (@Eduard_Sant)

No és cap secret que la pandèmia de la covid-19 ens ha afectat a tothom per parts igual, ja sigui en l’àmbit laboral com en el personal: projectes de trobades familiars, viatges, aniversaris, activitats escolars, negocis i nous projectes laborals s’han vist afectats a menor i major escala.

El món de la música, com és ben conegut, no s’ha pogut escapar, ja que s’han alterat tots els plans inicials marcats a principis d’any. Alguns artistes que tenien previst publicar el seu nou treball aquesta passada primavera s’han vist obligats a posposar la seva sortida per a aquesta tardor o directament per a l’inici de l’any 2021. En canvi, els artistes que van publicar el primer semestre d’any són segurament els més perjudicats.

Per aquest motiu, i també perquè la memòria sovint ens fa recordar les propostes més recents, aquesta publicació és una manera de recordar tres destacades novetats discogràfiques d’aquest període. I ara que venen les festes nadalenques, qui sap si poden servir per omplir moltes cartes als Reis Mags d’Orient.

NÚRIA GRAHAM – MARJORIE (Primavera Labels-Universal, 2020)

Amb tan sols 24 anys, a la cantant, guitarra i compositora vigatana, Núria Graham ja se la pot considerar una veterana de l’escena a casa nostra. L’any 2013 va debutar amb l’interessant EP First Tracks. Vuit anys més tard, amb cinc treballs a l’esquena i col·laborant amb el disc de debut d’Amaia, Núria Graham ha anat cortint-se any darrere any a còpia d’actuar en els principals escenaris i festivals tant catalans com del territori espanyol.

A mitjans de febrer, va veure a la llum Marjorie (Primavera Labels-Universal), el seu cinquè llarga durada.

Inspirant-se en Connemara, en el Finisterre d’Irlanda i en la seva àvia paterna, Marjorie, que per desgràcia no va arribar a conèixer personalment, Núria Graham traça un treball on els diàlegs, reflexions d’algú cap als seus orígens, vivències personals són les principals fonts d’inspiració. 

Estem segurament en el treball més rodó fins avui dia de Núria Graham: en destaquem els temes Marjorie, Connemara, Another Dead Bee i No Returning, que partia d’un tema que va compondre just a la seva edat.

Per últim, com a tall de curiositat, l’exitosa presentació oficial de Marjorie es va produir el passat 27 de febrer a la  sala Apolo. Per tant, estem davant d’un clar exemple que el confinament i l’estat d’alarma de la passada primavera l’ha afectat de ple amb nou material acabat de “sortir del forn”.

BENJAMIN BIOLAY – GRAND PRIX (UNIVERSAL)

Cantant, compositor, productor i, sobretot, sense pèls a la llengua, Benjamin Biolay és sense dubte un dels grans noms de la música francesa actual. Des dels seus inicis, un sector de la premsa especialitzada l’etiqueta sovint com el clar relleu de Serge Gainsbourg dins la Chanson Française actual. Però en el fons, Benjamin Biolay ha aconseguit personalitat suficient per ser jutjat per ell mateix.

Al llarg de la seva carrera, ha flirtejat amb sons tan divers com la chanson française clàssica (Rose Kennedy), el folk (Négatif), l’electrònica (Trash Yeyé i La Superbe) i fins i tot amb la neo cúmbia argentina en el seu excel·lent Palermo Hollywood.

El passat 26 de juny, es va publicar Grand Prix, el seu novè àlbum d’estudi. El títol i la portada no deixen cap dubte sobre el tema central: el món del motor i en especial la F1, que adora.

Les curses, les victòries, les derrotes, els viatges, la carretera i la vida són els principals temes sobre els quals reflexiona Biolay a partir de moments disco guitarreros al més pur The Smiths Comment Est-Ta Peine?, número 1, el pop i l’acid-jazz, i fins i tot un experiment entre la chanson i el techno (Virtual Safety Car).

Potser a un punt per sota del qual és habitual en ell, Grand Prix no deixa de ser un treball notable i atrevit. El que no es pot negar és que ha estat un èxit a França, ja que s’ha convertit en número 1 en la llista de vendes i ha aconseguit un disc d’or.

Com a curiositat, Ayrton Senna i Jules Bianchi, desapareguts tràgicament en plena cursa, són homenatjats per Biolay en els temes Interlagos (Saudade), i Grand Prix.

QAMAR – TODO EMPIEZA AQUÍ (MYLODON RECORDS, 2020)

Aquest any 2020 ha suposat la publicació del disc de debut de la banda de rock progressiu andalús QAMAR.  Aquesta banda andalusa, en concret del Puerto de Santa María, té els orígens quan els veterans Mario Bocanegra (bateria) i Selu Albaga (baixista), excomponents de grups de culte andalusos com per exemple Indiana, Cast o Sincopao, decideixen unir a la proposta el guitarrista Álex Álvarez. Finalment, s’hi uneix el teclista Javi Paz.

Tots quatre decideixen muntar la banda Qamar. Qamar va ser esclava cantora i poetessa àrab-andalusí del segle IX de gran cultura. Procedent de Bagdad, que la van portar per encàrrec del senyor de Sevilla, Ibrahim b. Hayvay és considerada la precursora de l’amor per la música a la ciutat de Sevilla.

Amb els vuit temes que componen Todo Empieza Aquí, Qamar no s’amaguen en voler reinvidicar el rock progressiu sinfònic andalús de noms ja clàssics del gènere com Triana, Smash o Medina Azahara.

El resultat és un sorprenent i atractiu treball que aconsegueix barrejar els sons simfònics, amb el rock dur i progressiu i el flamenc més clàssic. Per tant, estem davant d’un bon treball per a qui vulgui introduir-se en el rock progressiu andalús. I els que en són amants, tenen una nova banda per descobrir i ampliar el catàleg d’artistes d’aquest gènere.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.