Publicitat
spot_img

Redescobrir Olga Sacharoff

Publicat el 3.2.2018 10:00

Arts i lletres

Jesús Mestre Campi

Una de les fites de la commemoració de la pintora Olga Sacharoff és l’exposició que li dedica el Museu d’Art de Girona, que es podrà visitar fins al dia 2 d’abril. Elina Norandi, comissària de l’Any Sacharoff, ha aconseguit reunir una completa representació d’obres dels diversos períodes i temàtiques de l’artista, des dels seus orígens a París fins a la darrera època, quan va viure al Putxet i al carrer Balmes (ho vam comentar en uns articles a la revista de novembre de 2017). De la temàtica creativa de Sacharoff, l’exposició destaca tres eixos essencials: la poètica de la naturalesa, un món de dones, i la relació amb les seves amistats. Aquests eixos apareixen en els diversos períodes creatius, de vegades tots tres en una mateixa obra: a l’artista li agrada, per exemple, pintar àpats a l’aire lliure, amb presència de natura, animals, flors, dones i amistats.

Sacharoff es va fer, a París, una sòlida reputació com a artista en el període d’entreguerres, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial la va portar a establir-se definitivament al Putxet. L’artista va quedar al marge de les noves tendències artístiques que, a partir dels anys quaranta, eren més favorables a l’art abstracta.

Publicitat

L’exposició de Girona està muntada amb molt de criteri i la selecció és molt acurada, cosa que permet gaudir de les obres exposades. Hi ha una bona representació de pintures fetes a Tossa de Mar —lloc on Olga i el seu marit, el fotògraf Otho Lloyd, van passar molts estius— que en part podria justificar que la mostra es faci a Girona i no a Barcelona, la ciutat on l’artista va viure, treballar i exposar durant molts anys. No deixa de ser un petit misteri aquesta decisió, potser atribuïble a la caòtica situació de la política cultural del país. Així, els veïns i veïnes de Sant Gervasi que vulguin gaudir d’aquesta magnífica exposició i redescobrir a una veïna il·lustra del Putxet, s’hauran de desplaçar a Girona.

Olga Sacharoff, veïna de la Llotja

©Jesús Mestre

Potser com a consolació ens queda la mostra “Olga Sacharoff, veïna de Llotja”, un simpàtic i suggerent homenatge que un grup d’artistes vinculats a la Llotja de Sant Gervasi fan a l’artista georgiana, i que és pot veure a l’Espai Blanc del carrer Ciutat de Balaguer fins al 16 de febrer. En total són 12 artistes (Carla Arenas, Pepa Busqué, Alicia Gallego, Montserrat Garriga, Núria L. Ribalta, Juan Carlos Lozano, Àngel Martínez, Lourdes Perlas, Pere Pich, Maria José Vela, Andreu Vilasís i Agnès Wasserman), de tècniques artístiques diferents que fan obres a partir d’una interpretació personal de pintures o motius temàtics de Sacharoff, establint un interessant diàleg artístic. Una iniciativa molt d’agrair.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí