Opinió
Joan Buscà i Ambrós
A la vida, de vegades és difícil contestar aquestes preguntes. En economia, també ens passa el mateix. No podem contestar a aquestes preguntes perquè tenim una infinitat de variables en el present i també en l’àmbit mundial que fan que sigui totalment difícil pronosticar un futur.
A on estem?
En un procés inflacionista elevat, com fa més de 25 anys que no havíem tingut. Per què aquest descontrol de la inflació? Perquè el 2020 i el 2021, la pandèmia de la covid-19 va frenar la demanda pels llargs i repetits confinaments obligats. Quan començàvem a veure la llum d’una recuperació, el febrer de 2022 comença una guerra a Europa que fa trontollar l’oferta i els preus de matèries primeres, manufactures i serveis bàsics com poden ser l’electricitat i el gas. I si seguim amb els canvis climàtics d’aquest estiu, haurem d’afegir la falta d’aigua. La inflació no és ni serà un fenomen transitori, com inicialment ens pensàvem, i està provocant un enorme terratrèmol econòmic a escala mundial.
Paral·lelament a aquesta situació, l’endeutament dels estats s’ha disparat de forma alarmant. Aquests endeutaments dels estats ha vingut com a conseqüència dels fets comentats en el paràgraf anterior: covid-19 i guerra. Tots els estats han hagut d’invertir i gastar per donar i deixar diners a les empreses, i també directament a les butxaques dels consumidors.
Un altre factor negatiu és la paritat entre el dòlar/USA i l’euro: un euro val el mateix que un dòlar USA. Com se soluciona això? Les principals institucions financeres del món, el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal Americana (USA), han d’intervenir i prendre mesures i decisions, en aquests moments importants i que no ens haurien de sorprendre. El passat 21 de juny, el BCE va acordar augmentar amb un 0,50 % el tipus d’interès. Des del 2016 estaven a un tipus 0 %. Aquest tipus d’interès és el que paguen els bancs i els estats quan demanen diners al BCE, que és qui té la màquina de fer els diners. Aquest mig punt d’interès del BCE pot significar que els interessos del deute espanyol creixin uns 22.500 milions d’euros l’any. Això és perquè els Estats Units van ser més ràpids en reaccionar contra l’augment de la inflació: en el que portem d’any, han incrementat tres vegades els tipus d’interès fins a l’1,50 % actual; la UE reacciona el juny 2022 incrementant el tipus al 0,50 punts, després de 14 anys de no fer-ho: ara un euro val el mateix que un dòlar.
Això encareix les importacions, especialment les del gas i petroli, que les paguem en dòlars. Urgeix que el BCE retalli distàncies amb els tipus d’interès de la Reserva Federal Americana (RFA), sense perdre gaire temps, ja que, com veiem, perdre temps té un cost!
Si Rússia continua retallant el gas a Europa, per la UE suposarà una pèrdua de creixement de l’1 % i, en concret, si la retallada del gas afecta especialment a Alemanya, correm el perill d’entrar en una recessió econòmica. Ho confirma un recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI). La dependència del gas rus a Alemanya és molt alta: per tant, una caiguda de l’economia alemanya arrossegaria l’economia de la UE.
Al nostre país, la inflació i l’encariment del diner representarà una reducció de la renda familiar disponible. I també tindrà efectes sobre l’encariment de les hipoteques i els préstecs bancaris en general.
A on anem?
A una tardor molt calenta i preocupant.
Joan Buscà i Ambrós és economista
