La mirada política
Roger Rosich
Fa unes setmanes va morir el famós pensador i sociòleg Sygmunt Bauman, creador del concepte de la modernitat líquida. La nostra societat, ens deia Bauman, s’ha tornat líquida, en tant que moltes coses: en tant que desordenada, en tant que mancada de referents, en tant que mancada de veritats (i d’aquí el concepte de moda de la postveritat)… Bauman tenia una visió preclara del nostre món. Sabia bé el que es deia.
Des de fa un temps, però, em preocupa que dins de la societat líquida no s’hagi transformat tot en una riuada com les del Maresme, que de cop tot s’ho emporta sense aturador. Però no sols la societat és líquida en un riu que va transcorrent, també han anat desapareixent tots els arbres que podien servir perquè l’aigua s’ho emportés tot, han anat caient tots els arbres, quedant una societat sense pilars on agafar-nos. Anem riera avall, perquè aquests arbres són els nostres referents morals i ètics, els que configuraven o configuren els nostres esquemes. Sense ells, tot es desmunta i l’aigua s’escampa, en un terreny inundable, que pot passar a ser de manera continuada pantanós. I si em permeten excedir-me en la metàfora, compte amb els terrenys pantanosos, perquè sempre són plens de mosquits i hi poden sorgir malalties.
Fer front a la riuada
El deure de la nostra societat seria evitar-ho. Aprendre la lliçó de la múltiple crisi que hem travessat o travessem i ser capaços de generar una societat millor, on els responsables exerceixin de garants reals i fiables: qui controlava els bancs quan enganyaven els seus clients? Qui controlava l’especulació immobiliària? Qui controlava la construcció d’infraestructures sense lògica ni retorn social? Qui controlava el poder judicial quan demostrava deficiències? Qui controlava la política quan es corrompia?… Quina confiança poden tenir els espanyols amb la Justícia després de la resolució del judici al Sr. Urdangarín? Quina confiança hi podem tenir els catalans després del tracte que reben certs polítics sols per la seva ideologia? Quina confiança poden tenir-hi els murcians després de veure com el seu president se n’escapa?…
Molts catalans ja sols responen a tot això amb l’esperança independentista. Però per a molts altres hi hauria de sorgir aquesta manca de garanties democràtiques, a les quals també hauríem de tenir assegurades en un marc com el de la Unió Europea. Si no és així, si el nivell judicial i polític és com a Turquia, aleshores de què serveix la Unió Europea?… (i això ho escriu un europeista convençut). Després no ens hauria de sorprendre que certs populismes s’apoderin de les urnes en les eleccions. Són resposta d’aquesta societat, on tot és líquid, o vaporós. La incertesa ho posa tot en dubte. Caminem en el dubte total, a les palpentes i sense punts on agafar-nos.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
Imatge destacada: Sygmunt Bauman, 2013. Viquipèdia CC
