Opinió
Carme Rocamora
Cap de redacció d’El Jardí
A primera hora del diumenge, quan em van arribar les fotografies de Major de Sarrià amb força gent, reconec que vaig pensar: Quin desastre. Van seguir arribant per xats i a través de veïns diferents. Major de Sarrià ple de gent el dissabte en ple confinament. Vaig obrir l’ordinador per disposar-me a fer una notícia i llavors vaig veure la confirmació dels fets en un tuit del regidor Albert Batlle on demanava (amb un vídeo enregistrat en aquest carrer) respectar les distàncies de seguretat. I vaig tancar l’ordinador. Quina era la notícia? Vaig ampliar amb el dit les fotografies al mòbil i tot el que veia eren persones anant a comprar en el principal carrer on hi ha el comerç a la Vila de Sarrià.
Ja no tinc el privilegi de viure en aquest districte que intento explicar cada dia i pel qual tinc tanta estima i arrelament. Ara visc a l’enorme Gran Via. I aquests dies està molt buida, sí. Mai havia pogut tenir les finestres obertes com ara, més enllà d’aquells dies de la vaga de taxis. Però la veig buida perquè és molt gran. I perquè no té mercats, sinó molts d’hotels, pisos, petites botigues ‘colmado’ i botigues de serveis no essencials.
Poques hores després de la meva negativa a publicar la notícia d’un carrer Major ple, vaig començar a veure els titulars en diversos mitjans. Els escrits començaven ressaltant que la gent de Sarrià ha decidit “relaxar-se” i passar per alt el requeriment de l’estat d’alarma, sortint al carrer per “passejar, fins i tot, sense mesures de protecció.”
Fa quinze dies que un company d’El Jardí resident a Sarrià m’explica que té demanades mascaretes que no arriben. Quina protecció, exactament, remarquen aquests mitjans que hauria de portar la població, quan no hi ha mascaretes al mercat?
Evidentment el titular és fàcil: La zona alta de Barcelona posa en risc a tota la població. I després direm que aquest virus no entén de classes ni de rics i pobres. Sí que n’entén, però no per culpa del veïnat d’un barri o altre, sinó per les mesures de les administracions que no han estat capaces de garantir que els més vulnerables estiguin protegits com ho estan els més privilegiats. Un article encertadíssim del company David Cobo al Tot Barcelona reflecteix com hi ha més casos de coronavirus a Nou Barris i menys per sobre de la Diagonal. És així. No ens estranya i ho sabem: a la zona alta hi viu gent amb més privilegis i menys exigències d’estar exposada que en districtes on hi ha més classe treballadora. Però a Sarrià també hi ha veïns i veïnes que posen la vida al centre i, tot plegat, no ha de servir per criticar directament que la gent de Sarrià és insolidària per anar a comprar un dissabte en plena Setmana Santa als comerços de proximitat, que per sort, envejablement, encara es conserven fent front a les grans superfícies.
Hauríem d’entendre que no és el mateix viure a l’Esquerra de l’Eixample que a la Vila de Sarrià, on no hi ha ni la meitat d’establiments oberts 24 hores i que el diumenge i dilluns en plena Setmana Santa no es pot anar a comprar. I que és un orgull que encara hi hagi aquests universos de poble dins d’aquesta Barcelona com és el carrer Major, amb balcons units a les 18.30 hores cada dia de confinament i amb un veïnat que surt a comprar a botigues on sabem el nom de la persona que rep la comanda, i li desitgem bon dia i el rebem de tornada.
Bon dia, no es verdad que sarria la gente este paseando, el sabado habia gente en carrer major de sarria por las colas que se forman para poder comprar, como las tiendas estan muy unidas las colas estan por todos lados, por eso hay gente en las calles.
Y que el virus escoje barrios, venga hombre seamos serios, vamos con mascarilla y guantes, y en eroski te hacen desinfectarte los guantes y te hacen poner otros encima de los que ya llevas.