opinió
“No tinc res en contra però…”
O quan el però es converteix en una excusa per no posar-se a la pell de l'altre
Sopar de vuit amigues i dos privilegiats
"Companyia sincera i riures a panxa plena; el gaudi més gran que existeix en aquesta punyetera vida"
Experiències del confinament, per Glòria Vilalta
"Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi"
Les mascaretes i el diàleg social
L'expressió de les mirades en una època en què els sentiments estan a flor de pell, també es radicalitza
Barcelona no pot perdre el tren de la història
Decàleg d’actuacions en la mobilitat per la pandèmia i més enllà
La memòria dels sentits
Quins records ens quedaran d'aquesta pandèmia? Quina olor tindran? Quin gust ens deixarà? Quines imatges romandran a les nostres retines? Quin tacte recordarem? Quins sons es perllongaran en el temps?
Publicitat
Poema d’homenatge a la mare
Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare
1910, quan els astres tossien, per Roser Díaz
"Aquella tardor, Barcelona va patir una epidèmia de tos ferina, però la vida continuava: es treballava, es patia, es passava gana i es malvivia"
Carril bici a Via Augusta: una vacuna contra el soroll
"Ens podem vacunar contra la covid-19, però contra el soroll, hem de vacunar la ciutat"
Soledat desitjada i soledat imposada
És precisament en aquest confinament silenciós on penses en la sort que tens de conviure amb els éssers estimats
Justícia pel drac, per Maite Pipó
La pancarta preparada ja tenim amb la consigna ben clara «Que la princesa no oblidi, que es disculpi el cavaller»
El ‘conte del coronavirus’ que l’Anna explica als seus fills
Hem adoptat una nova mascota i no li tenim por, perquè ens cuida molt del perill de fora, però no la podem compartir perquè potser a l'avi li faria mal
Publicitat
