11.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

Barcelona no pot perdre el tren de la història

Decàleg d’actuacions en la mobilitat per la pandèmia i més enllà

El Racó del Veïnat

Jaume Llansó

Estem vivint un temps convulsos i que o prenem decisions correctes a les ciutats i la humanitat o patirem conseqüències que no podem ni imaginar. De fet, ja tenim un primer exemple amb la pandèmia de la covid-19.

Aquest article pretén ser una proposta de model per a una ciutat diferent, on les persones i no els cotxes, siguin el centre i de la qual cal actuar ja, amb valentia i determinació. Com va fer Amsterdam a inicis dels anys 70 quan, amb la crisi del petroli, es dispara l’ús de la bicicleta, no hi havia una xarxa ciclable preparada i van comportar moltes víctimes ciclistes. La ciutadania es va plantar i va reclamar un canvi radical de la seva mobilitat, un encert per a la seva població per la qualitat de l’aire que van guanyar, una mobilitat saludable i una contrició a generar menys emissions al planeta.

Tot seguit una sèrie de propostes, un decàleg, per fer una Barcelona diferent a l’actual on l’espai públic escàs amb una alta densitat de població i un parc de 750.000 cotxes i 300.000 motos la fan una de les ciutats més contaminades i contaminadores del planeta.

Ampliació de la xarxa de carril bici © Ajuntament BCN

1. Fer una xarxa ciclable que doni seguretat i afavoreixi l’ús massiu de la bicicleta a la ciutat i a la gran Barcelona. Barcelona té 1.367 km de carrers lineals, a una mitjana de 3 carrils, tenim 4.101 km de carrils a la ciutat. L’increment que va anunciar l’Ajuntament de 21 quilòmetes més de carrils bici, és per tant el 0,5% més de carrils bici a la ciutat. Tot el que no suposi fer una xarxa del 25% dels carrils, no podrà provocar un canvi a gran escala. Igualment una xarxa ciclable de la gran Barcelona, poder entrar i sortir de la ciuat amb bicicleta des del Maresme, el Baix Llobregat i la gran assignatura pendent: els Vallesos, on hi ha un forat enorme sense sense carrils bici. Una clara solució seria fer ús del túnel de serveis dels Túnels de Vallvidrera, ja construït i en desús des de la seva construcció. Barcelona suma 50 anys de retard amb xarxa ciclable i amb el que ara estan fent totes les ciutats del món amb urbanisme tàctic, ampliaran molts els quilòmetrs per cada ciutat. Barcelona no pot perdre el tren de la història, definitivament. Ni per emergència climàtica ni per l’ocasió que suposa la pandèmia.

2. Redimensionar l’espai públic i uns altres usos. Aquestes setmanes la ciutadana gaudeix d’una ciutat lliure de cotxes i un l’espai per a les persones i les bicicletes. Fem-ho no circumstancial. Quan han sortit els infants al carrer sembla que no tenen prou espai públic i és efectivament veritat. El pedagog italià especialitzat en educació infantil Francesco Tonucci explica que l’amabilitat de les ciutats es coneix per com tracte l’espai públic els seus infants. Treguem carrils als cotxes, posem tota la bicicleta en calçada i ampliem voreres.

3. La qualitat de l’aire és un tema cabdal per a la qualitat de vida de la ciutadania i una millora en la salut pública. Menys contaminació comportarà menys ictus, càncers, malalties cardiorespiratòries, i en infants menys hiperactivitat, menys asma, i més desenvolupament cognitiu segons diversos estudis d’ISGlobal.

4. Cal revertir el model de la mobilitat. La necessària distància física que per seguretat han de tenir els ciutadans que facin ús del transport públic hauria de comportar un aforament màxim per no propagar més la pandèmia. Usuaris del transport públic han de passar a la bicicleta i també persones que poden optar pel cotxe contaminador han d’incorporar-se a la bicicleta. Tornar a omplir la ciutat de cotxes i contaminació seria un greu error i més sabent la correlació que hi ha entre pandèmia i contaminació. El model és un transport públic menys dens, molta més bicicleta i molt menys cotxe. La bicicleta és menys costosa en termes pressupostaris i més eficient en termes d’espai públic en ocupar superfície. La bicicleta alhora és un model de transport actiu i saludable.

5. Cal ampliar les voreres i que aquestes siguin d’us pels vianants. Les motos han d’ubicar-se en espai de pàrquing en superfície o soterrat. Aquella promoció que han fet històricament de la ciutat amb la moto com a vehicle ràpid porta a porta, ha de canviar. Cal responsabilitat, no generar emissions, espai públic lliure i conducció segura. La bicicleta cobreix perfectament aquests valors.

Ampliació de la xarxa de carril bici © Ajuntament BCN

6. Cal una nova programació semafòrica. La ciutat està programada per al cotxe. Ni per al vianant ni molt menys per a la bicicleta. La xarxa ciclable nova ha de tenir prioritat semafòrica per fer de la bicicleta el mitjà de transport més ràpid i de prioritat de pas.

7. Afavorir la bicicleta i la mobilitat sostenible és feminitzar la mobilitat i lluitar per fer efectiva la igualtat de gènere. La dona té pautes de comportament en mobilitat molt més sostenibles que l’home. Cal abandonar el model patriarcal de la mobilitat que se sustenta en un home amb cotxe conduint sol. Cal una mobilitat de les cures, de la corresponsabilitat de la llar i el treball, de la proximitat per al conjunt de la ciutadania.

8. Cal afavorir la indústria de la bicicleta. Crear llocs de treball per un model de transport responsable. Un sector de futur en un camp que té molt recorregut.

9. Cal implementar el teletreball com a forma de treball flexible i responsable que afavoreix la conciliació de la vida laboral i familiar i alhora estalvia desplaçaments. Cal un ús del teletreball complet o parcial en funció de les feines, perfils. Aquesta experimentació forçosa actual ha de deixar un ús responsable dels desplaçaments, un estalvi del temps dels desplaçaments a favor de treballador i un estalvi d’emissions enorme.

10. Calen unes ciutats més amables. Tenir un espai públic ocupat per cotxes en calçada i motos en voreres tensiona debats com ara les terrasses, poc espai per infants, per a la pràctica esportiva, etcètera. Unes ciutats per on poder passejar i que el verd sigui dominant i no el gris o els vehicles que tan volum ocupen.

Finalment, per no perdre el tren de la història. Som en un moment que calen decisions valentes encertades i ara cal ampliar la xarxa ciclable com mai. Pel retard històric que pateix la ciutat, per l’emergència climàtica, per la qualitat de l’aire i el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes actualment la pandèmia ens obliga a actuar de pressa. Esperem tots, ciutadans i governants, estar a l’altura dels nostres temps. És l’hora de la bicicleta.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.