Reportatge
La Fundació, que treballa amb persones discapacitades, farà dia 15 l’exposició anual, que servirà per recaptar fons per seguir amb el projecte
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Passejant per la Ronda General Mitre, just a la confluència amb el carrer Pàdua, una petita porta de vidre amb unes lletres pintades de blanc indiquen: Fundació TEAS. Entrem i ens endinsem dins l’univers del Taller Escola d’Arts Sumptuàries d’educació especial. Em reben la seva presidenta, Mariette Llorens, que vam entrevistar al número passat d’El Jardí i també el Ramón, que ràpidament em diu que em farà arribar algunes fotografies de les exposicions que han fet altres anys. “El dia de l’exposició és el dia més feliç per tots”, explica la Mariette. Caminem per la sala: alumnes i més alumnes, papers blancs, cola, tisores, punxons. Estan preparant-ho tot per a l’exposició anual. Sembla que estan tots en el mateix projecte ara mateix, perquè els enganxo amb papers blancs a les mans.
Un dels alumnes em pregunta per què porto la càmera. Li responc que per fer fotos per una revista. Em diu que ja és famós, que va a la ràdio, a un programa que es diu “Encert a la Ràdio”, un projecte de formació en ràdio per a joves amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament. Els pregunto què estan preparant i apareix la Milena, una de les treballadores, i m’ensenya què faran amb tots aquests papers blancs. Detalls i més detalls perquè l’exposició surti rodona. Fa molts d’anys que l’organitzen i enguany es farà el 15 de desembre a les sis de la tarda, al seu local, a la Ronda General Mitre número 202. És la quaranta-setena exposició que TEAS fa d’obres realitzades pels artesans dels tallers i s’acostumen a vendre tots els productes que s’exposen. La venda, serveix després per seguir finançant el projecte i és que la Mariette em reconeix, que això dels diners, és molt difícil de quadrar en un projecte que busca millorar l’autonomia de persones amb diverses discapacitats funcionals a través de l’expressió artística.
La Mercedes, una de les alumnes, és un bon exemple per repassar una mica la història de la Fundació. Ja era usuària al local que TEAS tenia al carrer València, on van estar instal·lats durant gairebé 20 anys. Abans, però, quan tot va començar a mitjans dels anys 70 estaven al carrer Girona. Després del pas pel local del carrer València, van anar a parar al barri de Gràcia i ara finalment estan a Sant Gervasi, des de l’any 2009 i després d’haver hagut de canviar de local en local a causa de la manca de recursos econòmics. L’obtenció del local actual de General Mitre va ser una fita difícil d’aconseguir però molt celebrada, i a la fi van aconseguir comprar-lo i no haver de patir més per pagar el lloguer a finals de mes. Els fons surten de la Generalitat des que el 2006 van ser declarats d’utilitat pública, però també són essencials els fons d’amics, d’artistes, de subhastes… I la Mariette, que és directora des de l’any 97, no para de somniar. Em confessa que sobre el pis de davant corren veus que el volen posar en venda. La Mariette imagina ampliar el local per tal que els seus alumnes puguin estar més amples i que hi hagi més espai per a l’emmagatzematge i per seguir fent créixer el projecte.
M’ensenya el que han anat fent durant aquest temps, de reüll, veig una de les professores que parla amb llenguatge de signes amb una noia sorda. Esmalt, ceràmica, molts colors, bossetes d’olor, tot es podrà veure a l’exposició del dia 15. Els desitgem que continuïn millorant la vida de les persones amb discapacitat a través d’una cosa tan bonica com és l’art i que segueixin presents les donacions que fan créixer projectes com aquest, que aplega gent de totes edats i perfils, persones que tenen limitacions per exercir la seva autonomia i que un dia algú va pensar que l’art els hi serviria per recuperar-la, cosa que hem pogut comprovar. Deixem algunes fotografies de les peces que podreu adquirir el dia de l’exposició:
