Societat
Carme Rocamora
Treballar però no poder tenir accés a un habitatge. És en la situació que es troben prop del 50% de les dones sense llar ateses pel Centre Assís, una dada del sensellarisme femení preocupant i que contrasta amb la situació dels homes, que són només un 10% els que tenen feina i no tenen llar, fet que mostra la cruesa de les especificitats del sensellarisme femení.
En concret són un 48,7% de les dones en situació sense llar enquestades per Assís que tenen feina: un 34,1% a temps parcial i el 14,6% a temps complet. Segons apunta la responsable del programa Dones Amb Llar d’Assís, Elena Sala, es tracta d’una anomalia: «Anys enrere, habitualment tenir una feina suposava poder mantenir-se per si mateixa. Estem parlant directament de dones que tenen feina, però no poden mantenir una vida autònoma i necessiten els serveis bàsics de l’entitat». Els sectors predominants de les feines de les dones enquestades són el de la neteja i les cures, sectors molt marcats per la pandèmia i generalment, precaritzats.
Malgrat les dades negatives, Assís remarca el seu Centre La Violeta, que ofereix allotjament a dones, i que en els seus primers mesos de funcionament presenta unes primeres dades d’evolució positiva: el 60% de les usuàries han aconseguit trobar feina durant la sea estança. Malgrat això, el mercat laboral al qual accedeixen és molt precari: feines temporals, amb elevades taxes de parcialitat, i amb una escletxa salarial que acompanya sectors altament feminitzats, com és el cas del sector de les cures.
