Publicitat

Tenir o no tenir rutina… Aquesta és la qüestió!

Publicat el 22.5.2018 9:30

La contrapartida de @elenabulet

Si us plau, necessito ordre a la vida!

Bip, biip, biip!! Sona el despertador. M’aixeco i em dutxo. Esmorzo tres galetes i un cafè amb llet. Em dona energia per començar bé el dia. Em preparo l’entrepà i agafo el tàper per dinar que vaig cuinar ahir a la nit. Vaig a treballar a l’oficina en bici. Una mica d’exercici sempre va bé. Fitxo per entrar, m’assec davant de l’ordinador i vinga a processar dades en Excels i PowerPoints. En acabar, fem un parell de cervesetes amb els amics/gues i cap a casa. Un dia a la setmana faig un amistós de futbol. Algun vespre quedo amb la Cristina per sopar i, de vegades, dormim junts/es. Adoro la meva rutina. És plena i simple, m’ajuda a organitzar-me la vida. Necessito tenir uns punts d’ancoratge constants. La família, els amics/gues, la feina i l’esport. Si me’ls canvien massa, em desoriento. Em sento buit/da, perdut/da. A més, gràcies a aquestes seguretats, puc afrontar fàcilment noves situacions. Tinc una certa estabilitat que em permet ser flexible quan ho vull. També cal dir que rutina no vol dir ser avorrit. Pots tenir una rutina boja i molt completa que es repeteixi cada setmana. Sigui com sigui, busca la manera de ser feliç!

Zero continuïtat, vull canvis constants!

Bip, biip, biip!! Sona el despertador. Bé, de vegades no sona. Per exemple, quan la nit anterior m’he oblidat de posar l’alarma… Però tant és, està bé dormir el nombre d’hores que el cos demana. M’aixeco i esmorzo (el que tinc a la nevera) o em dutxo, depèn del dia en un ordre diferent. M’agrada improvisar, viure com em sento en cada moment. La meva feina em permet decidir l’horari i puc treballar des d’on vulgui. Per tant, cada dia és un món. Surto a fer una volta, treballo en una cafeteria, improviso dinars amb amics/gues, viatjo, vaig a esdeveniments culturals, manifestacions… Cada dia una activitat diferent. No podria tenir una rutina fixa, em sentiria ofegat/da. Fent el mateix cada setmana perdria l’espontaneïtat i l’interès per les meves activitats. Necessito canvis d’aires constants, que em presentin nous reptes. Poder viure experiències úniques que em donin vitalitat. Compartir temps amb diferents persones de les quals pugui aprendre, contrastar altres cultures. No tenir punts de seguretat és el més emocionant de cada dia. Cal aprofitar-ho i buscar la manera de ser feliç!

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La pesta porcina tanca Collserola: aquestes són les restriccions i recomanacions

Ja són sis els senglars trobats morts per aquest virus a la serra, en el que és el primer brot que es detecta des del 1994 a l'estat espanyol

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí