Medi Ambient
Xavier Bohigas i Teresa Fortuny
La contaminació atmosfèrica és un dels principals problemes de salut pública de les ciutats i a Barcelona molt especialment. Els vehicles que utilitzen combustibles fòssils constitueixen una de les fonts més importants de contaminació. Cal dir, però, que els vehicles que usen fonts renovables no són pas innocus, si bé la incidència en la salut i en el medi és menor. A l’àrea metropolitana de Barcelona, les mesures per combatre la contaminació han estat insuficients, ja que els índexs de contaminació segueixen per sobre de les recomanacions de l’OMS, en particular a la ciutat de Barcelona.
Hi ha consens entre els especialistes sobre la necessitat de reduir el trànsit privat de manera radical i fomentar el transport públic, ja que, en aquest segon cas, les emissions per persona transportada són molt menors. Però els vehicles de transport col·lectiu, com que circulen moltes hores al dia, han de ser poc contaminants per ajudar a tenir un aire net. I, aquesta situació és, com a mínim discutible, en el cas de Barcelona.
Segons la memòria de sostenibilitat de 2021 de TMB, la xarxa d’autobusos va emetre 74.500 tones de CO2, mentre que la xarxa de metro en va emetre 3.200 tones, tot i que els metros han recorregut més quilòmetres que els autobusos. Dit d’una altra manera, els autobusos han emès 1,6 kg per cada quilòmetre recorregut, mentre que el metro únicament 0,039 kg. La raó està, evidentment, en el fet que la font d’energia del metro és l’electricitat i la dels autobusos, bàsicament els combustibles fòssils.
La flota d’autobusos de TMB era de 1.135 unitats a final de 2021. D’aquests, 351 autobusos són propulsats amb gasoil, 363 amb gas, 391 són híbrids (332 de gasoil i 59 de gas) i 30 són elèctrics. És a dir, únicament el 2,6% (que correspon als 30 autobusos elèctrics) es pot considerar que no emeten gasos d’efecte hivernacle en el seu funcionament. Tot i que ja sabem que en l’etapa de fabricació dels vehicles elèctrics es genera quantitats importants de gasos d’efecte hivernacle, així com en l’etapa de desmantellament al final de la seva vida útil. Els vehicles híbrids poden representar una reducció de l’emissió de gasos contaminants, però també contaminen.
El gas natural està compost fonamentalment per metà, que és el responsable del 25% de l’escalfament global, segons l’IPPC. En la combustió del gas natural, a més, s’emet CO2 que també contribueix a l’efecte hivernacle. A banda d’aquests efectes que afavoreixen a l’escalfament global, l’ús de vehicles propulsats per gas natural té repercussions locals, que ara detallarem.
Els vehicles propulsats amb gas natural emeten menys CO2 que els que utilitzen benzina, però no suposen una reducció notable en les emissions d’òxids de nitrogen i, fins i tot segons quins models, n’emeten més. A més, alliberen grans quantitats de partícules ultrafines considerades molt perjudicials per a la salut humana i se les relaciona amb el càncer cerebral, entre altres malalties. En un informe de Transport & Environement es diu que les emissions de partícules d’autobusos de gas natural fins i tot superen les emissions permeses de vehicles de benzina i dièsel. També emeten quantitats significatives d’amoníac. Malgrat aquest panorama, la DGT atorga l’etiqueta ECO als vehicles propulsats per gas natural.
L’Agència Internacional de l’Energia planteja que l’energia procedent de gas natural s’hauria d’haver reduït el 2050 en un 90% a la Unió Europea perquè les emissions de metà no són sostenibles. El gas natural es presenta, de forma interessada, com a menys perjudicial que el petroli o el carbó. Només es consideren les emissions directes de CO2 de la combustió del metà i no les pèrdues i filtracions de metà a l’atmosfera, que poden ser molt importants.
La majoria (el 97%) d’autobusos de TMB està propulsada per combustibles fòssils. És sorprenent la previsió de compra de nous autobusos de TMB. L’any passat es van adjudicar 210 autobusos, que TMB qualifica d’ecològics. Dels quals 108 seran híbrids de gas natural (52%), 24 híbrids de dièsel (11%) i 78 seran elèctrics (37%). És a dir, l’opció del gas és prioritària.
La decisió és censurable tenint en compte la situació d’emergència climàtica en què ens trobem i els alts nivells de contaminació atmosfèrica de l’àrea metropolitana de Barcelona. Seria més encertat optar per autobusos completament elèctrics, tal com fan altres estats. La Xina és capdavantera en l’electrificació dels autobusos urbans. El 99% de la flota mundial d’autobusos urbans elèctrics és a la Xina. Europa va molt endar- rerida, però hi ha estats que tenen plans importants d’electrificació dels seus autobusos, com Finlàndia (el 96% dels autobusos comprats el 2021 foren elèctrics), Noruega (78%) o Dinamarca (73%). La política de TMB està ben lluny de la tendència d’aquests estats.
