Arquitectura
Jaume de Oleza (cwork.cat)
La torre Ignacio Portabella està ubicada a l’avinguda Tibidabo, número 27. Construïda l’any 1905 pel mestre d’obres Josep Pérez i Terraza; i pels pintors i decoradors Manuel Bernat i Joaquim Creus, de la societat Bernat i Creus. Aquesta societat va edificar també la casa al número 23-25 de la mateixa avinguda Tibidabo, dues parcel·les que van adquirir a bon preu al Doctor Andreu. Posteriorment, la corresponent al número 27 va ser adquirida per Ignacio Portabella, al qual deu el nom. Consta de planta baixa i dues plantes d’altura i una torre circular, annexada a una de les cantonades.
La casa, de planta gairebé quadrada, està rematada per una balustrada al terrat, i les façanes estan decorades per mediació de carreus falsos. L’estil, en conjunt, és una barreja d’influències que van des de l’historicisme i l’eclecticisme fins al modernisme. El més cridaner de l’edifici són els frisos pintats a la segona planta, unes pintures que divideixen la façana a la part superior. Són atribuïdes als pintors que foren els promotors de la torre, i representen una al·legoria a les estacions meteorològiques. A la façana principal, s’hi poden observar unes dones que recullen flors, simbologia de la primavera. A la façana de costat mar estan recol·lectant, representa l’època estival. A la façana posterior estan collint raïm, és la tardor, mentre que al costat muntanya passegen abrigades pel fred, és l’hivern.
La casa va ser restaurada l’any 2006, i també es van restaurar les pintures del fris. Originàriament, la torre disposava d’un pinacle, avui desaparegut, així com dues estàtues a cada costat de la porta principal, tocant la terrassa del primer pis, i un gran escut damunt d’aquesta. Destaca el seu imponent i molt treballat reixat de ferro forjat, amb motius florals, que tanca la parcel·la. Constitueix una peça artística digna d’esment, pel disseny i pel coneixement en el treball de la forja. Una autèntica meravella artesanal, que moltes vegades passa desapercebuda.
Josep Pérez i Terraza (1852-1906) fou mestre major d’obres, deixeble de Domènech i Muntaner. Aquesta torre la va construir pocs mesos abans de morir i és una de les seves darreres obres. El seu estil té un caràcter personal fruit de les influències de l’historicisme i del modernisme de l’època. Una de les seves obres més destacades és l’edifici d’habitatges Enric Llorens de Grau, situat al carrer Enric Granados, número 119, pel qual va obtenir un Diploma Honorífic del Concurs Anual d’Edificis Històrics de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1907.
