22 C
Sant Gervasi
| Dijous 22 d'octubre de 2020 |

Treballar de valent per adaptar l’escola

Estudiants i professors reflexionen sobre com han viscut els primers dies de classe a l'Infant Jesús - Jesuïtes Sant Gervasi

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

Educació

Elena Bulet (@elenabulet)

L’alumnat ha començat aquesta setmana un nou curs escolar, després d’acabar el darrer de manera virtual en plena pandèmia. Els centres han treballat de valent per adaptar l’escola a la normativa sanitària del Departament d’Educació, però sense perdre els valors educatius que sempre els han caracteritzat. Com seguir sent un espai de formació, on aprendre a relacionar-se, però estant obligats a mantenir les distàncies?

L’entrada de l’Escola Infant Jesús – Jesuïtes Sant Gervasi, està marcada per cintes que assenyalen la distància que ha de mantenir una família amb l’altra. També els passadissos del centre estan plens de cintes de colors enganxades a terra, amb fletxes que marquen els circuits d’entrada i sortida i els possibles desplaçaments. El pati, en altres temps un espai de corredisses infinites, ara té parcel·les separades per cintes de goma. La imatge dels infants i joves comunicant-se d’un costat a l’altre de la tira vermella és impactant. Ja no hi ha pilota, fet que potser permetrà noves dinàmiques de joc. Tampoc hi ha ningú que esmorzi al pati, per evitar contactes sense mascareta. 

Pati escola dividit en parcel·les
El pati de l’escola està dividit en parcel·les per cada grup bombolla ©Elena Bulet

El centre va obrir les portes amb il·lusió, però també amb cert nerviosisme. La Laura Conejero, tutora de 1r d’ESO de la Nova Etapa Intermèdia (NEI) i adjunta de direcció d’aquesta etapa no va dormir en tota la nit. “Estava molt nerviosa, tant com només ho vaig estar el primer any que feia de professora. Ens hem passat tot l’estiu fent un pla estratègic d’obertura. Entrades, sortides, desplaçaments, grups estables… Han estat moltes hores i molts protocols, però no sabíem com seria fins que no ho veiéssim in situ”, explica la professora. Poques hores després, els nervis del primer dia es van transformar en emoció. Tot sortia tal com estava plantejat, però era molt dur veure com els nens i nenes no podien jugar com sempre havien fet, o com els més petits ploraven i les professores no els podien abraçar.

El Carlos Corral, responsable de l’equip de Comunicació, destaca els principals canvis que s’han realitzat: “Els infants a partir de sis anys han de portar mascareta obligatòria, els professors també sempre. A la NEI, s’han creat els grups estables o grups bombolla, que són divisions dels grups grans per tal de mantenir al màxim les distàncies de seguretat. Per exemple, a 1r d’ESO de NEI només hi havia A i B, ara hi ha fins i tot 1r d’ESO D”. El Carlos també explica que està tot previst per poder seguir mantenint les classes virtuals si es contagia una persona de la classe o bé ha de fer quarantena preventiva, fet que ja ha passat en alguns centres educatius.

Passadís marcat per desplaçaments
Els passadissos estan marcats amb cintes de colors per separar grups i desplaçaments ©Elena Bulet

L’escola, un espai que ofereixi segurerat i acollida

La Sara i el Jan són dos estudiants de 1r d’ESO NEI, que abans de començar la classe de francès accedeixen a explicar com ha anat la primera setmana. Si fos un altre any, estarien canviant d’aula per fer la classe, però ara totes les assignatures es duen a terme en un mateix espai. “El que més m’ha ‘fastidiat’ a part de portar la mascareta, tot i que ho entenc, és el fet que els profes vinguin a la classe. Perquè el fet de moure’m em donava més llibertat. També hi ha moltes amigues amb qui em portava que les han posat a l’altre grup i ja no les veig. Segueix sent molt emocionant, però ara és diferent. Comences l’ESO d’una manera que ningú l’ha començada abans”, descriu la Sara.

El Jan reconeix que durant el confinament “la càrrega de treball va ser molt més lleugera, en comptes de tenir vuit hores al dia en teníem només una o dos de classe online. El rendiment va baixar i el primer dia va costar aixecar-se d’hora, però estava molt il·lusionat. Al principi em feia por sortir de casa, encara me’n fa, però anar a l’escola compensa”. 

Capella convertida en classe
Les escoles han hagut de reconvertir espais en aules ©Elena Bulet

Els infants van ser dels grups socials que més van patir el confinament. “Van ser els primers afectats, perquè el primer que es va tancar van ser les escoles. Han estat les víctimes oblidades de tot això. Els grans podíem anar al supermercat o a la farmàcia, però els nens i nenes no podien sortir. Les conseqüències d’estar tancats durant tantes setmanes han estat molt fortes”, explica la Laura Conejero, que cada vegada que parla amb els seus alumnes constata tot el que han viscut durant el confinament. 

El confinament de la Sara va ser molt dur, però ho explica amb una maduresa admirable: “Ho vaig passar molt malament, però com tot se supera i s’aguanta”. La Sara sempre ha estat molt unida a la seva mare, però al treballar en una residència de gent gran va estar tres mesos sense veure-la. Ara és conscient que en qualsevol moment pot marxar perquè la necessiten a la feina, on també ha viscut experiències molt dures. Sobre els possibles contagis, la Sara afegeix, “a mi no em fa por agafar-lo, però fa un mes es va morir el meu avi, tot i que no de coronavirus, i la meva àvia està sola, hem d’anar-la a visitar i la podem posar en risc”. L’estiu del Jan també va ser molt dur, el seu avi va agafar coronavirus i recorda les trucades de l’hospital i la incertesa que va viure durant aquests mesos. Tot i així, l’escola li funciona com a refugi: “aquí em puc calmar”, descriu el Jan. 

Entrada a l'escola marcat
L’entrada a l’escola està marcada per facilitar els desplaçaments ©Elena Bulet

Aquest curs serà un any que no deixarà ningú indiferent. “Tota la vida he ensenyat als meus alumnes a ser sociables, a compartir i ara de cop i volta els he de renyar perquè baixen al pati i volen abraçar un amic seu – explica la Laura, amb un to de veu que reflecteix la intensitat amb què ho estan vivint tots els membres del professorat–. Tot i així, vull buscar la part positiva, descobrim altres valors, estem veient la brutal capacitat d’adaptació que tenen els alumnes i estem aprenent amb ells”.

Famílies, alumnes i professors expressen la voluntat de tornar a les aules i estan donant el millor d’ells mateixos per fer que això funcioni. “La societat ens necessita. És la vegada que soc més conscient i estic agraïda de la professió que tinc. Els nens ens necessiten no només per transmetre coneixements, també per donar estabilitat i oferir seguretat, hem de ser un espai d’acollida”, explica la Laura. 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.