Història
Jesús Mestre i Amadeu Blanch
Ara fa 100 anys va haver-hi un dels pitjors accidents que ha patit el Tren de Sarrià, el de Dijous Sant de 1925, que va passar el 9 d’abril en el tram de baixada entre l’estació del Peu del Funicular i la de Sarrià, a la corba abans d’arribar al túnel de l’avinguda de la Bonanova. En aquest accident van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus. Uns anys més tard, el febrer de 1939, es va produir l’accident més greu dels Ferrocarrils de Catalunya SA, amb 36 morts i uns 130 ferits greus.
En l’accident de 1925, segons testimonis directes, el tren format pels cotxes 502, 501 i 402 s’atura en arribar a l’estació del Baixador de Vallvidrera, cap a les 6.40 h del vespre de Dijous Sant, probablement per una mala maniobra en el canvi d’alimentació elèctrica, ja que a l’entrada del túnel hi ha una variant de tensió elèctrica. Va molt ple, entre 160 i 200 persones, i la majoria venen de passar el dia de festa a les Planes. El motorista, Juan Martínez, no aconsegueix tornar a engegar el comboi i demana ajuda a la companyia. No poden engegar de nou el motor i els passatgers, després d’una bona estona d’espera, s’impacienten. Alguns passatgers aconsegueixen obrir la porta del tercer cotxe, el 402, i força gent abandona el tren. La situació és caòtica. No queda prou clar com els cotxes tornen a activar-se, si per les tasques que fan el maquinista i altres ferroviaris dels Tallers de Sarrià, entre ells el cap, Camilo Viale, pressionats pels passatgers, o perquè el tren aturat és envestit per un altre que s’atura a l’estació. El lloc on el tren està aturat té un fort pendent. Francesc Bernardí Vidal, cap de la secció de Moviment de la línia, declara a El Diluvio del 10 d’abril, que “no se explica como pudo ocurrir la catàstrofe, extrañándome mucho más porque Martínez, que hacia unos 12 años que estaba al servició de la Compañia, era un experto conductor”.
Un cop en marxa, el tren potser amb els frens avariats o sense prou aire comprimit per activar-los, comença a agafar velocitat en la baixada cap a Sarrià i descarrila davant de la subcentral elèctrica que hi ha abans d’arribar al passeig de la Bonanova. Testimonis de la zona se sorprenen pel gran terrabastall que se sent, i molta gent baixa fins a les vies per ajudar els nombrosos ferits que, en condicions molt precàries, porten fins a la plaça Sarrià on hi ha el dispensari municipal i la farmàcia Lloret. Altres ferits també se’ls trasllada a les farmàcies Serra i Batlle, al carrer Major. És dia de festa, hi ha pocs tramvies i les ambulàncies i els bombers tarden a arribar. El marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona i veí de Sarrià, demana enviar tramvies al lloc dels fets, que ajuden a traslladar ferits.
L’accident va tenir un gran ressò a la premsa de l’època, tant la de la ciutat com d’arreu, i diaris com La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Diluvio o La Vanguardia van elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari, tant el doctor Martí Crespi, metge de guàrdia, com els doctors Batlle (pare i fill), Tort, Saja, Pou, Prat, Llong, entre altres. Només al dispensari sarrianenc, es van atendre a més de quaranta ferits. També als dispensaris de Sant Gervasi, de Gràcia i de la Universitat, però la majoria, sobretot els greus, els van portar a l’Hospital Clínic.
El recompte de morts i ferits durant els primers dies va ser força caòtic, per la dispersió que hi hagué dels afectats. En un primer moment es parlà de 21 morts, als quals de seguida s’hi afegí un infant, i el recompte va quedar en 22. En els dies següents, alguns ferits greus van morir i es va arribar a la xifra de 26 morts. El mateix passà amb els ferits greus, el dia 24 La Vanguardia parlava de 75 persones, però finalment van ser 87 ferits atesos en els diversos hospitals i dispensaris. La catàstrofe va impressionar la ciutat, i els funerals dels morts van ser seguits per molta gent i per les autoritats. D’alguna família, com la Carrés Quintilla, van morir-ne quatre membres, o, a Sarrià, cinc persones de la família Barreras Jurado, que vivien al carrer de Santa Teresa (avui Abat Samsó), van quedar ferits de consideració.
Un dels morts va ser el mateix motorista, Juan Martínez, cosa que va dificultar conèixer amb detall les causes de l’accident. No consta que hagués pogut intentar rebaixar la velocitat o controlar el comboi, la qual cosa confirmaria que l’accident el va provocar la falta d’aire comprimit en els mecanismes dels frens.
