Publicitat

El Turó de la Magarola a Collserola, el millor lloc per veure la migració de l’aligot vesper

Aquest ocell rapinyaire s'alimenta principalment de vespes, però també d'aballes, erugues, cucs, granotes i rèptils

Publicat el 28.10.2023 6:00 · Actualitzat el 10.11.2023 12:18

Medi Ambient

Enric Capdevila

L’aligot vesper (Pernisapivorus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids que nidifica de forma escassa i molt localitzada a la Catalunya humida, però és molt comú durant el període de migració, quan s’observa fàcilment, ja que migra de manera agrupada, primer els adults a partir de finals d’agost i més tard els joves, a meitat d’octubre.

Té un plomatge de color marró grisós per sobre i blanquinós amb taques fosques per sota. Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació. S’alimenta principalment d’himenòpters, prefereix les vespes a les abelles, i per això té unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, per protegir-se de les picades mentre depreda els nius de vespes, fins i tot de la vespa asiàtica; durant l’època de reproducció les larves de vespes representen un 70% del seu aliment. Complementa la dieta amb altres insectes, erugues, cucs, granotes i rèptils. Presenta dimorfisme sexual, la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.

Publicitat

Es pot confondre amb l’aligot comú, però l’aligot vesper té les ales més arrodonides i un puny fosc a la meitat de l’ala, així com el cap més estret i allargat; per altra banda, el comú té un collaret molt marcat. En vol, destaca el batec d’ales ràpid, poderós i sobretot constant, que el diferencia d’altres rapinyaires.

Migra fent servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual, evita les grans masses d’aigua, per això es poden veure en gran quantitat travessant la Mediterrània en pocs indrets, com ara l’Estret de Gibraltar (on s’han arribat a comptabilitzar 120.000 exemplars en el pas de tardor), el Bòsfor, Israel, etc.

Les campanyes de seguiment de les migracions de grans ocells planejadors, bàsicament diürns, demostren que el pas de tardor és més massiu que el de primavera. A Barcelona, el millor punt per veure-ho és el Turó de la Magarola a Collserola. Les darreres dades publicades, de l’any 2021, donen un total de 1.872 exemplars i els cinc més nombrosos són: 541 xoriguers (Falco tinnunculus), 383 esparvers (Accipi ternisus), 349 aligots vespers (Pernis apivorus), 246 arpelles (Circus aeruginosus), 99 aligots (Bute obuteo).

Frase: Ocell de rapinya, sempre està sec.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

El cucut reial: característiques i curiositats

Un ocell migrador singular que destaca pel seu parasitisme reproductor

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar
spot_img

Berta Cusó plasma l’extraordinària història del Circ Cric en un còmic

L’autora presenta a la Biblioteca de Sarrià L’extraordinària història del Circ Cric, un llibre que recorre els orígens, la trajectòria i l’esperit del projecte impulsat per Tortell Poltrona i Montse Trias

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí