Publicitat
spot_img

El Turó de la Magarola a Collserola, el millor lloc per veure la migració de l’aligot vesper

Aquest ocell rapinyaire s'alimenta principalment de vespes, però també d'aballes, erugues, cucs, granotes i rèptils

Publicat el 28.10.2023 6:00

Medi Ambient

Enric Capdevila

L’aligot vesper (Pernisapivorus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids que nidifica de forma escassa i molt localitzada a la Catalunya humida, però és molt comú durant el període de migració, quan s’observa fàcilment, ja que migra de manera agrupada, primer els adults a partir de finals d’agost i més tard els joves, a meitat d’octubre.

Té un plomatge de color marró grisós per sobre i blanquinós amb taques fosques per sota. Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació. S’alimenta principalment d’himenòpters, prefereix les vespes a les abelles, i per això té unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, per protegir-se de les picades mentre depreda els nius de vespes, fins i tot de la vespa asiàtica; durant l’època de reproducció les larves de vespes representen un 70% del seu aliment. Complementa la dieta amb altres insectes, erugues, cucs, granotes i rèptils. Presenta dimorfisme sexual, la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.

Publicitat

Es pot confondre amb l’aligot comú, però l’aligot vesper té les ales més arrodonides i un puny fosc a la meitat de l’ala, així com el cap més estret i allargat; per altra banda, el comú té un collaret molt marcat. En vol, destaca el batec d’ales ràpid, poderós i sobretot constant, que el diferencia d’altres rapinyaires.

Migra fent servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual, evita les grans masses d’aigua, per això es poden veure en gran quantitat travessant la Mediterrània en pocs indrets, com ara l’Estret de Gibraltar (on s’han arribat a comptabilitzar 120.000 exemplars en el pas de tardor), el Bòsfor, Israel, etc.

Les campanyes de seguiment de les migracions de grans ocells planejadors, bàsicament diürns, demostren que el pas de tardor és més massiu que el de primavera. A Barcelona, el millor punt per veure-ho és el Turó de la Magarola a Collserola. Les darreres dades publicades, de l’any 2021, donen un total de 1.872 exemplars i els cinc més nombrosos són: 541 xoriguers (Falco tinnunculus), 383 esparvers (Accipi ternisus), 349 aligots vespers (Pernis apivorus), 246 arpelles (Circus aeruginosus), 99 aligots (Bute obuteo).

Frase: Ocell de rapinya, sempre està sec.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país
spot_img

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

Carnaval a Sarrià – Sant Gervasi 2026: totes les activitats

Una programació diversa i descentralitzada que omplirà els barris de festa, música, disfresses i activitats per a totes les edats

Fent camí cap als nostres propòsits

"Una manera de fer camí, a casa i a la vida, és buidar. Quan buidem, deixem pas a noves oportunitats. Fem espai per al camí. Fem el camí més fàcil": l'article de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí