Un món global
Judit Garrido Fontova
El desenllaç de la disputa entre les plataformes digitals, com Uber, i el sector del taxi sembla que a poc a poc va arribant al seu punt final. El passat desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència en la qual determinava que la plataforma americana no respon a la classificació de servei de la societat de la informació, sinó a la de servei a l’àmbit dels transports, és a dir, queden afectades pel règim de les llicències, és a dir, les de vehicles d’arrendament amb conductor (VTC). La sentència explica que un servei que té per objecte posar en contacte, mitjançant una aplicació tecnològica per a smartphones a canvi d’una remuneració, conductors no professionals que utilitzen el seu propi vehicle amb persones que volen efectuar un desplaçament urbà, està vinculat amb un servei de transport i, per tant, ha de classificar-se de servei en l’àmbit dels transports.
Tanmateix, el TJUE recorda que en l’estat actual del Dret de la Unió, s’indica als estats membres que han de regular les condicions de prestació d’aquests serveis, sempre que es respectin les normes generals del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
La sentència assenyala que, en aquesta situació, el prestador d’aquest servei d’intermediació crea al mateix temps una oferta de serveis de transport urbà, que fa accessible concretament mitjançant eines informàtiques i el funcionament general s’organitza en favor de les persones que desitgin recórrer a aquesta oferta per a realitzar un desplaçament urbà.
El TJUE afegeix, a més a més, que l’aplicació que proporciona Uber és indispensable tant per als conductors com per a les persones que volen fer un desplaçament urbà.
D’altra banda, Uber indica que actualment ja està funcionant en la major part dels països europeus amb llicències de vehicles de lloguer amb conductor i que, per tant, la decisió del tribunal no afectaria, en aquests moments, als serveis que presta.
No obstant l’anterior, aquesta sentència no canvia la situació respecte a altres plataformes com Cabify. Cal recordar que, el passat mes de juny, el jutjat mercantil núm. 12 de Madrid va desestimar la demanda que la Federació Professional del Taxi de Madrid va interposar contra Maxi Mobility Spain S.L. (Cabify) per competència deslleial i violació de les normes de transport en matèria de contractació de serveis mitjançant vehicles d’arrendament amb conductor. En aquest cas, el tribunal va estimar que les normes suposadament infringides en què es fonamenta el retret de deslleialtat no imposen obligacions a l’empresa demandada, sinó als titulars de llicències de vehicles d’arrendament amb conductor.
Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades
