Últims dies per reclamar a les asseguradores pel tancament de negocis motivat per l’estat d’alarma

Ja són diversos els jutjats i audiències provincials que han condemnat una asseguradora a indemnitzar un dels seus assegurats pels dies que va estar tancat el seu negocidurant el primer estat d’alarma.

Malauradament, durant les setmanes més dures del principi de la pandèmia (de març a juny de 2020), la majoria de negocis es van veure obligats a paralitzar l’activitat. Aquest tancament es va produir, com és per tots conegut, a conseqüència d’una resolució del Govern espanyol, i va comportar, com és lògic, importants pèrdues econòmiques. En moltes ocasions, aquests negocis disposaven d’una pòlissa d’assegurança que, entre les seves condicions particulars, inclou una garantia que cobreix la pèrdua temporal de l’explotació amb una indemnització econòmica diària. Tot i que les asseguradores neguen que aquest tipus de clàusula cobreixi un fet com el tancament per l’estat d’alarma, ja són uns quants els jutjats i audiències provincials que han entès que aquest risc (tancament imperatiu a conseqüència de l’estat d’alarma) sí que està cobert per la pòlissa, i que ha de donar lloc a la corresponent indemnització pactada.

En alguns supòsits, s’ha donat la raó a l’assegurat, fins i tot quan hi ha una clàusula que exclogui expressament la cobertura de paralització de l’activitat a causa de limitacions o restriccions imposades per qualsevol Organisme o Autoritat Pública, o per qualsevol altre cas de força major.

Això no obstant, l’article 3 de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança, estableix que les clàusules limitatives dels drets dels assegurats s’han de destacar i han de ser específicament acceptades per escrit. En aquest sentit, el mateix Tribunal Suprem, mitjançant les sentències de data 14 de juliol de 2015, núm. 402/2015, o de 9 de febrer de 2017, entre d’altres, ha exigit que les clàusules limitatives estiguin redactades en lletra negreta i incorporin l’anomenada doble signatura, és a dir, que siguin signades expressament, sens perjudici de la signatura general de la pòlissa.

Per tant, una clàusula que exclogui expressament la cobertura de paralització de l’activitat a causa de limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública, o per força major, podria considerar-se nul·la i, amb això, ser perfectament viable la reclamació pel tancament produït durant el primer estat d’alarma.

Pel que fa a l’import de la indemnització (el límit del qual es fixa a la mateixa pòlissa), dependrà de la pèrdua efectiva i real que hagi patit el negoci.

Per últim, cal cridar l’atenció sobre el següent: d’acord amb l’article 23 de la Llei del contracte d’assegurança, les accions que es derivin d’un contracte d’assegurança prescriuen al cap de dos anys. Així, les accions derivades de la pèrdua d’activitat a conseqüència de l’estat d’alarma començaran a prescriure aquest mes de març.

En definitiva, si es troba en aquesta situació i vol saber si és viable dur a terme una reclamació, contacti de seguida amb un advocat o despatx especialitzat en la matèria.

Federico Blanco és advocat del despatx Alonso-Cuevillas