Opinió
Àlex Sancliment (@alexsnclmnt)
Aquest juny ha destacat per les altes temperatures que vam viure durant la primera quinzena del mes, que van ser excepcionalment càlides. La primera meitat de juny va ser la segona més càlida des que l’Observatori Fabra va començar a enregistrar dades l’any 1914, amb una temperatura mitjana de 23,6ºC, gairebé 4ºC més alta del que seria habitual, i amb unes nits amb temperatures tropicals (per sobre dels 20ºC) i fins i tot tòrrides (per sobre dels 25ºC). El mes va continuar amb temperatures càlides i va acabar amb una temperatura mitjana 3,4ºC per sobre del que seria habitual, essent considerat pel Servei Meteorològic de Catalunya com un mes càlid a bona part de Catalunya i molt càlid al Montseny, Collserola, la desembocadura del Llobregat i sectors de l’Alt Empordà.
Aquestes elevades temperatures han agreujat una altra situació molt preocupant per Collserola i per la resta del país: la manca de precipitacions i la sequera. En els darrers 12 mesos (el període comprès entre el juliol de l’any 2020 i el juny d’aquest 2021) s’han recollit 361,6mm de pluja a l’Observatori Fabra, lluny de la mitjana, que es troba prop dels 620mm anuals. Al mapa de l’índex de precipitació estàndard IPE12 del Servei Meteorològic de Catalunya, que avalua l’estat de la sequera en l’interval dels darrers 12 mesos, hi veiem que molts indrets del país es troben en condicions de normalitat – sequera moderada (groc) però ja hi ha sectors, especialment a Barcelona i Girona, en condicions de sequera forta o excepcional, molt perillosa pels boscos.
Afortunadament aquesta situació de sequera no comporta, de moment, cap mena de risc per al consum d’aigua perquè els pantans de les conques internes de Catalunya es troben al 88% de la seva capacitat total, gràcies als ruixats i a les tempestes intenses que han anat descarregant a molts punts de l’interior durant les darreres setmanes.
Àlex Sancliment és geògraf i estudiant de meteorologia a la UB
