Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
El Jardí
El divendres 12 de desembre s’ha inaugurat Isabel Llorach, la burgesia de Barcelona que va enlluernar el món, una mostra que posarà fi a la commemoració del 150è aniversari del naixement d’Isabel Llorach, personalitat de la burgesia catalana molt influent entre els cercles culturals barcelonins del primer terç del segle XX. Amb les diverses activitats que s’han portat a terme, l’Any Llorach ha volgut reivindicar la tasca de mecenatge i compromís amb la cultura en una societat en què el paper de les dones era totalment minoritzat.
La mostra, comissariada per Javier Baladia, té l’objectiu que el visitant quedi enlluernat i enamorat de la figura fascinant que va ser la Isabel Llorach. Es podrà visitar de divendres 12 de desembre de 2025 a dijous 12 de febrer de 2026 a la Fundació Rocamora (carrer de Ballester 12 de Barcelona). Els horaris de visites són dijous i divendres de 10 a 14 hores i de 17 a 19.00 hores. Les visites guiades seran dissabte a les 10:00 hores en anglès, a les 11h en castellà i a les 12h en català.
En aquest cas, la ubicació de la mostra té molta importància. La Casa Rocamora ha estat objecte d’una rehabilitació profunda, gràcies a la qual ha recuperat l’esplendor original. Al bell mig de la ciutat de Barcelona, la fundació disposa de 600 m² d’exposició. El jardí de la casa és un agradable racó romàntic amb palmeres i un estany central, un oasi de pau a tocar de la Ronda del General Mitre.
Manuel Rocamora i Isabel Llorach: amics i companys d’iniciatives culturals
Manuel Rocamora, va néixer a Barcelona el 1892. Pertanyia a la burgesia catalana i va ser un dels col·leccionistes més importants de la ciutat, a més de pintor, escriptor i mecenes. Va ser el millor amic i company de moltes iniciatives culturals d’Isabel Llorach, amb les que van enriquir les seves vides i la societat catalana. Les peces exposades es barregen amb la decoració i objectes d’art de la casa, com quan ells mateixos feien exposicions en vida i en els mateixos espais on van compartir un munt de vetllades.
Avançada al seu temps, Isabel Llorach va viatjar per tot el món i va viure amb una gran llibertat personal, social i cultural. Va fer de pont entre els cercles benestants i els artistes o intel·lectuals de la seva època. Gràcies, en part, a la seva tasca de mecenes. El seu objectiu era contagiar un afany de millora entre els grups socials barcelonins. Una manera de viure que començava a ser possible entre la burgesia europea de l’època i que a Catalunya no es desplegaria – si més no, tímidament- fins a la dècada dels seixanta.
El recull té la intenció de definir l’ànima i la personalitat d’aquest personatge tan atraient i polièdric. S’ha definit per part del comissari en dos nivells de lectura per part del visitant. La primera amb destacada informació documental per donar a conèixer la polièdrica vida de Llorach, fins i tot desvetllant noves dades, com l’any en què Ramon Casas li va fer el retrat on anava disfressada de Pierrot que actualment està exposat al Museu d’Història de Catalunya. La segona, més superficial, on amb una dotzena de petits panells el visitant es farà una idea resum del personatge d’una manera ràpida i amena.
Objectes i records
La selecció també compta amb una sèrie d’objectes i records que van pertànyer a la família de la Isabel Llorach. Unes peces que ajudaran el visitant a fer un viatge emocional en el temps. Entre ells, un vestit de muntar de Teresa Baladia, un llibre d’André Maurois dedicat a Isabel Llorach o el certificat d’atorgament de les Palmes Acadèmiques que li va atorgar la República Francesa pocs mesos abans de morir.
En qualsevol cas, la mostra ha estat un desafiament per als organitzadors. Sobretot, si tenim en compte que el material llegat per la Isabel Llorach és escàs perquè no existeixen descendents directes. O per la mateixa voluntat de la protagonista a l’hora de despendre’s del seu patrimoni i destinar-lo a augmentar el nivell cultural del país.
