Notícies dels barris de muntanya
Juanjo Compairé
Hi havia més assistents drets que asseguts. Les cadires de la Biblioteca “Josep Miracle” de Vallvidrera han estat insuficients. En plena Festa Major, s’ha presentat el llibre resultat d’una recerca exhaustiva per part de l’Eugeni Casanova.
L’acte
Després d’unes paraules de presentació per part de Patrícia Muñiz, directora de la Biblioteca i de l’associació de veïns (que és la que va fer l’encàrrec a l’Eugeni), l’autor s’ha adreçat als presents per fer una breu introducció al seu llibre.
La història de Vallvidrera ja té més de mil anys, perquè ja s’hi fa esment en un document del 986. Durant molts segles, va ser un poble “de rectors i pagesos” (en paraules de l’Eugeni), amb només 13 masos i algunes cases. Al segle XVI es construeix una nova església que substitueix la romànica anterior, “que no sabem com es va poder pagar”.
Naturalment tot va canviar quan a finals del segle XIX arriba el ferrocarril i amb ell una nova economia dels vilatans. Tots els detalls d’aquesta transformació els podem anar seguint en aquest llibre, ple de referències.
Història viva
Després de les paraules de l’Eugeni, ell dona la paraula a quatre testimonis vius dels darrers temps: sónCisco Tomàs, Maria Antònia Solé, Rosín Ponsà iJoan Grau.Són persones nascudes abans de la guerra que ens expliquen anècdotes i vivències, especialment de la guerra i la postguerra. La gent del públic també pren la paraula, tot afegint detalls o corregint observacions. Durant ben bé mitja hora l’espai esdevé un fòrum d’història viva.
I és que l’Eugeni Casanova no és un historiador tan sols d’arxius, tot i l’enorme feinada que ha fet regirant papers de tot arreu. Ell ha recollit també – i els fa aquest homenatge, com veiem en aquest acte- les veus de la gent, sense les quals la història perdria allò que li és propi. La Història és un riu de vides que flueixen. I aquest llibre les recull, com ja ho havia fet el llibre anterior de l’autor, dedicat als masos de Collserola.